(Manuscrit del 13 d'abril de 2019)
Avui és dissabte vigília del dia en el que els cristians
celebren el Diumenge de Rams, diada aquesta que, a més del contingut
religiós de la setmana que comença, indica la imminent arribada de la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Tots els indicis em fan pensar que es tracta de la celebració d'origen ancestral de l'arribada de la primavera, adaptat pel cristianisme com
tantes altres festes del calendari. En països del nostre entorn, on encara
té una forta implantació el pensament bíblic, s'obre un període de més de set
dies amb múltiples activitats religioses que alteren el curs dels afers
laborals i educatius de forma que per a molts ciutadans aquest és un preludi de
les vacances destinat a gaudir del bon temps, si la pluja no fa acte de presència
(fenomen que mai falta a l'abril), on els amants de la platja, de la neu i de
turistejar aprofiten les ciutats costaneres, els nombrosos quilòmetres de
pistes en estat òptim per l'esquí o les múltiples ofertes de les agències de
viatges per tallar amb la rutina diària fins Dilluns de Pasqua.
De tot això, després, resta com una mena de cendres irreductibles, deixant-nos amb la
sensació d'haver experimentat un aprofitament dels dies i de les hores. És una
victòria contra l'inexorable pas del temps que ens imposa l'envelliment
i la desorganització entròpica de la matèria. Però, al final sempre guanya
la banca, en aquest cas la Natura, com demostra la trobada casual de
dies enrera amb un vell col·lega de l'oficina tècnica d'una multinacional on
vàrem coincidir des de 1974 fins 2005 durant quaranta hores a la setmana (o més), al
llarg de quaranta-set setmanes per any.
El company era l'Albert Drawer amb el qual des del tancament de
l'oficina no haviem coincidir en el temps ni en l'espai, tret d'un parell de cops
en els passadissos d'un centre comercial. La recent trobada va succeir a la
porta d'un consorci d'assistència mèdica; mirant de no destorbar els caminants
que transitaven la vorera vam petar la xerrada uns minuts, suficients per
comunicar-nos les respectives situacions actuals: jubilats, ell atenent el
primer net i tots dos constatant els efectes negatius del pas dels anys sobre
la eficiència del conjunt del cos i els seus components, parant esment específic en la mecànica del
sistema locomotor i el sistema de bombeig de fluids per a l'alimentació i combustió cel·lular; també el del mecanisme responsable de la captació i l'emmagatzematge de dades; i tants d'altres grans i petits conjunts i components elementals que amb l'ús ininterromput i el pas dels anys acaben per mostrar desgast i mancances... És l'entropia. Per concloure recordeu la dita vàlida per a tothom: "Aprofiteu, que us perdeu la Pasqua, noies!".
