El 3 de maig de 1986, una setmana després de l'accident
ocorregut a Txernòbil el 26 d'abril d'aquell any, estava fent les compres dels
queviures com cada dissabte. Era un dia gris, amb un cel cobert totalment de
boires altes que al mig matí va provocar una minsa precipitació que ni tants
sols va mullar el terra. No obstant vaig percebre a les mans algunes gotes de
pluja mentre passava per davant el cinema Catalunya. Després vaig saber que les
partícules radioactives procedents d'aquell l'accident havien arribat a
Catalunya i amb tota seguretat haurien estat nuclis de condensació per formar
les gotes que en agrupar-se i créixer cauen arribant a terra. No calia
preocupar-se en excés per la perillositat d'aquella pluja del 3 de maig que
segons els mapes de intensitat radiològica d'aquells dies a Europa a Terrassa
corresponia com a màxim el doble dels nivells normals.
Regganae (Algèria), a menys de 2000 km al Sud de Terrassa, va ser
camp de proves atòmiques franceses a començaments dels anys seixantes; quatre
d'aquestes proves va ser fetes a l'aire lliure o sobre torres. Sabem que quan l'aire rescalfat ple de pols
sahariana passa sobre la Mediterrània acumula humitat i precipita sobre
Catalunya; és el martiri dels qui tenen terrats o cotxes foscos, perque un important
percentatge de la pluja caiguda és terra africana aixecada del desert, evidentment també de
la regió de les proves nuclears franceses. No deixa de ser interessant el mapa
que els autors de la web "esmateria.com" van elaborar al 2012, on sens dubte els efectes dels centenars de proves internacionals minimitzen el nivells de radioactivitat induïda per les proves algerianes. El cesi-137, altament radioactiu, és un subproducte de la fissió nuclear de l'urani i altres elements emprats en les armes atòmiques i centrals nuclears, té una semivida de més de 30 anys; per tant les mesures indicades en el mapa es reduiran a la meitat cada 30 anys, si és que no tenim noves aportacions de Cs-137.
El risc de l'energia atòmica és un fet real, una mena de
ruleta russa en la que premen el gallet primer els productors d'energia
elèctrica, després els legisladors... i molt al final els tècnics i els usuaris
de l'energia. Hi ha qui argumenta que és el preu del desenvolupament i el
progrés. El cert és que tret d'una extrema minoria la població en general no
tenim veu en el debat sobre el futur i la idoneïtat de les centrals atòmiques.
Per tant benvinguts siguin els programes de divulgació o les mini-sèries con la
recent Chernobyl produïda per la cadena de televisió de pagament HBO els quals, encara que de forma parcial, mostren els efectes d'un accident
nuclear al que estem exposats tots els dies i com s'esvaeixen les
responsabilitats, i, el que es pitjor: com s'amaguen dades.
Referències:
web: esmateria.com/2012/08/13/...
D'aquest mateix bloc sobre Txernòbil
