L'església de l'antic convent de Sant Francesc d'Assís,
consagrada al 1612, és d'estil gòtic impregnat amb l'austeritat característica
dels franciscans; té la façana orientada a Ponent ornamentada amb un petit vitrall rodó sobre la vertical de la porta i una discreta torre octogonal a
la part Sud, coronada amb un espadat que allotja la campana. L'església i el
claustre del convent formen part de l'illa de contorn poligonal irregular que en l'actualitat conté diversos serveis sanitaris i assistencials; entre ells el CAP Sant
Llàtzer, llars per a la gent gran, un centre pel tractament de drogaaddiccions,
centres de formació universitària, etc. Als anys cinquantes del segle passat hi havia el que
anomenavem el "Dispensari mèdic" on atenien urgències; allà
vaig ser enguixat de l'avantbraç esquerre per fractures del radi i del cúbit.
Un del edificis interessants de l'illa és l'antiga
"Clínica de Nuestra Señora del Remedio" tal con podem llegir
esgrafiat a la façana on també hi ha inserida la sisena torre de l'aigua instal·lada
per la mina pública de Terrassa, tal com consta en un rectangle amb el número "6" fet de trencadís situat al capdamunt de la torre, tota ella rematada per
una coberta esfèrica de rajoles grogues. I per enllestir aquesta breu i incompleta descripció arquitectònica tenim l'edifici que des de mitjans del segle XIX era
la presó del districte judicial.
L'antiga presó ara forma part d'una Llar de l'Ancianitat
que disposa d'un magnífic pati, el qual evidentment era el pati de la presó; és
quasi quadrat amb la façana interior Sud porticada, per on s'hi accedeix des de
l'edifici. Més de la meitat del pati està cobert de gespa, al racó Sud-Est
hi ha una centenària olivera, trasplantada des de ves a saber on; a la zona de Ponent on el terra del pati està enrajolat de lloses grises hi ha una filera de
quatre alzines que ombregen agradablement el pati els migdies i tardes d'estiu. Sota les
alzines trobem un parell de taules rectangulars més dotzena i mitja de cadires
de jardí on els residents passen l'estona atesos pels familiars i amics que
tenen a bé fer-los-hi una visita.
A finals dels anys seixantes del passat segle la presó va
deixar de ser-ho. Recordo d'aquells anys una noia empleada a les oficines d'AEG
que era coneguda per renom de "La hija del Alcaide", justament
per ser filla de l'alcaid de la presó de Terrassa. I una curiositat més: Llegim a les cròniques que
el 23 de setembre de 1923, que allà van ser ajusticiats per mitjà del garrot un
parell d'atracadors que havien mort un empleat de la Caixa de Terrassa. No puc
deixar de sentir una impressió de solemnitat històrica en veurem rodejat d'altes
i gruixudes parets que tot i haver estat restaurades sabem que van ser
testimonis d'aquelles execucions. Semblant situació vaig viure en visitar la
plaça de la Signoria de Florència i trepitjar el lloc exacte on l'any 1498 va ser executat i cremat en
Savonarola.
