tag:blogger.com,1999:blog-11645695742680778522024-03-13T01:50:25.154+01:00Habitant-globalDiari d'un jubilat amb comentaris de cinema, llibres i fets de cada dia.Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.comBlogger476125tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-88386463631348701742024-02-29T12:17:00.004+01:002024-03-02T10:47:49.359+01:00Tenebres a l'horitzó<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiGFuAYBXwd8bYXb408Z8uG50ND7RTwoqBvg9LLCDek1heyYO7zpevH_5nk_kuYaM8BqgqRfmOqAgRWnF2-eqE4kNZDT-pjAhifL__Yl5WrhUAwyppP5wTcPcdTI2DYEwoUK2AQ30dETdpB9ShlDSqvBzf-5JsiER8DUixqHRZIDv7JDo3wVyfbzAVeLQ/s800/ensayonuclear.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiGFuAYBXwd8bYXb408Z8uG50ND7RTwoqBvg9LLCDek1heyYO7zpevH_5nk_kuYaM8BqgqRfmOqAgRWnF2-eqE4kNZDT-pjAhifL__Yl5WrhUAwyppP5wTcPcdTI2DYEwoUK2AQ30dETdpB9ShlDSqvBzf-5JsiER8DUixqHRZIDv7JDo3wVyfbzAVeLQ/w393-h261/ensayonuclear.jpg" width="393" /></a></div><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La imatge és una representació artística d'una detonació
atòmica. </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Recentment Rússia ha sortit del pacte internacional que vedava les
proves d'armament nuclear. </span></i></p><p><br /></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El passat cap de setmana va fer dos anys de la invasió
d'Ucraïna per tropes russes. El divendres 24 de febrer de 2022 milers de carros
de combat de l'exèrcit rus traspassaven les línies frontereres d'Ucraïna
iniciant el que esperaven seria un passeig fins Kiev on en pocs dies
s'establiria un nou règim addicte al Kremlin. La inesperada i forta resistència
ucraïnesa va frustrar els plans militars russos derivant la situació al actual
estat de guerra de llarga durada; que ha estat possible només per la constant
aportació de recursos econòmics i d'armament per part dels aliats d'Ucraïna;
sobre tot dels EEUU i Europa. És cert que amb l'armament d'última tecnologia
s'havien enviat instructors, però mai s'havia parlat de donar suport amb la
presència directa de tropes, com per exemple de la OTAN. El Kremlin havia advertit que tal fet implicaria una escalada i un canvi d'àmbit en el conflicte de
conseqüències imprevisibles.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El balanç a dos anys des de l'inici del conflicte bèl·lic
és, en un país de 43 milions d'habitants, de 10.000 civils morts i 19.000
ferits segons informa una agencia de l'ONU. Però, s'ha de comptar amb la
dificultat per conèixer les xifres en les zones fins ara ocupades per Rússia,
provablement són<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desenes de milers
segons imatges de fosses comunes captades per satèl·lits. El nombre de soldats russos
morts o ferits, segons fonts militars del RU, és d'uns 350.000. Mentre el <i>New
York Times </i>publicava a l'agost de 2023 que els soldats ucraïnesos ferits
eren 100.000 i els morts 70.000 (Zelenski ha dit aquesta setmana que els seus
soldats morts són 31.000). A aquesta barbàrie s'ha d'afegir la destrucció
selectiva d'infraestructures, habitatges (250.000), hospitals (més de 400); a més dels 6 milions de refugiats (prop de 200.000 a Espanya) i 8 milions de desplaçats
dintre d'Ucraïna.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">A tot això cal afegir l'evident fatiga dels aliats davant la
perspectiva de l'allargament indefinit del conflicte, la qual cosa fa dir
imprudències, potser interessades, com la recent declaració del president francès Emmanuel Macron
dient que "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">no descarta l'enviament de tropes a Ucraïna</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">", a la
que el Kremlin ha tornat a recordar: </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">"Que està preparat per respondre a
qualsevol agressió de tercers, i que poden fer servir armament nuclear". </i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">S'ha
de dir, que en qüestió d'armament atòmic són primera potencia mundial.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt;">...-</span></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-17972098512490248882024-01-31T00:15:00.004+01:002024-01-31T12:28:41.886+01:00Expectatives marrades<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcak3jHP4J0QpTkRZk_tnHoXb5smZTsXeKVblU1yX1CKETu-_VvsEjSmLY5Msu7PJmgOYUjrxtCewd-xSCSER5wNGskPV0CDaPhpHfOSGZFvSCaq6m9LMSuGtrW3iNFI0DE7a_PMptUPsqiD9AGPaMGpQSXOa_s9QRBKVFbf1kSoIsKOVpKT7kJO9RN1w/s717/velazquez-hilanderas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="444" data-original-width="717" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcak3jHP4J0QpTkRZk_tnHoXb5smZTsXeKVblU1yX1CKETu-_VvsEjSmLY5Msu7PJmgOYUjrxtCewd-xSCSER5wNGskPV0CDaPhpHfOSGZFvSCaq6m9LMSuGtrW3iNFI0DE7a_PMptUPsqiD9AGPaMGpQSXOa_s9QRBKVFbf1kSoIsKOVpKT7kJO9RN1w/w425-h263/velazquez-hilanderas.jpg" width="425" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>Las hilanderas </i>(ca. 1657) - Diego Velázquez</div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Recentment he renovat el permís de conduir, situació en el
qual tots els conductors hem de passar per una revisió mèdica certificant que gaudim de les facultats físiques i sensorial dins del nivells de seguretat
requerits per la dita activitat, segons els criteris de la DGT. Quan el metge va
acabar de fer-me totes les proves i es dirigia al seu seient darrere la taula
em preguntà: - <i>T`han operat de cataractes?</i> - Vaig dir-li que no, tot i
que tinc un petit percentatge d'enterboliment en el cristal·lí dret. Aquesta pèrdua d'agudesa visual sembla ser irrellevant a efectes de conducció
dels vehicles compresos en el permís classe B.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Aquesta anècdota ve al cas per una cosina que s'ha fet
corregir l'astigmatisme i la presbícia empitjorats per l'edat amb tractament <i>làser</i>
de la còrnia. Altres dues dones, amigues del club de lectura, s'han operat de
cataractes. Totes tres en les darreres tres setmanes. Tot i les evidents
millores després de les intervencions oftàlmiques cap de les tres mostra una plena
satisfacció pel resultat final de la decisió d'operar-se. La que veia bé de
lluny ara enfoca correctament de prop però de lluny pateix una forta miopia;
les altres han hagut de canviar la mida de lletra en el mòbil per tal de
poder llegir el <i>WhatsApp</i>.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Efectes semblants d'insatisfacció amb els resultats
esdevenen quan canviem de cotxe, de vivenda, de feina... És evident que ho fem
per millorar, però l'experiència demostra que no tot son flors i violes. Les
noves situacions comporten, sovint, nous inconvenients i problemes dels quals cal
ser conscient per no patir frustracions que poden fer penedir-nos de les
decisions preses quan ja no hi ha marxa enrere.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">En un altre àmbit, més enllà del personal o familiar,
tenim també exemples dels aspectes negatius de les millores, que en realitat
són inevitables. Va passar amb la revolució industrial, un exemple puntual el tenim amb la implantació dels
telers mecànics i l'obsolescència de la filosa. També en l'ordre social,
jurídic i institucional; sistemes com la democràcia, amb la participació i
voluntat de la majoria de la població (al menys en la teoria) i amb la divisió
de poders. Tot i així, les democràcies existents mostren escletxes per on la
malevolència, la cobdícia, el fanatisme i l'oportunisme poden infiltrar-se. Un exemple actual
el tenim als EEUU amb l'ex-president, i ara presidenciable D. Trump.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> I no diguem del Javier Milei a l'Argentina.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El que m'ensenya aquesta reflexió és que les millores mai
són definitives. Sempre comporten nous problemes, que obliguen a treballar i
afinar l'enginy per continuar millorant sense que ens aboquem a situacions
fallides. Penso, per exemple, en el canvi climàtic, en la destrucció i
esgotament dels recursos planetaris, les guerres permanents, en els
desequilibris comercials i econòmics... Encarem doncs, malgrat tot, la vida i
el dia a dia amb optimisme i ganes de treballar.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">...- <o:p></o:p></span></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-44327668785313135832023-12-31T12:30:00.003+01:002024-01-02T11:13:47.568+01:00Entrevistes de Yolanda R<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk1JweqrYRv2XXu3cv4qZbRqAeI_-hlsW5Mx-sCxJksTLGH1SgsPaC0DjX6XBOPhZKJbhny7_H4Gw8I955iE5msVH2WGqEYj0iUnouOM883reRnXhnzLw3cEgmcevQOFJ24DglB44jetNMOqEiyNOtV0mIxP7rncyMMnagW5YcPLmilJtbOCXkf2AmM2c/s800/domingo%20de%20YRamos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk1JweqrYRv2XXu3cv4qZbRqAeI_-hlsW5Mx-sCxJksTLGH1SgsPaC0DjX6XBOPhZKJbhny7_H4Gw8I955iE5msVH2WGqEYj0iUnouOM883reRnXhnzLw3cEgmcevQOFJ24DglB44jetNMOqEiyNOtV0mIxP7rncyMMnagW5YcPLmilJtbOCXkf2AmM2c/s320/domingo%20de%20YRamos.jpg" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Per pura casualitat, poc dies abans del Nadal, vaig
topar-me amb uns videopodcasts de Yolanda Ramos produïts per Netflix, són una sèrie d'entrevistes fetes al maig i
juny del 2022. Van ser pocs capítols, no més de sis he trobat. L'actriu,
humorista i presentadora catalana (nascuda a Cerdanyola del Vallès, 1968)
sorprèn en aquestes diàlegs d'uns quaranta minuts de durada plens de
reflexions de gran serietat i transcendència, tot sense perdre el sentit de
l'humor tan característic de l'actriu; tarannà que no podia ser esquivat
provenint de vivers con "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">La Cubana</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">" i </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">El Terrat</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Dies abans, després de llegir un comentari sobre l'obra de
l'escriptor Pablo d'Ors, sacerdot defensor de l'agermanament entre cristianisme
i budisme Zen, vaig voler saber més d'aquest autor i <i>Google</i> em va dirigir a un
<i>You-Tube</i> on d'Ors era entrevistat de forma magistral per Yolanda Ramos. Després
vaig veure que aquell videopodcast formava part d'una serie de sis tots ells de
grandíssim interès, i que per tant recomano. Són agrupats sota un nom de múltiples
significats i tant suggeridor com "<i>Domingo de Ramos</i>".</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Els sis entrevistats i els temes tractats són els següents:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">1 - Antonio Resines. La mort.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">2 . Silvia Congost. Dependència emocional.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">3 - Dr. Campillo. Consciència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">4 - Itziar Ituño. Intimitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">5 - Pablo d'Ors. Silenci.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">6 - Rosa Montero. <i>Cordura</i> i normalitat.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Res més a dir per aquest any. Esperant un molt bon 2024 per a tothom. Un Nou Any que ens dugui molts coneixements que siguin eines
per gaudir dels dies que ens resten de la nostra vida; rodejats si pot ser tant física com afectivament de
tots els que ens estimem. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...- </span>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-79466931642022569572023-11-28T16:23:00.005+01:002023-11-28T22:48:14.284+01:00Assetjaments<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Zt04LTC8spGfK9b-etMXSP-1ccclv4dhsx_UhxFlWt2dY2127BNdWoD6L8t7Deu4ZyWFO_CjVLKusL0oQmubYfKTK20p83oUkBlaPuQ3Neeb1zzD3DQIyV8YYQzUORxJWC74DBWcPZvfqhtyOUj1CPq9OgB4kY947BVhn5sJDXnL5A7hp8hksgLsIEU/s799/Dresde%20-%201945%20Blick_vom_Rathausturm.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="799" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7Zt04LTC8spGfK9b-etMXSP-1ccclv4dhsx_UhxFlWt2dY2127BNdWoD6L8t7Deu4ZyWFO_CjVLKusL0oQmubYfKTK20p83oUkBlaPuQ3Neeb1zzD3DQIyV8YYQzUORxJWC74DBWcPZvfqhtyOUj1CPq9OgB4kY947BVhn5sJDXnL5A7hp8hksgLsIEU/s320/Dresde%20-%201945%20Blick_vom_Rathausturm.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 9pt;">Dresde vist des de l'Ajuntament, 1945 (Foto de
Richard Peter)</span></div> <p></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><i>"Cuando Lot
llegó a Soar, el sol ya había salido sobre la tierra. Entonces Yahvé hizo
llover sobre Sodoma y Gomorra azufre y fuego. Arrasó aquellas ciudades, todo el
valle, a todos los habitantes de las ciudades incluso las plantas que crecían
en la tierra." </i></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><i style="font-family: "Bookman Old Style";">El libro del Génesis liberado, </i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">pàg. 103 - Ed. Blackie
Books</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">.</i></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">No era el primer cop que el venjatiu Yahvé descarregava
la seva ira destructora sobre el conjunt de la població sense distingir entre
innocents i suposats culpables. Grans, petits, homes, dones i nens van ser
exterminats de les, al menys, cinc ciutats de la vall de la mar Morta.
Anteriorment, en època de Noè, tota la humanitat, excepte ell i els seus familiars, més totes les espècies animals,
tret de les parelles elegides van morir ofegades víctimes d'un gran diluvi de
quaranta dies de durada que cobrí tota la terra d'aigua cent cinquanta dies
més. Aquest extermini total va ser per voluntat del Yahvé irritat per la maldat
dels humans que ell mateix havia creat. Una mena de "<i>resetejat</i>", un fer "<i>Borrón y cuenta nueva</i>".</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Aquestes històries bíbliques em venen a la memòria a ran
dels fets derivats del monstruós atac terrorista de Hamàs a Israel del passat 7
d'octubre perpetrat des de la franja de Gaza: 1400 morts israelians i centenars
de segrestats. La revenja de les autoritats israelianes amb bombardejos diaris
fins ara han arribat a comptabilitzar 15.000 morts palestins.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKAmVUWsFL8OVg5yKu_FAxQTHWvozeb7NX_xxcnxX4mamnh_CMkrXu7UssLwoq1FcpsYQDW7yOosz4b6MCsrRgpAeVvbQScc2n59-CL4WBvZQtqKTsfgPjNYUoG34g1DxqagNMyLpYI6ezCBctNVvW6BzjqzhBvO8N7QpYLjv9ZHw7i-GSjZgQXpRXYZM/s608/gaza-2023.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="608" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKAmVUWsFL8OVg5yKu_FAxQTHWvozeb7NX_xxcnxX4mamnh_CMkrXu7UssLwoq1FcpsYQDW7yOosz4b6MCsrRgpAeVvbQScc2n59-CL4WBvZQtqKTsfgPjNYUoG34g1DxqagNMyLpYI6ezCBctNVvW6BzjqzhBvO8N7QpYLjv9ZHw7i-GSjZgQXpRXYZM/s320/gaza-2023.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 9pt;">Gaza, 2023 (Foto: Xarxes socials)</span></div>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span></b><span style="font-family: "Bookman Old Style";">El màxim responsable de la destrucció de Gaza és sens dubte
el cap del govern ampliat "d'emergència" Benjamin Netanyahu el qual
ha de respondre davant els ciutadans d'Israel, en estat de shock, desprès de
l'imprevist atac simultani en la matinada del 7 d'octubre en més de 15
punts al llarg del 50 km de frontera entre Israel i Gaza, suposadament
infranquejable.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Molts ciutadans culpen
a Netanyahu de relaxació i manca de rigor en l'organització de la seguretat,
deficiència que va permetre a Hamàs i els seus grups aliats atacar des de Gaza
de forma coordinada i complexa importants enclavaments d'Israel al voltant de
la frontera.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Restem a l'espera d'una urgent solució al sagnant
conflicte, que potser passa per la creació i reconeixement internacional d'un
estat Palestí amb fronteres definides i respectades. Entretant l'opinió pública
mundial haurem d'avergonyir-nos d'assistir en silenci al sacrifici d'innocents
sota les bombes, <i>la pluja de sofre i foc</i>, de l'enfurismat Netanyahu que per
molt justificada que sigui la seva ira no li permet ficar en el mateix sac la
població de Gaza i els terroristes de Hamàs. De la mateixa forma que no era el
mateix ser basc que etarra.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">...- <o:p></o:p></span></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-74831500183756077862023-10-29T20:13:00.001+01:002023-10-29T20:25:20.168+01:00La rossa de gel ha fet 80 anys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoVpMaVbTTJp0aq87hIjJTh8-k5C1dYQ6tiXEhnAT8iX__w0Kq6jw9ie-lvXacgDLxo3jUm-F4pMjPopE-4qyD3ZYKuW1jVr74pDNs5YEzpCjfRTcSUNdcsLWwgyu21g95EA2ImRkmoAftMf_GE72tgFWytX7eJ8VALzcyKz0srRocbC0Vxx26hEatfoI/s550/cartel_bella_de_dia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="550" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoVpMaVbTTJp0aq87hIjJTh8-k5C1dYQ6tiXEhnAT8iX__w0Kq6jw9ie-lvXacgDLxo3jUm-F4pMjPopE-4qyD3ZYKuW1jVr74pDNs5YEzpCjfRTcSUNdcsLWwgyu21g95EA2ImRkmoAftMf_GE72tgFWytX7eJ8VALzcyKz0srRocbC0Vxx26hEatfoI/w375-h271/cartel_bella_de_dia.jpg" width="375" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;">Fotograma de "Belle de Jour" amb Francisco Rabal</span></div><p><br /></p><p> <strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">El passat 22 d'octubre va ser el vuitantè aniversari de
naixement de l'actriu Catherine Deneuve, nascuda el 1943. En una mena
d'homenatge no anunciat de les televisions en obert hem pogut visualitzar
aquests dies dues de les seves interpretacions que van popularitzar-la en el
seus inicis allà pels anys seixantes. La primera, <i>Repulsion,</i> dirigida
per R. Polanski, vista al canal ARTE; i la segona, <i>Belle de Jour,</i>
dirigida per Luís Buñuel a La2 de RTVE.</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> </span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">L'actriu, de nom real Catherine Fabienne Dorléac, va
néixer a París filla d'una parella d'actors. El seu debut va ser en el film
"<i>Les collégiennes</i>" de 1957. Pel seu nom artístic va prendre el
cognom de la seva mare, l'actriu Renèe Deneuve. Al 1963 va tenir un fill amb el
director Roger Vadim que l'havia dirigit l'any 1963 en el film "<i>Le vice
et la vertu</i>", un drama de guerra inspirat en personatges del Marquès
de Sade. A partir del 1964 la seva carrera empren un ascens meteòric amb el
musical "<i>Les parapluies de Cherbourg</i>", <i>Repulsion</i> (1965)
i <i>Belle de jour</i> (1967). Va ser l'actriu predilecta de l'etapa
europea de Buñuel. La gelosia professional amb la seva germana Françoise, també
actriu i preferida de la crítica i directors, va acabar amb la mort per
accident de cotxe de Françoise el 1967. Després de la commoció per la pèrdua de
la seva germana va prosseguir una vida
d'intens treball cinematogràfic i de vida afectiva convulsa que l'ha fet mare
de dos fills de diferents parelles: Christian amb Roger Vadim i Chiara amb M.
Mastroianni. Veritable diva europea, Catherine Deneuve, ha estat descrita com la rossa de gel per la
seva actitud distant i freda en mostrar-se en públic; tot i que la seva
apassionada vida afectiva, amb múltiples parelles, demostren el contrari, al
menys de portes en dins.</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> </span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Seria un interessant exercici la comparació entre ambdós
films: <i>Repulsió</i> (R. Polanski) i <i>Belle de Jour</i> (L. Buñuel). En les
dues es mostra una dona turmentada per traumes dels passat, tot vist amb tintes
fortament influenciades de la psicoanàlisi freudiana i també del surrealisme
amb tanta presència en la cultura europea de mitjans del segle XX. Però,
aquesta feina la deixo per a més endavant.<o:p></o:p></span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span></strong><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Fitxes</span></b><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"> </span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Títol original: <b><i>Repulsion</i></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Director: <i>Roman Polanski</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">País: Regne Unit<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Any estrena: 1965<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Durada: 105 min.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Actors: <i>Catherine Deneuve, Yvonne Fumeaux, Ian
Hendry...</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Títol original: <b><i>Belle de Jour</i></b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Director: <i>Luís Buñuel</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">País: França, Italia<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Any estrena: 1967<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Durada: 100 min.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Actors: <i>Catherine Deneuve, Jean Sorel, Michel
Piccoli...</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;">... -</span>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-32535945189886987442023-09-30T00:32:00.001+02:002023-09-30T13:57:33.836+02:00La paella de Cristòfol<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-zMmakWIbCywFKMiRxCVCpKBor0UsR7NUqSxVEnff0YwgrMn3WqHZ9wZofhbY_lubhnzuhOPkUCIa-ksrakCQjWYenYz7CE3yIQLH2fL-jOebNQhFn4e-ckapTLebQDX512WTp6vRSU5QQlSChCm4c5zuUsfrtmWG6m5FEmmWqAIvDFI4XcxsFgt0o2Q/s744/paella-classica.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="695" data-original-width="744" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-zMmakWIbCywFKMiRxCVCpKBor0UsR7NUqSxVEnff0YwgrMn3WqHZ9wZofhbY_lubhnzuhOPkUCIa-ksrakCQjWYenYz7CE3yIQLH2fL-jOebNQhFn4e-ckapTLebQDX512WTp6vRSU5QQlSChCm4c5zuUsfrtmWG6m5FEmmWqAIvDFI4XcxsFgt0o2Q/s320/paella-classica.jpg" width="320" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Dissabte passat vaig anar a comprar alguns queviures que
mancaven pel cap de setmana. Encara no passava de l'hora que eren obertes les
portes del supermercat del barri, situat a pocs minuts caminant des del portal
de casa.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">—</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Hola
col·lega</span></strong><strong><span style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">!
—</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Vaig dir en veure que s'apropava per meu camí un vell
company d'estudis i després treballador de la mateixa multinacional on jo hi treballava. Érem a la plaça de les glicines.</span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">—</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Hola Lluc</span></strong><strong><span style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">! —</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Va respondre'm,
oferint-me per encaixar la mà dreta alhora que deixava al terra les dues bosses
amb la compra que duia: una penjada a la seva espatlla dreta i l'altra a la mà
esquerra.</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> </span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">—</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Tu
tornes, jo hi vaig!</span></strong><strong><span style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> —</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Vaig dir, mostrant-li la bossa de ràfia buida doblegada
en quatre parts.</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> </span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Era en Cristòfol Asens, un extraordinari mecànic de
formació exquisida sortit de l'Escola de FP dels Salesians allà pels darrers
anys seixantes. Un experiment pedagògic de becats, només trenta triats entre més de 200 candidats després de tres dies de proves i tests. Erem a</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> l'ombra acollidora,
en aquell indret de la plaça solitària en aquelles hores i gaudint de l'aire fresc
i net d'un típic matí de tardor; vam petar la xerrada durant una curta estona.
Va explicar-me que era avi de dos nets els quals l'havien demanat si podia fer
una paella per a sis persones. Naturalment ell va accedir entusiasta i per
aquesta raó tornava de comprar els ingredients per fer una paella clàssica de
marisc: arròs bomba, sèpia, calamars, pollastre, pèsols, carxofes, musclos (o
cupinyes) i llagostins. El procediment que recomana Ignasi Domènech a la seva
popular obra, <i>La teca</i>, publicada per primer cop al 1924 és els següent:</span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Posi's una paella amb oli quelcom abundant, recremat
abans amb all i sofregeixi's bé el pollastre, tallat en sis o vuit trossos;
quan estigui ben rosset se li afegeix una regular quantitat de carn de porc
trinxada o bé salsitxes, una mica d'all picat; quan el sofregit estigui llest
se li afegeix uns tomàquets pelats i trinxats, i afegint-hi al moment les
mongetes, els pèsols, carxofes a trossets, musclos, sal pebre, mitja fulla de
llorer (que després es treu), després es sofregeix l'arròs, i passat un minut de
sofregiment es mulla amb aigua i es safrana una mica pronunciadament. Es fa
coure regularment de pressa, procurant que en acabar-se la cocció resulti sec i
els grans separats.</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> </span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Cristòfol va recollir les bosses del terra, on les havia
deixat i encaixant-nos altre cop les mans ens vam acomiadar reprenent cada un
el nostre camí.</span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;">Per la pujada que em dirigia al supermercat pensava:
"Quines casualitats! Fa tres dies va contactar-me un amic de
l'adolescència, al que no veig des de fa molts anys, i també va comentar que li
agradava preparar paelles alguns diumenges i diades de festa; jo mateix vaig
fer ara fa tres setmanes una paella per a dotze comensals i el proper diumenge,
1 d'Octubre (data d'alt contingut simbòlic i emocional), tinc l'encàrrec de fer
una per sis".</span></strong><strong><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Bookman Old Style"; font-weight: normal;"> </span></strong></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Fitxa<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Autor: <i>Ignasi Domènech</i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Títol: </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">La teca</i></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Editorial: Manuel Company, editors<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Quinzena edició (Barcelona 1990)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Pàgines: 288<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;">... -</span>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-71307010171470509452023-08-30T11:56:00.005+02:002023-08-30T22:19:15.006+02:00Ancoratges al passat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis1c-ZOvJBaDSNl-pFqsTo3FMSNTNMXUI3wTTHaDqQzSQINuo0JPA266hjeBu3ASwMn8Dk9kkPkmaCLUsOO3NcXSbfMfMFfvQaX9q1thoRzBm8N79QwID64k6HcLxFHWOBg5Q70YCnrqT1jFw_Y3KcOcvd5PxHwSGgRX4_xqbXm9Fl3xrtyAe7ckLTqqY/s824/portada-Lobello%20y%20lo%20triste.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="824" data-original-width="545" height="369" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis1c-ZOvJBaDSNl-pFqsTo3FMSNTNMXUI3wTTHaDqQzSQINuo0JPA266hjeBu3ASwMn8Dk9kkPkmaCLUsOO3NcXSbfMfMFfvQaX9q1thoRzBm8N79QwID64k6HcLxFHWOBg5Q70YCnrqT1jFw_Y3KcOcvd5PxHwSGgRX4_xqbXm9Fl3xrtyAe7ckLTqqY/w245-h369/portada-Lobello%20y%20lo%20triste.jpg" width="245" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">La meva lectura de capçalera d'aquest estiu ha estat la
darrera novel·la que va escriure el premi Nobel de Literatura de 1968 <i>Yasunari Kawabata</i> (1899
- 1872) "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Lo bello y lo triste</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">" publicada per primer cop al
Japó el 1965. Després, l'autor, només va publicar el recull de contes "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Historias
de la palma de la mano</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">" en el 1972, el mateix any de la seva mort per
suïcidi.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">La trama de la novel·la, dividida en nou capítols,
descriu les vivències d'un reconegut novel·lista, <i>Oki Toshio</i>, que en la
cinquantena decideix visitar, per cap d'any, la ciutat on s'hi troba la dona <i>Ueno
Otoko</i>, que va ser la seva amant de setze anys tot i que ell era un home
casat que passava dels trenta i pare d'un fill. La relació adúltera va tenir
poca durada i <i>Oki</i> va abandonar la noia embarassada que va tenir el fill
prematur, una nena, la qual va morir poc després de néixer sense que la mare
arribés a veure-la fet que va provocar l'intent de suïcidi d'<i>Otoko</i> i el
seu posterior ingrés en un centre psiquiàtric. Vint anys després la dona s'ha
convertit en una prestigiosa pintora i professora d'art que conviu amb una
deixeble que tindrà un molt rellevant paper en la vida d'<i>Oki</i> i en la del
seu fill que ara és un jove universitari.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Són també remarcables altres aspectes descrits en la novel·la
derivats de la intensa passió amorosa de l'<i>Otoko</i> adolescent i del desenteniment del seu amant. La dona d'<i>Oki</i> s'assabenta en detall de la
relació del seu marit amb la noia al transcriure a màquina el manuscrit de la
novel·la on l'autor descriu sense amagar detalls d'aquells fets clarament
autobiogràfics. També ho coneixeran, després, els lectors que hi donaran una
bona acollida a la novel·la sobre la noia de setze anys. De la mateixa manera
la història incidirà en l'alumna d'<i>Otoko</i> en la que farà germinar un potent desig de venjar la seva mestra.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">L'estil literari de <i>Kawabata</i> és d'un lirisme intens, manifest en aquesta obra plena de descripcions preciosistes, on la recerca de la bellesa és tan evident que
sovint el text sembla descriure pintures clàssiques japoneses, amb el seus paisatges
emboirinats, les formes i textures dels cossos dels amants, les carícies, els temples budistes, les
muntanyes i els boscos... Però, el que més intensament percep el lector és la
profunditat de les emocions i els sentiments dels personatges.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">"<i>Lo bello y lo triste</i>" és l'obra més
impactant que he llegit de<i> Kawabata</i>, autor que coneixia des de la meva joventut
en ser premiat amb el Nobel de Literatura l'any 1968 i la immediata publicació en castellà de la novel·la "<i>Una grulla en la taza de té</i>" de 1952, per la
popular editorial basada en subscripcions "Circulo de Lectores". Si sou dels que
pensen que una de les poques i millors cosses que podem fer amb la nostra vida
és gaudir de la bellesa, aquesta novel·la us complaurà.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Per acabar s'ha de dir que va arribar a fer-se una versió
cinematogràfica dirigida per <i>Masahiro Shinoda</i> l'any 1965, per tant tres anys
abans de ser-li atorgat el Nobel de Literatura a <i>Kawabata</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Fitxa<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Autor: <i>Yasunari Kawabata</i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Títol castellà: </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Lo bello y lo triste</i></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Traducció: Nélida M. de Machain<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Editorial: EMECE (Barcelona 2011)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Pàgines: 224<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;">... -</span>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-51052501263784458032023-07-28T12:54:00.003+02:002023-07-29T11:22:34.943+02:00La tècnica de l'aquarel·la<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOP4zxlGrBd9zF6TvC1PyW85nHtSIY6b3uBX6jF-O672z_k2ShLIfzO0VoPYQ0CFwZodVTk4ZgYnPv5naWWzgv12HCQbe2LI5RCOZhHENR2rW9tpSa-ZdZTOOOcsdw4e1f9R5zHhZFetnNrh8PQp5Vmqz6CdEcoeB4zqF3-CcOkUI3K3T0rRlCmVI4FMI/s900/H-Kawakami-2023.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="900" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOP4zxlGrBd9zF6TvC1PyW85nHtSIY6b3uBX6jF-O672z_k2ShLIfzO0VoPYQ0CFwZodVTk4ZgYnPv5naWWzgv12HCQbe2LI5RCOZhHENR2rW9tpSa-ZdZTOOOcsdw4e1f9R5zHhZFetnNrh8PQp5Vmqz6CdEcoeB4zqF3-CcOkUI3K3T0rRlCmVI4FMI/w376-h251/H-Kawakami-2023.JPG" width="376" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Les temperatures extremes de les primeres setmanes de
juliol han passat deixant-nos unes xafogors pròpies de l'estiu, però, més
moderades que les altíssimes temperatures de record històric que vam patir dies
enrere. Coincidint amb aquest fenomen climàtic els plàtans d'ombra, que enguany
mostren una frondositat exuberant, han decidit desprendre's de l'escorça caduca
de forma simultània. Molts exemplars tenen ara un tronc llis, uniformement
acolorit d'un verd blanquinós amb tonalitat que recorda el caqui, cobrint els escocells de pedaços de crosta. És un avançament del que passarà a
la tardor quan el terra del carrer quedi cobert d'una capa de fullaraca ocre.
Ara els arbres ofereixen l'aspecte dels adolescents de pell terça, nova,
sense taques ni defectes.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Són dos quarts de sis de la matinada. Han passat moltes
hores des que vaig redactar el paràgraf anterior. He sortit a la galeria i m'ha
emocionat contemplar Júpiter brillant intensament a 45º sobre l'horitzó a
Llevant acompanyat per les velles conegudes constel·lacions i estrelles on he reconegut
Taurus amb Aldebaran. Feia molt de temps que no contemplava un cel estelat com
el d'avui, i m'ha alegrat i entristit alhora. He constatat una reducció
d'agudesa visual, la que sempre acompanya el fet de fer-se
gran. Tots els sentits es deterioren. Això m'ha fet pensar que potser aquesta
serà una de les darreres vistes ben nítides que tindré del cel amb les
estrelles que vaig conèixer en la adolescència estudiant un atles que mostrava
el cel dels dos hemisferis. Sortint al pati a casa dels pares en les nits d'hivern comparava el
que veia en el paper i m'omplia d'il·lusió localitzar Sírius, Artur, Vega o
Aldebaran. La Polar i les Oses m'eren conegudes des-de l'infantesa. Com he dit
més amunt encara no són les sis de la matinada i la brillantor de l'aurora no
em permetrà visualitzar Orió, i decideixo tornar-me al llit.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Des del llit estant veig per la finestra, orientada a
llevant, com poc a poc va aclarint-se el cel on només resta Júpiter abandonat
per la resta d'astres que l'envoltaven. M'entristeix aquesta sensació de
desconnexió; de perdre (també jo) la companyia de l'entorn. Em pregunto -
"Què puc fer?". No trobo resposta fàcil. Penso: "M'agradaria
tenir, al menys, un interlocutor en qui confiar les meves angoixes, a qui
demanar consell". Fugint del neguit em concentro en repassar els records
de la lectura dels darrers dies. Es tracta de la molt coneguda i multipremiada
autora japonesa Hiromi Kawakami de la qual he llegit, i rellegit, en castellà
obres com: <i>El mar es azul la tierra blanca, El señor Nakano y las mujeres,
Amores imperfectos. Vidas frágiles noches oscuras, Abandonarse a la pasión...</i></span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Recomano fermament llegir
Kawakami, però penso que tot i ser rècord en vendes al Japó no és d'una lectura que pugui
agradar a tothom. En tots els seus relats, on aparentment descriu fets
irrellevants con el sopar fideus en una taverna o collir bolets de muntanya un
dia festiu de tardor, traspua el drama existencial, l'evidència de solitud de
la qual irremediablement no podem fugir. Aquesta solitud no està descrita, els
esdeveniments de la quotidianitat la fiquen en evidència con un personatge més.
Com el color blanc de les aquarel·les, on no hi ha cap pigment i l'element
dibuixat està definit només per l'entorn.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p><span style="font-size: 14pt;">... -</span> </p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-35115123264662764332023-06-28T12:52:00.002+02:002023-06-28T17:18:29.442+02:00Solitud aclaparadora<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkr0obr99Klddc2IXy6eKsnX0fxAOq2_jLtAyMXBe5xl838ln33ACHwL4-j8O_EYkrPh3pnXFujuyav3Dv_T5hEGCx5LzEWCufNj5D6j_Js39RA6J4uimst_cHldroUpwCrSONzOP4gDz3wGAGVgJ1BMzCJlJB1jryoHMNnYodsXQBz7qwKYFrLnZ4nEc/s900/banco-avda-bcn.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="900" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkr0obr99Klddc2IXy6eKsnX0fxAOq2_jLtAyMXBe5xl838ln33ACHwL4-j8O_EYkrPh3pnXFujuyav3Dv_T5hEGCx5LzEWCufNj5D6j_Js39RA6J4uimst_cHldroUpwCrSONzOP4gDz3wGAGVgJ1BMzCJlJB1jryoHMNnYodsXQBz7qwKYFrLnZ4nEc/w399-h261/banco-avda-bcn.jpg" width="399" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Ha passat el primer cap de setmana d'estiu, i també la
festa de benvinguda que li fem a moltes regions de la mediterrània; això és la
Revetlla de Sant Joan. Ara encarem el proper cap de setmana que serà el de la
Festa Major de Terrassa. Són diades de vida als carrers, petards, cava, coques,
música; i ocasió per aprofitar les hores de les curtes nits, quan les
temperatures es moderen comparades amb les de les hores centrals del dia. Així
doncs, per gaudir del clima estiuenc vaig aprofitar les darreres hores de la
tarda de la vigília de Sant Joan per fer un passeig a la recerca de l'agradable
brisa de la marinada canalitzada pels carrers d'orientació Sud-Nord del barri
de ca n'Anglada. Des del carrer Sant Tomàs vaig accedir a l'Avda. de Barcelona
passant per la porta del "Bazar Dahbi Decor", establiment que ocupa
la cantonada que havia estat una popular i concorreguda botiga de roba per
infants: la "Mari", com encara llueix en el rètol del primer pis.
Actualment l'establiment està especialitzat en taules, cadires, miralls,
làmpades, gerros, canelobres, caixetes, etc. tot fet de lluents metalls, vidre
i marbre.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Just a tocar del basar, compartint-hi part del xamfrà i
amb la resta de façana en plena Avda. de Barcelona tenim la botiga de cotxes de segona
mà i gestoria d'assegurances AR. Allà una ampla vorera permet disposar l'espai compartint-lo amb la parada de diverses
línies de bus, una filera d'arbres amb bancs i un dels accessos a l'aparcament
soterrat sota l'Avda Barcelona. El fresc derivat de la marinada era molt
agradable en aquell indret així que vaig decidir-me a seure en un dels bancs
que no ocupava ningú, a mig camí entre la marquesina de la parada del bus i
l'accés a l'ascensor que condueix a l'aparcament soterrani.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">En aquell observatori va envair-me la sensació de ser un
espectador en una obra de teatre. Observava els usuaris del transport
col·lectiu urbà. D'un llarg vehicle articulat que acabava d'aturar-se van
baixar tres o quatre nens, seguits de dues mares, cada una duent un cotxet de
nadons. Una magrebina, grassoneta, de més prop dels cinquanta que dels
quaranta; la va seguir l'altra mare, potser de Guinea o Senegal, alta, prima i
molt més jove que la primera que ja havia enfilat camí del carrer de Sant Tomàs; entretant la mare subsahariana va passar davant meu Avda. Barcelona amunt. Una parella de
policies municipals motoritzats va arribar discretament, passant lentament per
la franja semipeatonal, avinguda amunt, entre la marquesina de la parada del
bus i la filera de bancs. Un dels policies parlava per l'aparell que duia
penjat a l'espatlla dreta preguntant sobre la indumentària d'un presumpte
delinqüent.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">La majoria dels que hi passaven eren passejants, aprofitaven aquella hora de la fresca; encara, però, massa d'hora per sopar. Parelles de la tercera
edat complint amb la prescripció facultativa de caminar, al menys mitja hora
cada dia. Una d'aquelles parelles va mostrar intenció d'asseure's en el banc
que jo ocupava. Tot i que hi havia lloc pels tres, vaig contestar a la seva
salutació i excusant la meva fugida vaig dir: "Bé, doncs. Ja he descansat prou
jo. Ara, segueixo avall el passeig"</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Sense pla previst vaig dirigir-me avinguda avall amb
prioritat a la recerca dels punts més airejats. Vaig dirigir-me a la façana del
Centre Cívic Montserrat Roig baixant per entre la vorera i l'entrada pels
cotxes a l'aparcament soterrani; passant després pel davant del solar destinat
provisionalment a horts urbans, caminant-hi fins la propera cantonada ocupada des
de fa més de mig segle per un temple Evangèlic. Potser allà va ser quan vaig
prendre consciència dels anys que tinc. És, sens dubte, una edat provecta, tot
i sense ser decrèpita, un munt d'anys que fa pensar en el temps que ens resta
de vida d'una manera diferent. Més que mai cal plantejar-se com assolir i què
fer amb els dies que ens resten a la guardiola, cada cop més exhaurida i amb
dies, mesos o anys de menys qualitat. La maquinària envelleix, s'espatlla i no
sempre hi ha possible guariment ni recanvis... Ara em fa mandra, però cal que
hi pensi en com assolir i què fer amb el que em resta de vida. Entretant contemplaré
la bellesa i gaudiré dels bons moments tal com m'ho permetin l'entorn i l'estat dels meus sentits.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...-</span>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-45010993184833403362023-05-24T17:53:00.007+02:002023-05-24T22:25:35.857+02:00El maig florit de l'Ariel<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0-Pi1FeQ0GjfNJyAxn1mdTbFYWZE5ywlDW79dntG0CTrmm4lzecISG32BSmi-sGsQjGHpyw1h2gbWGtnawpIUxU_d8ZV06Q0nCQMtC8ZleJ4d9y7yOvFHOwZNcCHhsrtVZz5MDAuZ0-W_hQwdmfLxUcenNVx6Rr-QVMRBCysjGInjPY5Mc2to6eWu/s900/Siren-SAT-5-23-r1.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="518" height="377" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0-Pi1FeQ0GjfNJyAxn1mdTbFYWZE5ywlDW79dntG0CTrmm4lzecISG32BSmi-sGsQjGHpyw1h2gbWGtnawpIUxU_d8ZV06Q0nCQMtC8ZleJ4d9y7yOvFHOwZNcCHhsrtVZz5MDAuZ0-W_hQwdmfLxUcenNVx6Rr-QVMRBCysjGInjPY5Mc2to6eWu/w217-h377/Siren-SAT-5-23-r1.JPG" width="217" /></a></div><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Pel post del corrent mes de maig podria comentar la
recent lectura de l'excel·lent versió catalana editada per Proa de l'</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Ulisses</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">
de James Joyce; o el llibre, la lectura del qual actualment m'ocupa moltes
tardes, aquest d'investigació històrica escrit per Carmen Llorca sobre la
monarca espanyola del segle XIX Isabel II, </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Isabel II y su tiempo</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">, en
edició del 1973 de Círculo de Lectores, tot i que va ser publicat inicialment a
Alcoy per l'editorial Marfil el 1956.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Però, deixaré les ressenyes bibliogràfiques per una altra
ocasió i m'ocuparé del pas accelerat del temps. Han passat quatre anys i el
proper diumenge toca eleccions per renovar els càrrecs municipals. Certament la
sensació és de constant acceleració dels esdeveniments; potser l'efecte determinat
en part per l'edat que hem assolit: veiem el creixement dels infants, com passen
a ser adults; l'arribada al climateri de les nebodes que al nostre parer fa
quatre dies eren fadrines sortides de l'institut i ara els seus fills fa temps
que festegen o s'han independitzat. El fet és que la vida se'ns escola con la
sorra entre els dits i cal aprofitar els dies, les hores, ocupant-nos en
activitats, d'oci, relaxants, culturals, o productives en qualsevol àmbit que
ens permetin apuntar un saldo positiu en el llibre diari de les coses bones del
dia. Una excel·lent amiga meva va teixí la sireneta de la imatge que il·lustra
aquest post per complaure la seva infantil neboda entusiasta de <i>Disney. </i>Estic
segur que el resultat de la feina acabada, més la satisfacció de pensar en
l'alegria de la destinatària de la nina de ganxet en rebre per sorpresa la
princesa Ariel, tot juntament amb la sensació d'haver aprofitat gaudint les
hores ocupades en aquesta activitat serveix, a ben segur, per allunyar l'estrès
i els malestars del dia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Esperem entretant uns bons, o millor dit: justos i
merescuts, resultats electorals, progressistes; destinats a la més ampla base de la ciutadania, sense exclusions ni odis al diferent. i que deixi en pura anècdota
les brases mal apagades del racisme, la xenofòbia i el feixisme.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-52084321804490842222023-04-26T12:30:00.005+02:002023-04-26T16:37:20.055+02:00Converses sota la glicina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiceCnVhHIhgFi58RFamjLOyTAsLJCgs9DKCp-tsvco_eSfZwqZ5Q9hmHNVPge1UrXQI_UROAbVPkIA-rgnOEUyd8PlXZu_CpFQq5_xzqY7VtlsuuRwN3yTFA3RPrOjXQ-AlEoiTLwWicDQaHEIWGD7eoSd-TtpmP8r2f6_OB80lq7MbWRriBErqezI/s889/pergola-con-glicinia-5.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="626" data-original-width="889" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiceCnVhHIhgFi58RFamjLOyTAsLJCgs9DKCp-tsvco_eSfZwqZ5Q9hmHNVPge1UrXQI_UROAbVPkIA-rgnOEUyd8PlXZu_CpFQq5_xzqY7VtlsuuRwN3yTFA3RPrOjXQ-AlEoiTLwWicDQaHEIWGD7eoSd-TtpmP8r2f6_OB80lq7MbWRriBErqezI/w387-h272/pergola-con-glicinia-5.JPG" width="387" /></a></div><br /><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Per aprofitar l'esplèndid matí d'abril després d'endreçar
la cuina, el dormitori i la saleta d'estar vaig arreplegar el mòbil, el
portamonedes, la bossa de la compra i la gorra de visera color caqui. Pensava
estar-me una estona en el racó enjardinat de la plaça </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Bartomeu Casaus</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">
camí del centre comercial on havia de comprar provisions pel dinar del migdia.
Cinc minut després seia al meu banc favorit a tocar de la columna cantonera de
la pèrgola on lluïa una extraordinària floració de glicina vessant a sotavent
la dolça i lleugera fragància de les enraimades flors de color lila. Entretant
va aparèixer el meu veí </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Plàcid</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> amb la seva cadira de rodes motoritzada
que li permetia molta més autonomia i mobilitat de la que el seus més de noranta
anys imposaven pel pas del temps.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Bon dia, veí !<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Bon dia ! Em va respondre alhora que apropava el
vehicle vora el banc de llistons de fusta situat a la meva esquerra. Va
desconnectar l'aparell i lentament va aixecar-se i segué al banc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Com va tot? - Digué
mentre s'acomodava el camal del pantaló.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Vaig fent. - Vaig dir-li - Ahir em va caure un bon tros
de premolar quan menjava les llenties. No sé com va ser. El queixal no estava
pas corcat, ni anteriorment havia sentit cap símptoma de problemes dentals.
Haurà estat la fatiga de materials després de rossegar la rajola de torró
d'Alacant del passat cap d'any.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Aixecant la vista en direcció a Ponent vaig dir
indicant-li amb la mà esquerra.- Saps que allà, sobre el turó on comença el
termini municipal de Viladecavalls, a menys de dos centenars de metres d'aquí
va bombardejar l'aviació italiana al gener de 1938. Potser les tropes
republicanes haurien instal·lat punts de defensa i observació. Investigadors
sobre la Guerra Civil han descobert fotos en arxius italians que ho
certifiquen. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Sí. - Va contestar-me - El lloc és el punt més alt de la carena que delimita l'antiga parròquia de <i>Santa Maria de
Toudell</i>, d'origen medieval, de la parròquia de <i>Sant Pere</i>. També és
el lloc on van penjar al segle XVI unes dones acusades de bruixeria. Fet que
juntament amb el bombardeig que refereixes demostra la inherent maldat i la
toxicitat del gènere humà. La qual cosa explica que a Europa actualment tinguem
una ferotge campanya bèl·lica activa des de més d'un any a Ucraïna que implica
a Rússia contra el bloc d'occident vinculat a l'OTAN... Bloc del qual som part!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Això em fa recordar aquells estols de micos que
s'enfronten entre ells per un bocí de fruita- vaig dir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Però <i>Plàcid</i> no va poder escoltar les darreres
paraules de la meva observació, donat que un adolescent a lloms d'una moto de
trial va empestar l'ambient amb la bafarada d'oli cremat i benzina a mig cremar
generant un infernal seguit d'espetecs que superaven en molt el nivell de
decibels tolerables.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Quan la molesta estridència va minorar vaig seguir dient. - Sí, <i>Plàcid</i>, sí. Les futures generacions tindran
molta feina per arranjar els mals heretats i encarar el veritable progrés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- També jo ho crec així. - Em contestà. Mentre amb la
barbeta m'indicava el camí por on s'apropava un home no gaire alt, més aviat
grassonet amb gorra i ulleres fosques que acompanyava, o millor dit, era acompanyat d'un
preciós i educat setter irlandès de dos anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Mira - prosseguí dient-me - en Joaquim de <i>La
Cogullada</i>. Des de fa molts anys està ficat i té mà en <i>l'Associació de Veïns</i>. Podem
preguntar-li què es pot fer contra aquesta agressió química-acústica que acabem
de rebre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">- Molt bé ! Disculpeu-me, però, jo tiro via. Em quedaré sense els llonguets
que m'agraden si no m'afanyo al super. Adéu, doncs!- Vaig dir, mentre
m'aixecava i saludava amb un braç el <i>Quim</i> que s'apropava a l'acollidora
ombra de les glicines.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-59356835623271969392023-03-31T19:18:00.004+02:002023-04-01T12:57:01.243+02:00Afecció als objectes<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUga8uXJgec6-TiujjAKoxKEaX_IlNqRyMKI8eT7lHOnApDqpmrP7vmncRusU2J-diRbfRiTJjYWx5fQyUayKNf6pFImKj8fJ0CGTn30rg5M_k5VO8Q66VpixYJg4geFXoSU0aAvAwyqWLlw2CVywJUo_VNt8rTvpwodxMss0bzTFsMQ3pvRzpbrDl/s800/apego.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUga8uXJgec6-TiujjAKoxKEaX_IlNqRyMKI8eT7lHOnApDqpmrP7vmncRusU2J-diRbfRiTJjYWx5fQyUayKNf6pFImKj8fJ0CGTn30rg5M_k5VO8Q66VpixYJg4geFXoSU0aAvAwyqWLlw2CVywJUo_VNt8rTvpwodxMss0bzTFsMQ3pvRzpbrDl/s320/apego.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Avui escriuré d'aquell vincle afectiu que ens uneix a
determinats objectes, experiències i records; i que, per descomptat, també pot
estar dirigit a persones, ambients o situacions, és l'afecció. A còpia que avancem en la
vida anem acumulant vivències, aprenentatges, vincles amb les persones del
nostre entorn. El record del primer contacte amb algú, o amb determinat
paisatge, o amb aquell objecte que ens acompanyarà al llarg de molts anys crea
un efecte d'ancoratge. Més exactament és un efecte similar a l'arrelament dels
vegetals. Com exemple em ve a la memòria una tarda d'agost, la catedral de Basilea amb
les dues torres de més de 60 metres per una de les qual vam pujar, amb altres
companys viatgers, fins la immensa campana de bronze. Recordo el seu tacte i la
facilitat amb que podíem fer-la oscil·lar, amb evident risc de provocar un toc
a deshora. A la sortida un dels viatgers circumstancials que m'acompanyaven va
recollir un llibre amb signes d'haver estat utilitzat molt de temps. Era un
llibre de cants de l'Església Evangèlica Reformada suïssa de llengua alemanya.
El pispa era un noi que havia estudiat violí molts anys, a més formava part d'una coral de
manera que les nombroses pàgines amb pentagrames van generar-li un atractiu
irresistible. Aquell llibre va acabar parant a la meva biblioteca personal amb
l'excusa de servir per aprendre alemany. Han passat bastants més de 40 anys d'aquell
viatge però el llibre de cants evangèlics resta a la vista, entre altres, a
casa meva. Aquest i molts dels meus llibres són lligams ferms amb la meva història personal,
alguns provenen de la petita biblioteca del meu pare; manuals de tecnologia
de la pell i el seu adobat, de la prestigiosa editorial catalana <i>Gustavo
Gili</i>.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El fet de l'arrelament, o de l'ancoratge, es dona amb
tota mena d'objectes: mobles, indumentària, imatges. Un cas notable va ser el
d'un col·lega de feina que per pressió dels seus fills va accedir finalment a canviar-se el vell cotxe per un de nou. L'home plorava quan va acomiadar-se
d'aquella vella andròmina en cal concessionari.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Som construïts de records, som persones amb consciència
històrica. El nostre jo actual, el del moment present, és un edifici bastit de tot
allò que hem estat acumulant al llarg de la nostra existència passada; de tal
forma que quan s'arriba a una edat provecta podem contemplar l'edifici que ens
defineix, sabent que no variarà gaire en els anys que en restin de vida.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Cal, doncs, ser conscient que res és etern, tot
s'acabarà algun dia. Serà el moment en que la bastida s'enderroqui. Potser no
cal obsessionar-se per mantenir la construcció polida i lluent, tal com seria l'intent
de conservar vius tots el records, els <i><u>souvenirs,</u></i> el objectes i
moments de la nostra història. Dit d'una altra forma: cal renovar el fons
d'armari i deslliurar-nos d'allò que en encadena al passat i no ens deixa viure
lliurement gaudint el present, lleugers d'equipatge.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 26.6667px; mso-ansi-language: CA;"><b>...</b></span></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-55582982324281119682023-02-27T16:38:00.008+01:002023-02-27T19:47:09.183+01:00Tot cada dia és nou<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrqLOwebXmqivdY79YkJGEdpmTdW669G6qDmLWC1d80Ymz-21dcaEp3aBneMOxIfPODZuzJi0iEltcnJjTSDQCGMyK38KJyHlSnFI_CnhMfz_45piQd6iE-K6nX8cK6NRVLORShMKMcr9CopJNNgWBnH-88k1790Bbltn393h0e-dC9uesKZDzdGNQ/s597/maruja-t-26-02-2023.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="597" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrqLOwebXmqivdY79YkJGEdpmTdW669G6qDmLWC1d80Ymz-21dcaEp3aBneMOxIfPODZuzJi0iEltcnJjTSDQCGMyK38KJyHlSnFI_CnhMfz_45piQd6iE-K6nX8cK6NRVLORShMKMcr9CopJNNgWBnH-88k1790Bbltn393h0e-dC9uesKZDzdGNQ/s320/maruja-t-26-02-2023.jpg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">D'aquí a poques setmanes l'escriptora i periodista Maruja
Torres assolirà els vuitanta anys. Ahir a la nit "la Sexta" va emetre
l'entrevista que Jordi Évole l'ha fet en un aparentment improvisat viatge a
Roma. La que va ser tants anys referència d'opinió en el diari "El
País" va expressar-se tal com esperàvem, contundent i sincera, amb la
seguretat que dóna mirar des de un munt d'anys i d'experiències; sabent que el
temps de vida s'acaba. Maruja Torres va dir que fer-se vell fa més por que anar
a la guerra, la certesa de la mort propera és molt més gran en fer-se vell que
el fet d'estar immers en un conflicte bèl·lic.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Évole amb el virtuosisme de sempre ens va fer gaudir d'un
passeig per la Roma entranyable, per la <i>Piazza Navona</i> i altres indrets
històrics d'extraordinària bellesa, fins i tot en els dies grisos de boirina i pluja, amb
poc ambient turístic, gaudint dels <i>ristrettos</i> i els <i>capuccinos</i>;
tot conversant amb la Torres i més tard amb el barman que els atenia en una barra d'ambient
íntim, vintage, de l'hotel on s'allotjaven.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">L'escriptora premi Planeta del 2000 i Nadal del 2009,
entre molts d'altres premis i distincions, va exposar les seves històries més
intimes: el seus avortaments, el seu "<i>Me Too</i>", el pare maltractador,
el cruel assassinat del company fotògraf a Panamà...; la seva vivència de la
sexualitat i les múltiples formes de gaudir-la. En definitiva va mostrar-se tal
com és: una dona de vuitanta anys que no renuncia a viure el dia a dia:
"<i>per que cada moment, cada instant de vida, és nou</i>".</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> Cal concienciar-se que si pot ser dramàtic fer-se gran, pitjor és no arribar a envellir. </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">En definitiva va ser un molt bon programa de l'Évole, i
el seu extens equip, que demostra com és possible una programació de qualitat
dirigida a un públic no infantilitzat ni narcotitzat per la basòfia tan
abundant en les nostres pantalles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">...<o:p></o:p></span></b></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-65768878315633868842023-01-23T11:23:00.003+01:002023-01-23T23:42:52.712+01:00Aprofitar la vida<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuN_j1dabDUSqOxteCpedqiwIireXC6s-m3WxlrztPtrlvwB463dHFEbsYEOnPluyOBwwlW-ctAc8Qp5Nf7Gu83LaMQXh6LiPc9u7VvutxNm0y4YH5gFFYdXNpE3-jVZ-hCDRga9cjDaf0gMT142jP-tw-qnMj573G7jKgEcjQJTy2atjwiBg-d6hI/s909/Living-2022.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="909" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuN_j1dabDUSqOxteCpedqiwIireXC6s-m3WxlrztPtrlvwB463dHFEbsYEOnPluyOBwwlW-ctAc8Qp5Nf7Gu83LaMQXh6LiPc9u7VvutxNm0y4YH5gFFYdXNpE3-jVZ-hCDRga9cjDaf0gMT142jP-tw-qnMj573G7jKgEcjQJTy2atjwiBg-d6hI/w355-h196/Living-2022.jpg" width="355" /></a></div><span style="font-family: "Bookman Old Style";"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Dies enrere vaig anar a cine, al de veritat, al de la
gran pantalla i les diverses files de butaques renglerades en pendent. Feia
anys que no visitava una autèntica sala de projecció com cal. Els darrers cops
van ser amb motiu de la pel·lícula "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Tchindas</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">" de temàtica LGTB
a la qual vaig dedicar un post al novembre de 2015, i tres mesos després "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">La
juventut</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">", que va ser al febrer de 2016. Ambdues van ser comentades en
aquest bloc.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El tema principal del film "<i>Living</i>" de
l'any 2022, dirigit per Oliver Hermanus és prou conegut i bastament tractat per
diversos autors. Per exemple em ve a la memòria "<i>Mi vida sin mí</i>"
d'Isabel Coixet. El protagonista de la història descrita per Akira Kurosawa a
"<i>Ikiru</i>" del 1952, de la qual "<i>Living</i>" és un
fidel remake, és diagnosticat d'una malaltia en estat que no pot tractar-se. El
pacient afronta la realitat de que li queda poc temps de vida i actua en
conseqüència. Els lectors de més edat segur que han viscut situacions similars
en l'entorn familiar o social. Personalment ho he viscut diversos cops. He
sentir la greu comunicació: "... vinc a dir-te que em queda poc temps de
vida". En aquells moments m'he quedat sense paraules. Com en aquell vers
de Rafael Alberti, tot i que va ser escrit en un altre context: "<i>Las
palabras entonces no sirven, son palabras</i>".</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El film d'Oliver Hermanus situa l'acció en el Londres
després de la II GM mentre que Kurosawa
descriu el mateix fet en Tòquio. La composició de les imatges, el format de la
pantalla, les taules dels funcionaris plenes de piles de documents, el ritme
pausat... són alguns dels elements que agermanen i homenatgen la versió de
Kurosawa, alhora inspirada en la novel·la de L. Tolstoi "<i>La mort d'Ivan Ilich.</i></span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">La versió d'Oliver Hermanus, com la de Kurosawa, ens
ofereix l'oportunitat de fer una intensa reflexió sobre el sentit de la vida i
la consciència de la pròpia mort. Seria interessant preguntar-nos què faríem de
la resta de la nostra vida si tinguéssim, com els alls, data de caducitat de
menys de sis mesos. El film tracta molts altres temes derivats del fet de viure
i de conviure. També fa reflexionar sobre la tasca dels funcionaris i tota mena
de servidors públics, con ara els polítics. Sens dubte són questions actuals
que no podem deslligar de la condició humana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Fitxa:</span></b><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Títol: "<b><i>Living</i></b>" (Viure)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Director: Oliver Hermanus<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Guió: Kanzuo Ishiguro. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Durada: 102 minuts<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Actors: Bill Nighy, Aimee Lou Wood, Tom Burke, Alex
Sharp, Adrian Rawlins<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Any: 2022<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Països: UK, Japó, Suècia<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Gènere: Drama<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Música: Emilie Levienaise-Farrouch<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-77826400930060691082022-12-28T22:13:00.002+01:002022-12-28T22:24:47.242+01:00Una història d'extermini<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinHRgyJZAdu0tUSsxsMaBTb1MF-deQ_bdIQvXgNXA3MmOVuON71bbmna3Wlzhx0KKisLLDYravDS7ypVqt-VPjNGS9zwkVU0YhTtwsG5GfQWUsXHSsoUi5reymQcigqJ_X5sQxNHUrGHWS38VZwvpPwfD2vj2jvZC3iR5Y3Q2LEBkAZ_wf0U9XBYmi/s800/Portada-Lesmodistes.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="499" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinHRgyJZAdu0tUSsxsMaBTb1MF-deQ_bdIQvXgNXA3MmOVuON71bbmna3Wlzhx0KKisLLDYravDS7ypVqt-VPjNGS9zwkVU0YhTtwsG5GfQWUsXHSsoUi5reymQcigqJ_X5sQxNHUrGHWS38VZwvpPwfD2vj2jvZC3iR5Y3Q2LEBkAZ_wf0U9XBYmi/s320/Portada-Lesmodistes.jpeg" width="200" /></a></div><br /><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">L'autora del llibre, que comento aquí, és una
historiadora britànica especialitzada en Història de la Indumentària,
concretament en el vestit del darrers dos segles. Ens explica que en l'àmbit de
les seves investigacions va topar amb uns fets rellevants que involucraven
treballadores de la confecció tèxtil presoneres en els camps d'extermini nazis
durant els anys 1940-1945. Un d'ells, potser el més conegut, va ser el complex
Auschwitz-Birkenau en territori polonès. Sobre l'alliberament de Polònia veieu
el post de novembre passat.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Adlington relata de forma perfectament ordenada i
documentada la barbàrie que van patir els jueus i altres col·lectius:
comunistes, gitanos, testimonis de Jehova. Tot conseqüència directa de
l'arribada al poder en Alemanya del partit xenòfob i racista dirigit per Adolf
Hitler, <i>NSDAP, Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei</i>, (Partit
Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors).</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">En el relat, o millor dit, en l'informe d'investigació periodística,
l'autora en presenta més de vint dones, entre elles les germanes Bracha i
Katka, en el límit de la resistència humana front l'adversitat i la voluntat
d'exterminar-les. Eren, totes elles, presoneres del camp d'extermini que van sobreviure,
alguna d'elles mil dies, gràcies a la seva habilitat per cosir vestits per a
les dones del dirigents militars i administradors del complex
Auschwitz-Birkenau. És un llibre molt recomanable per mantenir viva la memòria
d'uns fets tràgics, monstruosos, que ens són relativament pròxims en el temps i
l'espai; tot i que no manquen en l'actualitat negacionistes de l'Holocaust ni
partits de similar ideologia a la del dictador Adolf Hitler.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">No és una novel·la. El llibre ens descriu les vivències
reals que van patir aquelles dones seleccionades per treballar de
costureres en un dels múltiples "<i>kommandos</i>" que el gestors
d'Auschwitz-Birkenau organitzaven per l'òptima explotació esclavista dels presoners en
funció de les seves habilitats i coneixements. Les nombroses notes de l'autora
són al final del llibre i ocupen quaranta-quatre pàgines acompanyades d'onze
pàgines més de bibliografia.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Fitxa:</span></b><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Títol: Les modistes d'Auschwitz<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Autora: Lucy Adlington<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Traducció: Alba Dedeu<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Editorial: Columna<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Barcelona. 2022<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Pàgines: 470<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-47741899991235523692022-11-29T22:28:00.004+01:002022-12-01T16:16:42.670+01:00Una història bàltica<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqlWWay5FsGun2bNq7JXNVsQywy3PlrqZXpRUiEZ_52E1GtQa_J2jiL8AzkZbkUpNoENtNln-mLQPGeXZoRgQMkpMRbsNzaAPUt9gTTOpxjbCJ_U1bsU48kb8zG911S82V_Hb8jc3MTm582lYe17Ju7AGpoS6bDEFkb4fVxxyy4t-TFLa_0Hb5HD_D/s900/Convent%20a%20Crac%C3%B2via-Vistula.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="900" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqlWWay5FsGun2bNq7JXNVsQywy3PlrqZXpRUiEZ_52E1GtQa_J2jiL8AzkZbkUpNoENtNln-mLQPGeXZoRgQMkpMRbsNzaAPUt9gTTOpxjbCJ_U1bsU48kb8zG911S82V_Hb8jc3MTm582lYe17Ju7AGpoS6bDEFkb4fVxxyy4t-TFLa_0Hb5HD_D/w388-h234/Convent%20a%20Crac%C3%B2via-Vistula.jpg" width="388" /></a></div><div style="text-align: center;">Convent fortificat a la riba del Vístula a Cracòvia</div><p><br /></p><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Escorcollant en el traster a la recerca d'un llibre de
poc interès, per transformar en una Bíblia d'</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">atrezzo</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> que m'havien
encarregat pel passat </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Halloween,</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> vaig descobrir un exemplar de
l'escriptor polonès Czeslaw Milosz. Es tracta d'una edició del "Círculo de
Lectores" de l'obra "</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">El poder cambia de manos</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">" amb motiu
d'haver estat el seu autor premi Nobel de literatura l'any 1980.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">El llibre relata el patiment i martiri de la població
polonesa des de l'ocupació hitleriana
del 1939 fins el reflux del nazisme per la pressió i subsegüent ocupació del
territori per l'exèrcit roig estalinista. Polònia ha patit un continu i
repetitiu desdibuixament de fronteres, amb una mena d'estira-i-arronça, exercit
per les potències veïnes des de l'Est o des de l'Oest. El llibre de Czeslaw
Milosz descriu fidelment la impotència de la població polonesa sotmesa a les
molt superiors forcés d'ocupació.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Es destacable la descripció de la forma subtil amb la que
la població lluita per la supervivència, renegant quan cal de principis i
lleialtats. Tal com es mostra en el final del film de José Lluís Cuerda, "<i>La
lengua de las mariposas</i>": el triomf del feixisme és evident quan
doblega les consciències. És una veritable extorsió vital: "o ets del
règim, i ho demostres, o ets un enemic a exterminar". El pessimisme ens
aclapara quan veiem que ara mateix, en ple segle XXI, la situació a Ucraïna
recorda molt la Polònia del 1944 i més quan Milosz ens fa recordar en les
pàgines del seu llibre aquella cita de Tucídides a propòsit de la Guerra del
Peloponès d'ara fa 2500 anys:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 27.0pt; text-indent: 27.0pt;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">"Los corcirenses renunciaron entonces a forzar las
puertas y, subiendo al tejado, abrieron en él un boquete por el que lanzaron al
interior piedras y flechas. Los desgraciados se protegían lo mejor que podíasn.
Muchos se suicidaban con las propias flechas que les habían disparado o se
colgaban con tiras de sus propias ropas anudadas. Durante la mayor parte de esa
noche murieron de los modos más diversos, unos suicidándose y otros por los
proyectiles que les arrojaban desdec arriba. Al amanecer, los corcienses
amontonaron en carros sus cadáveres y los transportaron fuera de la ciudad.
Todas las mujeres que habían sido apresadas en el fortín fueron hechas
esclavas.<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 27.0pt; text-indent: 27.0pt;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Este fue el fin que les reservó el partido popular a los
corcirenses que se habían refugiado en la montaña. Esta revolución considerable
terminó, por lo menos en lo que se refiere a la guerra de la que ahora nos
acupamos."<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="margin-left: 27.0pt; text-indent: 27.0pt;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Tucídides (Historia de la guerra del Peloponeso) 430 a
411 a. C<o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Fitxa:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Títol: <i>El poder cambia de manos</i></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Autor: Czeslaw Milosz</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Premi Nobel de literatura 1980<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Editorial: Círculo de lectores S.A.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Barcelona 1980<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Pàgines: 237<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-73351903556895228752022-10-31T07:26:00.004+01:002022-11-02T16:59:52.210+01:00Una tardor anòmala<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVv37Aw_iWJ_LRA6zyKeGPCLWROl_vXxzt_UK50VXENO7U_qQBqChpQwe4rHE27q-LwKOOYv9BOBebVY4OvDq8px3mIyce_hWXXze1aq4T3I17Fnd0yT9UKlDabVsdHrjh9FA4FDBvfAw30EtyMwASQdLyUdsnOSbojsuw2jJMdBkfYbdWjlFvfyo/s676/semblances-2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="676" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNVv37Aw_iWJ_LRA6zyKeGPCLWROl_vXxzt_UK50VXENO7U_qQBqChpQwe4rHE27q-LwKOOYv9BOBebVY4OvDq8px3mIyce_hWXXze1aq4T3I17Fnd0yT9UKlDabVsdHrjh9FA4FDBvfAw30EtyMwASQdLyUdsnOSbojsuw2jJMdBkfYbdWjlFvfyo/s320/semblances-2.jpg" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Ja som al novembre i he fet una petita trampa de manera
que aquesta entrada consti com del mes d'octubre tot i que ara passen de dos
quarts d'una del segon dia de novembre. Hauria estat el primer mes en molts
anys que no escric cap post al bloc; fet inicialment amb la finalitat de
mantenir viu l'hàbit de l'escriptura i també (com no?) per fer un exercici de
reflexió i manteniment mental. Un dels primers problemes que trobo, sense voler justificar el retard, és el de triar
el tema entre la diversitat de centres d'interès: arts, cinema, lectures,
records i específicament records d'infantesa; talment com els suggerits per
l'escriptor colombià <i>Santiago Gamboa</i> en la seva obra "<i>Vida feliz
de un joven llamado Esteban</i>". També m'he sentit empès a escriure
sobre el meu estat d'ànim i la relació amb la gent del meu entorn, les
meves preocupacions de tota mena, la vida un cop s'assoleix la jubilació, la immersió en la
senectut...</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">He arribat a un estat on comença a ser evident cert grau
de fatiga davant fets i notícies que comenten els mitjans. Veig que moltes
polèmiques televisives són artificials, només destinades a crear expectació i
discussions banals: soroll. Enyoro els temps de quietud i tranquil·litat. Quin
benestar el d'ahir al mati, dia festiu, plens de silenci els carrers tot i ser
ben passades les deu. Mentre feia el llit després d'una bona estona amb els
llençols acaronats pel sol que entrava sense obstacles per la finestra oberta
de bat a bat. Ni els plàtans d'ombra bressolats per la tèbia brisa provenint del
Sud alteraven la sensació de benestar i silenci. Potser la rutina acústica
urbana ens fa pensar erròniament que és la norma, que és natural; però són els sorolls d'origen
humà els que contaminen l'ambient: motors de cotxes i motos, fregament de pneumàtics,
botzines, càrrega i descàrrega de productes des de vehicles
comercials, xerrameca a les terrasses de cafeteries i bars, arrossegament de
cadires i taules metàl·liques. La recerca d'un ambient de relaxació, d'un estat
de benestar, és relativament fàcil; per exemple, quan una tarda de la setmana passada em vaig permetre fer un passeig pel <i>Parc d'en Soler Serrano</i>, lloc on vaig
fer la foto de la capçalera. Allà, el silenci ocupava una gran explanada de gespa amb la presencia llunyana només d'un grupet, en forma de renglera, de una dotzena de dones magrebines amb alguna criatura de poca edat; totes seien sobre l'herba, a tocar del parc infantil de la Corneta,
il·luminades pel Sol que des de Ponent ens acariciava a tots.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Un comentari final. La fulla seca de sota la flor groga
m'ha fet l'efecte d'un rostre felí. Deu ser cosa dels anys que em distorsionen
la capacitat d'observació.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p>
</p><p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">...</span></b></p>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-27106590868135497512022-09-28T17:01:00.003+02:002022-09-28T17:03:53.602+02:00Objectes i memòria<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-uFPkIGaTnSrL_pneADtRgCpmrPmEmrXm_UGBPCgWTZrTCNaxSMiplEfOd9KxGwnJHcR8M12wBUavDoDFZ8cUNjGCs29ClcE6LnDLrThycS5XtpA3h5omYMeyJsYAe3DI5elWW3LxABPhhsQL1imM9p8AV1zKlPKcZ8fWOI-zLjKR3IEje-55P4zt/s800/cinturo-j.ma.alt.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="703" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-uFPkIGaTnSrL_pneADtRgCpmrPmEmrXm_UGBPCgWTZrTCNaxSMiplEfOd9KxGwnJHcR8M12wBUavDoDFZ8cUNjGCs29ClcE6LnDLrThycS5XtpA3h5omYMeyJsYAe3DI5elWW3LxABPhhsQL1imM9p8AV1zKlPKcZ8fWOI-zLjKR3IEje-55P4zt/s320/cinturo-j.ma.alt.jpg" width="281" /></a></div><br /> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">En un altre post vaig escriure sobre el vincle afectiu
amb un parell de tasses i una gerra de porcellana que la meva mare va demanar
en una promoció de cupons d'un cadena de botigues, SPAR podia ser, allà pels
anys seixantes. Les tres peces, van romandre al llarg de dècades a la vitrina
del saló menjador de casa dels meus pares, i els vam perdre de vista amb la
venda del pis de la mare després de la seva mort. Així van passar a mans dels
nous propietaris de la que havia estat casa dels pares a tocar del torrent de
les Aimerigues.</span><p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Aquest vincle afectiu, potser és un fenomen relacionat
amb la nostàlgia, amb l'evidència del pas del temps amb les seves
conseqüències. Són com ancoratges contra l'evidència de l'efímera que resulta
l'existència humana: com a individus no passem del centenar d'anys i com
espècie dominant sobre el planeta ningú pot assegurar que sobrevisquem el
proper mil·leni. A què ve doncs aquest afany per atresorar una pedra volcànica
recollida d'un viatge al Vesuvi?</span></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Tota aquesta disquisició m'ha vingut motivada per la
intenció de la nostra amiga Gerarda de fer reformes a casa seva. La necessitar
d'alliberar espai l'ha empès a donar a qui vulgui quedar-se'ls un munt
d'objectes que des d'anys han estat omplint calaixos, prestatges i cobrint
parets. Són objectes que tenen la seva història; com , per exemple, les tres
màscares de pedra comprades en un petit poble del Marroc. Les tres figures de
rostres d'estil ètnic africà, a més d'artístics objectes de pedra calcària són
el record d'aquell viatge motivat per la necessitat de visitar un amics que
aleshores residien a Casablanca per raons de feina.</span></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Sovint quan som lluny de la senectut pensem que els
objectes que ens acompanyen són, i seran, part de la nostra vida. Aquella foto
emmarcada d'acer inoxidable que havia fet colorejar la iaia en els anys
cinquantes, la gerra de vidre del aixovar de la mare, el bagul de la rebesàvia
que consta a la família des del anys de la primera república... i sobre tot, la
màquina de cosir marca </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Grimme Natalis</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> del 1895 exposada a la saleta
d'estar.</span></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Però arriba un dia en que se'ns fa evident la pròpia
finitut, i ens adonem que amb nosaltres desapareixerà aquella càrrega afectiva
i històrica dels objectes del nostre entorn. Desapareixent nosaltres s'esfuma
el record que d'ells tenim; sense l'ancoratge que fixa i dóna vàlua als
objectes aquest passen a ser trastos, andròmines, molèsties per mantenir i
espais ocupats.</span></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">La foto és un cinturó, un de la mitja dotzena que tinc,
heretat d'un bon amic; és d'insignificant valor material, però cada cop que
me'l poso no puc deixar de pensar en ell, en la seva personalitat amable,
servicial, sensible i sempre de bon humor.</span></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-16220482708849432642022-08-29T10:22:00.005+02:002022-08-29T18:23:14.205+02:00Braus i terraplanistes<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjefbumOHKJQxq8am8uJsJvUAg7Ug98lDaKKs2pKpA1xeFzAk3ZyM3K3qO2uqb6TppXRS3inTQbHtGpDpKl6pjkfyPhOEhEB9S5rWnfVx4F0uKmEtUKmG5Vz3_GQ0MrJPQ09cZZXynFeO_mGIgHC-UVIoE27BnglErvc1SJPTlD37Y6uECVNjrlyT3H/s789/comparaci%C3%B3ORION.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="789" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjefbumOHKJQxq8am8uJsJvUAg7Ug98lDaKKs2pKpA1xeFzAk3ZyM3K3qO2uqb6TppXRS3inTQbHtGpDpKl6pjkfyPhOEhEB9S5rWnfVx4F0uKmEtUKmG5Vz3_GQ0MrJPQ09cZZXynFeO_mGIgHC-UVIoE27BnglErvc1SJPTlD37Y6uECVNjrlyT3H/w534-h252/comparaci%C3%B3ORION.JPG" width="534" /></a></div><br /><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Generalment a l'estiu escassegen notícies de pes per
omplir els noticiaris de les cadenes de televisió i medis digitals. </span><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Per tant, per ocupar tems de programació a la dosi diària de gasòfia informativa entren
a formar part indigestos blocs de fusta corcada, nusos de corda ressecs i també bales d'argila barrejades amb arrodonides pedres de riu.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Així és com hem sentit a dir, aquest dies de xafogor
canicular, notícies d'una convenció de terraplanistes; a tots els quals se'ls
podria convidar una nit clara d'agost sense lluna a contemplar des del
Collserola l'emocionant espectacle de l'aparició de la constel·lació d'Orió.
Veurien els tres estels del cinturó sorgint verticalment de l'horitzó marí per l'Est; primer hauria
sorgit el braç esquerre del caçador que aguanta l'escut. Tot el conjunt
aparentment giraria al voltant de l'espectador seguint la trajectòria de
l'el·líptica per la volta celeste, visible fins l'aurora.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Però, si per art màgica, aquestos mateixos contempladors
d'estels fossin traslladats la mateixa nit a la bonica ciutat de
Wellington, a Nova Zelanda, i poc abans de l'aurora del nou dia contemplessin
l'horitzó a l'Est trobarien tota la volta d'estels girada cap al Nord, quasi
un quadrant de cercle, de manera que <i>Les tres Maries</i> del cinturó
d'Orió sortirien paral·leles a l'horitzó; primer haurien vist sortir els peus del
caçador i posteriorment el cinturó i l'escut. Cosa que només s'explica per
l'esfericitat del planeta on estem situats els espectadors del cel estelat.
Aquí no acaba la singularitat produïda per la curvatura terrestre: el trajecte
d'Orió vist des de Nova Zelanda va seguint l'Elíptica i està contingut en una faixa que s'apropa al Nord a
mesura que puja des de l'horitzó. Contrariament al que veiem des de l'hemisferi
Nord que la trajectòria s'inclina en direcció Sud. No vull atabalar-vos amb més
dades fefaents, que de res serveixen pels qui no volen desferrar-se de les
seves idees per més falses que demostrin ser.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Però, pitjor que el lamentable fet de persones obcecades en la
incongruència és tenir mitjans de comunicació que arriben a milions
d'espectadors i donen audiència de forma irresponsable al pensament retrògrad i supersticiós; arribant
fins i tot a donar veu a perillosos negacionistes de tota mena.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">En canvi, no tenen escrúpols a l'hora de retransmetre
curses de braus, con a la cadena autonòmica andalusa <i>Canal Sur TV</i>, on mostren el martiri durant hores en un ritual
bàrbar i ancestral de mitja dotzena de bous. Paradoxalment a les cinc de la tarda no està autoritzat mostrar un mugró de dona a la pantalla d'una televisió pública, però
sí poden els infants veure (en viu i en directe) con li traspassen amb una espasa el pulmó i el cor a
un toro de llom ensangonat que va treien raigs de sang per la boca i els na</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">rius.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji231neXoJl4GzBG_Wogovyffoz3gV3vZzboScVSPTAb9beZtBImotXDkdL5zwYpnUbbbizUAaEFnbaI9E99WjJj1FeDSVbOCxebgAtNmvMWtgEJNr9kug4pDY-QLKpRNDDQxBiOlA6pfiavY5ZMyoiToIEmmGzSKhBFF4Kz1RoPaCigGe4PMWns-0/s700/braus--i-terraplanistes.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="700" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji231neXoJl4GzBG_Wogovyffoz3gV3vZzboScVSPTAb9beZtBImotXDkdL5zwYpnUbbbizUAaEFnbaI9E99WjJj1FeDSVbOCxebgAtNmvMWtgEJNr9kug4pDY-QLKpRNDDQxBiOlA6pfiavY5ZMyoiToIEmmGzSKhBFF4Kz1RoPaCigGe4PMWns-0/s320/braus--i-terraplanistes.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Per acabar, m'agradaria que una notícia estiuenca més
rellevant que la dels terraplanistes, tal com és la mort d'espectadors en festes populars (cada any són més els ciutadans que moren en festes de
bous) fos tractada seriosament en els mitjans i es demanessin responsabilitats a
qui pertoqui. No voldria ser al lloc del conseller municipal d'un poble on
per mantenir una tradició, també ancestral i bàrbara, organitza les festes
populars que acaben amb víctimes mortals. Penso que part d'aquests
<i>accidents</i> són per a ficar clarament al calaix dels homicidis, tan involuntaris
com volgueu, però perfectament evitables amb una gestió municipal diferent. Allà ells i les seves consciències; però, no vull ser
còmplice amb el meu consentiment ni amb el meu silenci.<o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"></span></p><br /><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></p>
<br />Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-26712475138363438282022-07-31T00:45:00.005+02:002022-07-31T01:05:13.928+02:00Ascens de la ineptitud<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsksFAAgH9tGFMGBHB0xCXQ7IPy822z4Ugq2zRPpUkqOGPGp8weerJKIxlQ3FHOA6fKwF3R0l07TaK3i96n7OOzwEf0K85lp5bc_1JnUuos1YT-Ch6Cni2EDF3oeauhwbJpqWB-4UwBz9QsyUC_pJeWiPflzIwgkRy-TD1xSbLfAdvRAljB0PASJQb/s458/ventilador-de-pie.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="399" data-original-width="458" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsksFAAgH9tGFMGBHB0xCXQ7IPy822z4Ugq2zRPpUkqOGPGp8weerJKIxlQ3FHOA6fKwF3R0l07TaK3i96n7OOzwEf0K85lp5bc_1JnUuos1YT-Ch6Cni2EDF3oeauhwbJpqWB-4UwBz9QsyUC_pJeWiPflzIwgkRy-TD1xSbLfAdvRAljB0PASJQb/s320/ventilador-de-pie.jpg" width="320" /></a></div><br /><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Sembla que s'ha revifat l'antiga polèmica sobre els
nivells de coneixements acadèmics i de matèries que han d'assolir els alumnes
per estar preparats per desenvolupar-se en el món que els pertocarà viure en l'etapa adulta.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"> La darrere notícia és que l'objectiu serà formar persones
amb un suficient grau de "maduresa" i minvant l'exigència
d'acumulació de dades i d'habilitats memorístiques. Això pot conduir a crear
una societat d'incultes, gent que sap llegir i escriure, però que no entén un
senzill article periodístic, ni un text de Pérez Galdós, ni molt menys que
siguin capaços de redactar un text amb
cap i peus que segueixi la normativa. Són els ignorants funcionals, que ja n'hi han.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">En determinats medis de gran audiència veiem convidats
personatges opinadors i tertulians que no s'avergonyeixen de mostrar la seva
ignorància, i fins i tot fan ostentació de ser-ho. He conegut estudiants, n'hi
ha de molt coneguts entre la classe política, que passen cursos i obtenen
títols no pels les seves aptituds en les matèries d'estudi sinó per les seves
habilitats en fer trampes i ser amics de tramposos.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">La realitat és que en camps de l'alta tecnologia, en la
ciència i en totes aquelles activitats en les que cal tenir el màxim nivell
d'eficiència els professionals son triats pel seus mèrits legítims. Ningú
triarà per dirigir la NASA un trampós que hagi copiat el seu projecte de final
de carrera. Encara que per dirigir una Comunitat Autònoma... No sé, no sé!</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> No tots els que guien cotxes han de saber quin
és el parell de gir del motor del seu <i>Tesla</i> a 2988 RPM; ni què dimonis és un
parell de gir. Però, tots els que tenim ventiladors hem de saber que l'efecte
refrigerant de l'aire en moviment arran de la nostra pell és un fenomen físic,
degut bàsicament a l'evaporació de l'aigua que transpirem, que al passar de
líquid a vapor arrossega energia tèrmica i ens causa sensació de frescor. És el
mateix fenomen del congeladors i aparells d'aire condicionat;
també en aquests aparells un líquid s'evapora dins d'un serpentí i pren energia
tèrmica de l'entorn. Per tant, si deixeu un aparell d'aire condicionat
funcionant dins un espai tancat, i prou ben aïllat, refredarà tot l'espai
inclosos mobiliari, parets, el sostre i els terra. Ara bé, si deixeu un
ventilador funcionant en un espai tancat mentre no hi sou, a més de no
refrigerar l'ambient per manca de líquid evaporable, en realitat elevareu la
temperatura de a sala per la generació de la calor produïda pel motor de
l'aparell i la, potser mínima però real, elevació de la temperatura del aire
per l'agitació de les seves molècules juntament amb la calor produïda pel seu
fregament contra les pales del ventilador.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> Per tant és absurd, contraproduent i costa diners deixar
els ventiladors engegats quan no hi som al davant.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-80506863890517837502022-06-24T17:16:00.008+02:002022-06-25T13:00:34.527+02:00Solstici d'estiu i paella d'arròs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FRHUzxXp36Lf_gVziaX6hE5iLy_P569chthh704Ml2C_0STpJTPELCUtoFib-CAdkFXxNpSPattW4lJtyEJEUiDQbvdiLBvtqS0NM4HGrG7OHG9c9dRmrjdedzG6UVgr-BAIMNDbxBkOI9j6TRbBXrwEzBBNnMQYSaS6ckYszhiAdsgWclL2Ytwg/s900/anochecerdesdemiventana.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="559" data-original-width="900" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FRHUzxXp36Lf_gVziaX6hE5iLy_P569chthh704Ml2C_0STpJTPELCUtoFib-CAdkFXxNpSPattW4lJtyEJEUiDQbvdiLBvtqS0NM4HGrG7OHG9c9dRmrjdedzG6UVgr-BAIMNDbxBkOI9j6TRbBXrwEzBBNnMQYSaS6ckYszhiAdsgWclL2Ytwg/s320/anochecerdesdemiventana.jpg" width="320" /></a></div><br /><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Aquell vespre Gerard havia decidit retirar-se al dormitori més d'hora del que acostumava. No tenia son, però la feina del dia
especial l'havia induït una fatiga superior a la de altres dies.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> Contemplava el cel lliure de núvols des del llit amb el cap sobre la coixinera, ara ubicada
al lloc oposat a la capçalera, per aprofitar millor la brisa que entrava per la finestra oberta orientada a Llevant. L'hagués agradat estar fora, a l'ampla terrassa,
gaudint plenament de la fresca i acaronadora carícia de l'aire amb la llum
de lluna plena lliscant pel seu cos. A poques hores del moment
astronòmic exacte del solstici d'estiu en Gerard rememorava els fets agradables i
desagradables del dia.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">A la llista dels fets insatisfactoris ocupava el primer
lloc l'actitud mal educada i quasi ofensiva dels seus veïns del replà quan al
retornar a casa i sortir de l'ascensor eren xiuxiuejant, com si la conversa
anés de qualsevol secret o fet delictiu; xerrameca que van mantenir sense fer cabal de
la seva presència i sense respondre a la salutació de la dona que l'acompanyava. Mentre lamentava l'actitud dels seus veïns seguia amb la vista els llums intermitents d'un avió dirigint-se a l'Est per encarar l'aeroport del Prat després de girar 180º sobre el mar més enllà de Mataró.. Just
en aquells instants va adonar-se'n d'un altre fet negatiu: en
comptes de contemplar un cel d'un blau fosc intens matisat de violeta farcit
d'estels un núvol de brutícia flotava de dreta a esquerra i de dalt a baix en
el seu camp visual. Va consolar-se admeten internament que ens fem vells i els molts anys
comporten xacres i dèficits, uns com la manca d'agudesa visual i altres de pitjors
que no cal enumerar.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">A la relació de fets positius del dia tenia el plaent record d'haver gaudit de
la companyia d'una desena de familiars que havien degustat la paella que els havia
preparat per encàrrec de la Mariona. Aquell dia, ella havia celebrat el seu aniversari rodejada de
tots els seus més pròxims. El treball de preparar la paella, per sí mateix, ja
va ser un motiu de satisfacció. La tasca d'afegir progressivament els elements
convenientment condicionats va anticipar-li la felicitat del resultat, tot i
que no fos perfecte, ni que no seguís estrictament la recepta oficial. La va fer amb els següents ingredients: Oli d'oliva
arbequina verge extra, un quilo d'arròs bomba, pebrot vermell i verd, una cabeça
d'alls, llagostins, calamars, sèpia,</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">musclos, cloïsses, fumet de peix de roca, carxofes trossejades
congelades, safrà, julivert, colorant... Aquí no és el lloc per transcriure la recepta
detallada; però,</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> s'ha de dir que amb els estris, el foc i els temps òptims amb aquest elements s'obté fins una dotzena de plats d'una molt bona paella d'arròs. Sobre tot si es fa acompanyar amb un vi negre del Priorat temperat a 18ºC i per postres un bon
tall de síndria en el seu millor punt de maduració.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-63717075195634254812022-05-31T12:02:00.005+02:002022-05-31T12:02:42.371+02:00Els pòsits del passat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMWcftv282BzceVyGfzVbrD4uXO6HxmoVAfvN4tk7eZvfB4s5EZ8H-5JI1pBeBp2kS9Q6s75gbPONUWE2iI6pa25waeSJvIvVpVbnwAxe7WyWRKZKVIIpmqN4nfmnpCNQ4SHnqxO0b08OkeVNzZqkCH9xOd7Sg4_xPzD4IAZOyZzDqOFzLanqix3J3/s700/sin-mirar-atras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="457" data-original-width="700" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMWcftv282BzceVyGfzVbrD4uXO6HxmoVAfvN4tk7eZvfB4s5EZ8H-5JI1pBeBp2kS9Q6s75gbPONUWE2iI6pa25waeSJvIvVpVbnwAxe7WyWRKZKVIIpmqN4nfmnpCNQ4SHnqxO0b08OkeVNzZqkCH9xOd7Sg4_xPzD4IAZOyZzDqOFzLanqix3J3/w384-h251/sin-mirar-atras.jpg" width="384" /></a></div><br /><p> <span style="font-family: "Bookman Old Style";">Aquest és un post fet a corre-cuita. Mai havia estat a
punt de que passes el mes sense penjar-hi al menys un article en aquest blog; i
ja veieu, soc davant la pantalla i el teclat en el darrer dia de maig i aquest
serà l'únic post.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Sento que he arribat a una edat en la que és evident que
no tindré prou temps per planificar i executar molts dels plans de futur que
m'agradarien. Als efectes més domèstics caldria ordenat els arxius, les piles
d'objectes, llibres, eines, estris, andròmines i records. Molts són trastos
sense vàlua material, però que tenen un interès emocional que ens lliguen al
passat, amb esdeveniments emotius, amb els nostres pares i persones estimades
que ja no hi són.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Recordo el moment en que vaig recollir les quatre coses
del pis on havia viscut la meva mare els seus últims anys abans de morir. Tinc
present l'hora, el clima, la llum d'aquell matí, i els sons d'aquell pis abans
de deixar les claus sobre la taula del menjador, tal com havíem acordat amb el
nou propietari. Allà van quedar els mobles, l'artístic mirall del rebedor; a
tocar de la porta d'entrada lluïa la tapa que jo havia fet per amagar els
dispositius elèctrics, l'havia decorat amb una postal que reproduïa el "<i>Jurament
dels Horacis</i>". A la cuina les meves germanes s'havien encarregat de
buidar els calaixos i armaris, tot i que els estris, coberts, pots, cassoles,
etc. estaven arrenglerats sobre el marbre al costat de la pica. Vaig tornar al
saló menjador i amb una intensa emoció vaig dipositar les claus sobre taula.
Mentre m'acomiadava d'aquell entorn tan familiar i íntim; la meva darrera
mirada va ser pel joc te de finíssima porcellana, una gerra i dues tasses
decorades amb dibuixos geomètrics vermells sobre blanc. Sempre me'n penediré de
no haver-me quedat aquelles tasses que havien estat triades entre la meva mare
i jo d'un catàleg promocional d'una coneguda cadena de botigues d'aliments.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">A la fi, penso que no cal amoïnar-se massa pel futur, els
projectes poden ser il·limitats, però cal conèixer els nostres límits i gaudir
amb tranquil·litat i seny el nostre dia a dia.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-7934883039888774972022-04-29T23:45:00.001+02:002022-04-30T11:53:18.341+02:00Gaudint de l'Anella Verda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfUkPvgF1ZuTv_yqSmQsAZpVcQd8wFCH1FQlT0jHMjklKXWxVKhmMvQ-yb3iYtEbkwFzkyC0qBCGPvyryCfN3VxG3o95W9sL6KiLKnKYLTlpMBPnhm_d3nMajv3J3ds1DjDN_wbxDA_zzZOLu0iuEP8Ovrgj9I9Av314xUOjCSFGIXSPHeNdyX88Xe/s915/estoldetudons2.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="691" data-original-width="915" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfUkPvgF1ZuTv_yqSmQsAZpVcQd8wFCH1FQlT0jHMjklKXWxVKhmMvQ-yb3iYtEbkwFzkyC0qBCGPvyryCfN3VxG3o95W9sL6KiLKnKYLTlpMBPnhm_d3nMajv3J3ds1DjDN_wbxDA_zzZOLu0iuEP8Ovrgj9I9Av314xUOjCSFGIXSPHeNdyX88Xe/w356-h269/estoldetudons2.JPG" width="356" /></a></div><br /><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Seguint la prescripció facultativa dirigida a reduir els
perills de l'alt nivell de colesterol en sang, vaig fer a començament de
primavera una caminada de poc més d'una hora per un dels circuits recomanats
per l'Ajuntament de Terrassa. No va ser exactament la ruta descrita en els full
municipal, la vaig estendre un xic més per l'entorn del tram Est de
l'anomenada Anella Verda de Terrassa.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">La ruta comença en el pont del carrer Extremadura sobre
la Riera de Les Arenes ben passades les cinc de la tarda, amb un clima ideal
per fer senderisme, temperatura agradable i brisa lleugerament forta de
llevant. Seguint el carrer d'Extremadura s'arriba a una rotonda a partir de la
qual el carrer canvia el nom pel de Ciutat Real comença amb una pujada que condueix
al Centre d'Assistència Primària Est, aquí el carrer arriba a una plana. Seguint</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span><span style="font-family: "Bookman Old Style";">un centenar de metres més enllà s'arriba al
carrer del País Basc just on s'acaba la trama urbana de la ciutat. Aquí comença un
camí sense asfaltar que comunica amb l'Anella Verda de Terrassa que al llarg d'uns 35 km rodeja tota la ciutat.
Vaig seguir per un camí menys remarcat que em permetia anar en direcció Sud per
la carena d'una plana delimitada entre dos torrents que conflueixen a tocar,
pel l'Est, amb els terrenys de l'Hospital de Terrassa, i per l'Oest amb el
cementiri municipal. El camí cada cop es feia més difuminat, arribant a ser
purament el marge d'un cap recentment llaurat sense traça d'haver estat
trepitjar per humans, ni tant sols passejants de gossos. Així, després d'una
lleugera baixada vaig topar amb el barranc que delimitava els dos torrents
confluents. Obligat a retornar vers les meves passes ignorant de la normativa vigent vaig
infringir-la trepitjant els terrenys de conreu, era fora de camí. Aquell indret costerut, ple de puntxosos cards (</span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Silybum marianum</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">) i del que suposava
males herbes; era un camp en evident estat de guaret. Així vaig obtenir la foto
de l'encapçalament. S'ha de dir que en aquell camp havia deixat de tenir gent
a la vista. En tot aquell espai hi era jo sol i el vent que em brunzia a les oïdes. De sobte un gran estol de tudons va enlairar-se a uns quaranta metres davant
meu, just on jo em dirigia oferint-me un espectacle meravellós, fent-me sentir
una emoció gratificant. Una estona després retornant per Torresana vaig sentir novament una gran satisfacció al descobrir el parc de Gernika, que és una preciosa
pineda delimitada entre els carrers de Guipúscoa, d'Àlaba i els blocs d'apartaments del carrer del País Basc.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 20pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">...</span></b>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-66597570037861257602022-03-23T10:16:00.004+01:002022-03-23T11:22:52.022+01:00Maltractar els lectors<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4kpHJCHANHb_lFU6hqp7PXKCq_TccjkCE78nrmO43JKnBPqCtPheVK4G1V9UjWcDyrpNfFLbvlECaEPjrIhaxr9qFVApsH5Je4V2jBRCqLAfHhudD-KiencGKdha3zyw2RLJ7Wv9MYXdBaZYX8KdtboHs69u6BXWPkXbbkL4c1YxVAUzNc7TJD4Vc/s422/edadesdelplaneta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="404" data-original-width="422" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4kpHJCHANHb_lFU6hqp7PXKCq_TccjkCE78nrmO43JKnBPqCtPheVK4G1V9UjWcDyrpNfFLbvlECaEPjrIhaxr9qFVApsH5Je4V2jBRCqLAfHhudD-KiencGKdha3zyw2RLJ7Wv9MYXdBaZYX8KdtboHs69u6BXWPkXbbkL4c1YxVAUzNc7TJD4Vc/s320/edadesdelplaneta.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Flagrant falsedat publicada en un medi digital</span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><span lang="CA">En una
recent consulta a <i>Facebook</i> va sobtar-me en una mena de visió perifèrica
un senyal d'alerta, com un flaix en segon nivell, mentre cercava altra
informació del meu interès en aquell moment. El <i>pop-up</i> publicitari era
referent a la troballa <i>d'un fòssil de dos bilions</i> <i>d'anys en el</i> <i>pou
més profund del món </i>(sic)... Acompanyava la fantàstica <i>trola</i>,
vergonyosa ja us ho dic ara, una foto del que sembla el desguàs en forma
d'embut enorme d'un embassament convencional per on baixa un operari agafant-se
a una corda.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Per un moment vaig haver de frenar la meva tendència a
enfadar-me per caure en aquell parany que m'aboca a la lectura de un disbarat
semblant. Com era possible, pensava, que un diari digital de prestigi admetés
escombraries d'aquest calibre? Difondre falsedats tan grans hauria de ser
considerat delicte. Disponible a la <i>Vikipèdia</i> tenim una excel·lent
entrada sobre el pou de més profunditat del món que està situat a la península
de Kola, en territori rus al Cercle Polar Àrtic. És una perforació de 214 mm de
diàmetre i 12.226 metres en el punt de més fondària. Queda, doncs, demostrada
la falsedat de la foto.</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Respecte del <i>fòssil de dos bilions d'anys</i>
qualsevol estudiant de secundària sap que el sistema solar on residim els
humans acompanyats de tota traça de vida coneguda, i desconeguda, actual o
passada des de l'inici dels temps té uns 4.500 milions d'anys, menys dels 13.000 milions d'anys estimats pel conjunt de l'Univers. Per
assolir l'edat de tan extraordinari fòssil hauríem de repetir la història des del <i>Big Bang</i> unes 150 vegades. Els experts han demostrat que el nostre Sol és
una estrella força madura i que en 5.000 milions d'anys serà una anciana gegant
vermella, extingint-se tot el sistema 5.000 milions d'anys després. Què hi
farem?</span><span style="font-family: "Bookman Old Style";"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;">Gaudim entretant del bo que té la vida i allunyem-nos
dels pous sense brocal; però, sobretot dels pous d'ignorància i beneiteria.<o:p></o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_VDQhfkMeJSi4JuK0LJrI8Tf1Zb3rHk73HZdr2RH_j5xr8QG7a8l0bdkxq4utp5P8mDoZa5LbW_8gQFxUjdVzlZO3Z_4ckdQbieyBtpFVyaauXqTSqGsvgr7MeeXED5UfgllSv3YWPctc06RnYHI20GayoVuesreESFPLzfTnw1TiyrEbSY0riGeM/s862/edatsissol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="862" data-original-width="856" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_VDQhfkMeJSi4JuK0LJrI8Tf1Zb3rHk73HZdr2RH_j5xr8QG7a8l0bdkxq4utp5P8mDoZa5LbW_8gQFxUjdVzlZO3Z_4ckdQbieyBtpFVyaauXqTSqGsvgr7MeeXED5UfgllSv3YWPctc06RnYHI20GayoVuesreESFPLzfTnw1TiyrEbSY0riGeM/w397-h399/edatsissol.jpg" width="397" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 10pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El nostre estimat sistema solar, la nostra llar</span><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">.</span></i></div>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--><o:p></o:p></span></p>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style";"><div style="font-size: 16pt;"><span style="font-size: x-large;"><b>...</b></span></div></span>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1164569574268077852.post-40728378150271855692022-02-27T20:15:00.008+01:002022-02-27T20:41:20.602+01:00Guerra a l'Est d'Europa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjek-UuXrUAaVfZ5x0Kg_U7p9IMAo6i68kp7MayhntrCdB732YPSA3Z3MxJs2hBgVsAF-eMh3ZEeWNWJVrXmf7NqagV_lwWzijtGgbFVCcBp0KCAJDKMFLy7wnv-VQYXV1Pu_ABp_ysdI56i3OCnryrkt7FB1z1wlI9qThj6Ko4j75t2ZDLzGOZHckd=s824" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="824" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjek-UuXrUAaVfZ5x0Kg_U7p9IMAo6i68kp7MayhntrCdB732YPSA3Z3MxJs2hBgVsAF-eMh3ZEeWNWJVrXmf7NqagV_lwWzijtGgbFVCcBp0KCAJDKMFLy7wnv-VQYXV1Pu_ABp_ysdI56i3OCnryrkt7FB1z1wlI9qThj6Ko4j75t2ZDLzGOZHckd=s320" width="320" /></a></div><i><div style="text-align: center;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Soldats russos a Ucraïna en la darrera setmana de
febrer 2022</span></i></div></i><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Bookman Old Style";"><br /></span></div><p></p><p><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Altre cop tenim un gran conflicte bèl·lic a Europa. Des
de la dècada final del segle XX, amb la guerra resultant de la desintegració de
l'antiga Iugoslàvia, que al vell continent no teníem exèrcits ocupant
territoris aliens amb us de bombarders i enorme desplegament d'armament i foc
real. És molt interessant repassar el desenvolupament dels països i regions
després de l'esclat i enfonsament de la Unió Soviètica (URSS) a partir del
1991. Va ser la liquidació de l'Estat més gran del món, que havia ocupat una
setena part de la superfície emergida del planeta. Davant d'aquest gegant
reforçat pel resultat de la II Guerra Mundial les potències occidentals
encapçalades, millor dit dirigides, per EEUU van crear un organisme militar,
una fera d'esmolats ullals que guardés la tanca oriental del pati europeu,
obviant que el límit oriental d'Europa són els Urals. Així al 1949 van fundar
l'OTAN (Organització del Tractar de l'Atlàntic Nord). No sempre el gos està
lligat i fent funcions de defensa, diversos analistes han observat actituds i
comportaments ofensius. Com explicar, si no, la seva pervivència després de la
desaparició de la URRS i del </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Pacte de Varsòvia</i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">,
l'antagonista a la OTAN liderat per Moscou. L'OTAN no ha tingut escrúpols
per amagar el seu afany de pervivència i d'expansionisme quan des de fa trenta
anys que no té justificació per continuar existint i que, a més, tant ens rasca
la butxaca dels contribuents.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Un dels objectius de l'OTAN en els darrers anys ha estat
burxar en les tenses relacions entre Rússia i Ucraïna <span style="font-size: x-small;"><i><b>(1)</b></i></span>. S'ha deixat en mans
dels EEUU la gestió de l'organisme i de les negociaciacions amb Rússia, signant
acords sense la participació de l'UE i que, per exemple, permeten el mantenen
d'armament nuclear en territori europeu.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Així doncs, avui tots els europeus ens veiem afectats per un
estat de guerra de conseqüències imprevisibles. De moment el preu de l'energia
s'encareix fortament, les sancions econòmiques previstes contra Rússia repercutiran sens
dubte en detriment del conjunt dels europeus. Per ara, no està fixada data per
enviar-hi tropes tot i que hi ha ordre de tenir-les preparades, cosa que estan
fent un milers de soldats de la </span><i style="font-family: "Bookman Old Style";">Brigada Acorazada Guadarrama XII, </i><span style="font-family: "Bookman Old Style";">situada
prop del municipi de Tres Cantos a Madrid. Sí que s'estan enviant armes als
ucraïnesos. Com era previst diverses organitzacions recullen material per
pal·liar la crisi social i humanitària on s'esperen centenars de milers de
refugiats</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Bookman Old Style";">Som al quart dia de conflicte armat que va començar el 24
de febrer del 2022 a las 03:00 el qual respon també a molts interessos interns,
tant de Putin con de Joe Biden <i><b><span style="font-size: x-small;">(2)</span></b></i> . Estem clarament implicats en una guerra que ha
esclatat a casa nostra, i com en altres ocasions ens toca fer de peons en el
taulell d'escacs en que han transformat la Vella Europa.</span></p>
<p class="MsoNormal">...</p>
<span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><i><b>(1)</b> Ucraïna té un territori de 603.000 km2, similar a l'extensió
d'Espanya i Portugal junts i poc més de 41 milions d'habitants. És un important
productor i exportador de cereals.</i></span><div><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><i><br /></i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><i><b>(2)</b> "Le Monde diplomatique", pàgines.8 i 9. Número 316, Febrer 2022. "<b>El porqué de la crisis en Ucrania</b>" per David Teurtrie </i></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div><div><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span>...</span></span></div>Lukas4http://www.blogger.com/profile/04392671096273228128noreply@blogger.com0