Tot i que estem a començaments d'any vull fer una
descripció resumida dels temps que m'han tocat viure i de com al llarg d'aquests anys han anat canviant
de forma observable, per a mi i pels meus coetanis, l'ordre de valors, la
tecnologia, l'economia i les relacions de poder. Potser per l'efecte de
sentir-me definitivament en aquesta etapa de la vida que permet girar la vista
i avaluar tot el camí recorregut sabent que el que ens resta de vida és una
part minoritària, quasi irrellevant, constatant que vivim sense marge de
maniobra per a canviar significativament la petjada del nostre pas pel món.
1 - Avantatges d'haver nascut en períodes de postguerres
(Espanya 1936-39 i II Guerra Mundial 1939-1945)
Els fet històrics demostren que Europa, i en món, des del
1914 fins l'any 1945 va patir un sagnant canvi de paradigma d'on va sorgir una
nova societat on tot estava per fer i reconstruir. Les noves societats amb tendència a ser més
igualitàries i econòmicament més equitatives, al menys en els països més
desenvolupats, van permetre concentrar les forces productives en el progrés i
la reconstrucció des de les ruïnes derivades de les guerres.
2 - Progrés postbèl·lic
Des del col·lapse econòmic mundial del 29 fins la derrota
del III Reich alemany i dels seus aliats milions de vides humanes i immenses
quantitats de bens van ser sacrificats en la lluita pel domini del món.
Després, lògicament, va obrir-se un període de creixement i reconstrucció
econòmica i social. Just en els primers anys d'aquest clima vam néixer una
generació de ciutadans que sense recança podem qualificar-nos de privilegiats:
el monstre de la guerra s'havia traslladat a un nivell soterrat, sota la catifa
del cinisme que tot ho amaga; la violència, la mort i el desplaçament forçat de
milions de ciutadans només afecta països del fons del cabàs, clar que són els
més pobres i molts d'ells encara no han resolt els estigmes de la colonització
occidental.
3 - Sobrexplotació del planeta i desigualtat
Però, dècades de continuada expansió econòmica i
tecnològica ens han portat a un món amb un elevadísim consum de recursos
energètics i de matèries primeres, molt per sobre del que el planeta pot
suportar, que representa un enorme volum de contaminació mediambiental amb
efectes sobre la salut de tots els éssers vivents i amb irreversibles efectes
sobre el delicat equilibri biològic i climàtic.
Per altra banda el repartiment de la riquesa produïda
està injustament organitzada pels que detenten en poder. Les avantatges en
l'ordre social: sanitat, educació, protecció desfavorits i minories, retribució
salarial, pensions, etc. no paren de retrocedir en els darrers anys. El mètode
és: socialització de les pèrdues i privatització dels guanys. El rics cada cop
són més rics i els pobres cada cop més pobres. El treball cada cop es paga
menys. Externalitzacions i subcontractacions, precarietat en definitiva, fan
que fins i tot tenir una feina i un salari no siguin garantia per sortir del
llindar de la pobresa.
Afortunadament, tot i haver viscut entre greus mancances
els infants i joves de la nostra generació vam viure una època de quasi plena
ocupació, mal pagats, però no era estrany plegar d'una fàbrica avui per
començar demà en una altra amb millor sou. En els anys setantes i vuitantes el
sous s'incrementaven per conveni per sobre de l'increment de l'IPC. Sovint
s'oferien hores extres i les famílies decidien adquirir una segona residència,
un apartament a la platja o una parcel·la al camp. Ara, en un evident declivi
econòmic, moltes famílies estan endeutades per molts anys. Així que alguns dels
meus coetanis que podrien viure dignament amb la seva pensió de jubilació es
troben que han d'atendre les hipoteques dels fills i dels nets. Descendents que
tenen malmès els futur, sense feines dignament remunerades que consolidin una
pensió suficient d'aquí a poques dècades.
Hem de concloure, per tant, que els de la meva generació
vam ser afortunats d'enganxar l'onada de progrés en el moment just quan assolia
embranzida enlairant-se i dinamitzant l'economia local i mundial. Ara la festa
s'està acabant. Tots plegats hem dut el planeta a un estat de molt difícil
recuperació. Podríem parlar de les possibles solucions que necessàriament
passen pel canvi en la gestió dels recursos naturals i en l'organització
democràtica de les societats; escoltant més als que saben i menys a aquells que
són propietaris de la riquesa; però, aquest és tema per un altre post.