Reptes del càncer al segle XXI

Ahir, 16 d'octubre, a tres díes de la diada mundial de la lluita contra el càncer de mama (serà el diumenge 19.10.2014), vam assistir a la conferència a càrrec del Professor Jordi Estapé i de la seva filla, la Dra. Tània Estapé. L'acte organitzat pel servei d'Universitat i Societat del Coneixement de l'Ajuntament de Terrassa va tenir lloc a la sala de conferències de l'Escola d'Enginyeria de Terrassa sota el títol: Reptes pendents en càncer.

El professor Estapé és actualment catedràtic emèrit per la UB, va ser el primer catedràtic d'Oncologia Mèdica de l'estat espanyol, expert en càncer per la OMS (1983-1987) i expert del programa "Europa contra el càncer" de la UE (1986-2000). La Dra. Estapé és Especialista en Psicologia Clínica i Psicoterapeuta, Doctora en Psicologia. Responsable de l'àrea de Psicooncologia de la Fundació FEFOC (Fundació per a l’Educació Pública i la Formació en Càncer) on el seu pare és director científic i president del comitè executiu. És una Fundació privada sense ànim de lucre creada a l’abril de 1996 en memòria de la senyora Mariantonia Tous Carbó, que va morir a conseqüència d’un càncer de fetge, esposa del prestigiós economista Fabián Estapé (germà del Professor Jordi Estapé). La fundació està presidida per la coneguda filàntropa catalana Carme Cervera (baronesa Thyssen-Bornemisza).

La conferència va aclarir-nos l'estat actual de la malaltía, comencant pels seus origens quan a l'Anglaterra del segle XVIII el Dr. Percival Pott va descobrir que el sutge provocava en els nens escura-xemeneies un alt índex de càncer d'escrot, només canviant-se de roba reduïen el contacte amb els carcinògens del sutge i evitaven la malaltía.

El professor assegura que actualment, de forma equivocada, es dediquen molts més recursos a tractaments i detecció precoç que no pas a prevenció, quan pel contrari les estadístiques demostren que molts càncers són derivats de factors ambientals evitables. Si no recordo malament va dir que fins el 70% dels casos s'evitarien amb simple prevenció. Malgrat tot, la situació pel futur és molt esperançadora, si tal com s'espera assolim el control del mapa genètic que mostri les possibilitats de desenvolupar càncer a partir del coneixement de la nostra "cartilla genètica".

La Dra. Tània, va exposar els efectes negatius i poc coneguts del càncer en l'àmbit social, personal, familiar o laboral. Els que han patit un càncer viuen en permanent situació d'estar sota l'espasa de Dàmocles. També va insistir-hi en la necessitat de que el personal mèdic tingui la suficient formació com per generar confiança del malalt, empatitzar i contribuir-hi a alleugerar el tràngol psicològic de seu un malalt de càncer. Ambdos ponents van denunciar la persistència, encara avui, de malalts de càncer que recòrren a vidents, bruixots i "sanadors", individus sense escrúpols que els ofereixen solucions miraculoses absolutament falses, i la culpa és del metges, diu el professor Estapé, que no saben oferir proximitat i confiança en les solucions reals de la ciència mèdica.

Com assistent a l'acte em va sorprendre la informació de que cada vegada hi ha més afectació de càncer, cosa que s'atribueix a l'estil de vida actual que propicia els mals hàbits en l'alimentació, el sedentarisme i l'obesitat; a la manipulació genètica i hormonal de la carn, els peixos i els vegetals que mengem; també per la creixent contaminació ambiental; factors que juntament amb un injustificat grau de tolerància, per allò de que "el càncer es cura", ens fa baixar la guàrdia davant un greu problema de salut que és i serà cada cop més gran en la nostra societat.

...-

Contra la "Histocitosi de Langerhans"

El passat diumenge, 18 de maig, en el recinte de l'escola Serra de l'Obac va celebrar-se una festa amb l'objectiu de recaptar fons per a la investigació de la "histocitosi de les cèl·lules de Langerhans", una malaltia rara que afecta una de cada 200.000 persones/any i que sempre són menors de 15 anys. Una doctora especialista ens va explicar que la histocitosi és un grup de malalties heterogeni; una malaltia que involucra dermatòlegs, traumatòlegs, oncòlegs... tot en funció de la gravetat i tipologia que assoleixi la malaltia. Hi ha casos en que aquesta alteració del sistema immunològic només es manifesta en petites ferides de la pell que persisteixen potser més temps del normal, altres mostren forats al ossos, especialment en els del crani, húmers i fèmurs i d'altres que presenten un caire molt greu amb necessitat de tractament amb químio o trasplants.

La festa va ser un èxit, tant en quant assistència de persones i mobilització de voluntaris com en participació d'entitats col·laboradores... Des de les deu del matí fins passades les vuit del vespre centenars, o milers, de persones van col·laborar amb la seva presència i participació en les més de vint activitats programades. Cal ressaltar la immensa mostra de solidaritat de quasi una centena de voluntaris, que desinteressadament van dedicar tot el dia a l'esdeveniment. Sobre tot és molt meritòria l'activitat, immensa, dels pares i altres familiars de l'Aleix i del Max, els dos nens que van protagonitzar aquesta festa solidària.

Per acabar, vull dir la meva opinió sobre aquesta mena d'actes socials que permeten als investigadors, en aquest cas l'Hospital Sant Juan de Déu i la Universitat de Barcelona, treballar pel bé de la societat en el seu conjunt. Sabem que és època de retalls socials, i per tant de retrocés en protecció de l'Estat ves els seus ciutadans que cotitzent. Quelcom va malament quan han de ser les persones que, al marge de l'Estat, organitzen col·lectes per a que les universitats investiguin. Per altra banda, en aquest aspecte no tot és negatíu, aquestes activitats permeten fer que a la societat germini un sentit veritablement social, que desconfia dels funcionaris i polítics, i de la sensació de que altres "ja ens ho faran tot". Com deia la vella dita: Ningú ens donarà res sense cost. Només amb el nostre esforç, i amb la nostra lluita, progressarem.


...-
Més informació: AQUÍ

El futur de les pensions públiques

 

Ahir, organitzat pels "Iaioflautes de Terrassa", al Centre Cívic Montserrat Roig va tenir lloc un "meeting", o taula rodona com deien a la convocatòria, sota el suggerent títol: El futur de les pensions. L'acte va començar puntualment, després de la presentació feta pel representant de l'organisme organitzador agraint la presencia del nombrós públic assistent i la participació de les diverses entitats col·laboradores.

El primer orador va ser el conegut expert en qüestions laborals i pensions Plácido Lordán que va explicar-nos els diversos tipus de pensió vigents a Europa i el de "repartiment", que tenim a l'Estat espanyol, i com quedaran malmeses amb la nova llei que serà aprovada sens dubte, i sense discussió amb les parts afectades, avui en el parlament de majoria absoluta del partit de les gavines. Plácido, va dir que la nova legislació incompleix l'article 50 de la Constitució, que la desvinculació de l'IPC afegeix un  factor de incertesa, destinat tot plegat a afavorir els sistemes de pensions privats con desitgen les entitats financeres i les grans asseguradores.

La segona intervenció va ser la del representant del sindicat CCOO, Enrique Rodríguez, que va defensar la no necessitat de canviar el sistema actual sorgit del gran acord social conegut pel nom de "Pacto de Toledo". Va explicar que la reducció de les pensions que pretén el govern de Rajoy és un atac directe al consum i per tant impedirà la creació de llocs de treball. També va demanar la gestió pública de les pensions i que, per exemple, els diners obtinguts de la persecució del frau fiscal es destinin a les pensions.

La tercera intervenció va estar a càrrec del representant del sindicat UGT, Martí Vives. Va dir que el "Pacto de Toledo" garanteix la sostenibilitat de les pensions d'acord amb la Constitució i que la nova llei redactada per un grup d'experts (a sou de la banca i les asseguradores) és un atac al sistema públic de pensions amb dos element destructors: Incertitud, perquè les pensions inicials a partir del 2019 es calcularan amb un desconegut "factor de sostenibilitat"; i arbitrarietat, perquè les revaloritzacions deixaran de estar lligades a l'IPC a partir de l'any 2014.

Finalment, Roc Fuentes, advocat històric del PSUC, ex-conseller municipal, ex-parlamentari i ex-senador va tractar el tema de les polítiques actuals i previsió de futur. Va dir que la nova llei també va contra la Constitució en l'article 41. Va dir que Europa esmerça molt més en pensions que l'Estat espanyol i que en definitiva la nova llei és una més en l'ofensiva contra tot el que ara és públic: sanitat, ensenyament, pensions, comunicacions...

Conclusió, estem en un període d'atac frontal als drets i als bens públics fruits de la lluites socials de desenes d'anys; si no hi oposem resistència arribaran temps de grans dificultats, similars als que tan magistralment va descriure John Steinbeck en "Las uvas de la ira".

 

...-
 


 

La importància dels materials

 

El passat dimecres 21 de novembre vam gaudir d'una interessant presentació a la Sala de Conferències de l'Escola d'Enginyeria de Terrassa a càrrec de la Dra. M Lluïsa Maspoch Rulduà, catedràtica del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UPC; també és directora, des del 1996, del Centre Català del Plàstic, consorci depenent de sector industrial i d'institucions com l'Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya.

 

Maspoch ens va oferir una història general dels materials en la vida dels humans des de la pedra, a la prehistòria, passant pels metalls, els moderns plàstics, les ceràmiques, semiconductors i multitud de materials imprescindibles en el món altament informatitzat i comunicat del segle XXI.

 

Primer va aclarir-nos què entenem per materials, són aquells elements que destinem a una utilitat; així, la pedra és un material en quant que serveix per a fer estris o edificis; talment com el ferro. Els plàstics, són materials de l'època del petroli, dels seus polímers obtenim des de fibres tèxtils a components per a tota mena d'indústries i aplicacions: biomèdiques, envasat, automòbil...

 

La vida quotidiana actual seria impensable sense plàstics com, per exemple, el tereftalat de polietilè (PET, per les sigles en anglès) present en multitud d'envasos. Aquest polímer és fàcilment reciclable i de fet amb el plàstic de vuit ampolles s'obté fibra per a fer una samarreta esportiva.

 

Una dada curiosa  va ser que el consum del plàstic específic per a fabricar CD va tenir un pic anys enrere on la producció mundial no donava l'abast per la demanda; ara, amb les noves tecnologies, la música no requereix suport plàstic i aquell policarbonat de fer CD no té quasi consum.

 

En el col·loqui final un del assistents va preguntar: què passarà quan el petroli s'esgoti? La Dra. Maspoch va explicar que tots els departaments d'investigació de les grans petroquímiques estan treballant intensament en el desenvolupament de tècniques per obtenir plàstics, amb midons i sucres, a partir de fonts biològiques vegetals, com els biocombustibles. Personalment no em sembla clar que el conreu intensiu de grans superfícies agrícoles permeti abastir la demanda creixent d'una indústria que només l'any 2011 va generar 300 milions de tones de plàstic, una cinquena part de les quals van ser consumides a Europa.

 

Una solució a aquest futur de previsibles dificultats per la mancança de recursos passa per la imprescindible concienciació en el reciclatge. Caldrà un consum eficient i reciclar al màxim. 

* * *

Títol de la conferència: La importància dels materials en les nostres vides.

A càrrec de: Dra. M. Lluïsa Maspoch

Data: 21.11.2012  - 18:00 h.

Lloc: Sala de Conferències de l'Escola d'Enginyers de Terrassa
Organitzat per: Servei de Universitat i Societat del Coneixement (Ajuntament de Terrassa)


...-

Europa, nous reptes

Ahir, dilluns 23 de juliol, va passar per nostra ciutat l'insigne Sr. Javier Solana el qual ha desenvolupat, entre altres càrrecs, el de ministre d'Afers Exteriors, també d'Educació i de Cultura, i posteriorment el de Secretari General de l'OTAN i Secretari General de Consell Europeu. En la Sala d'Actes del Vapor Universitari va oferir-nos una clarificadora, i pedagògicament perfecta, conferència sobre "Europa del segle XXI" dintre del curs organitzat per "Terrassa Universitat": Relacions Europees i Internacionals. 

La conferència va estar estructurada en tres punts:

1- Situació del món actual, transferències de poder.
2- Europa avui.
3- Situació econòmica a Espanya.

1- Transferències de poder

Des del segle XIX fins el final de la Segona Guerra Mundial la transferència de poder es feia en l'àmbit europeu i anglosaxó. Certament va produir-se un flux transatlàntic del poder, des de la vella Europa vers els EUA. Fins el darrer període d'hegemonia nord-americana, tot quedava dintre de casa, tots els Estats pertanyien a la cultura judeocristiana. Durant la primera dècada del segle XXI aquesta situació ha canviat: el G-7 (Grup format en el 1973 pels set països amb major pes econòmic, polític i militar) ha cedit el poder real als E-7 (La lletra "E" a proposta de Solana, potser per "emergents") format per Xina, Índia, Indonèsia, Brasil, Mèxic, Turquia i Rússia. En aquest nou escenari s'han intentat adaptar els Estats creant el G-20. Però, una altra novetat és que han aparegut tres actors no estatals també amb molt de poder: els mercats financers, les organitzacions del crim organitzat (terrorisme, drogues, armes...) i també les ONG.
Altres organismes com el FMI, l'Organització Mundial de Comerç i l'ONU, amb el poc operatiu Consell de Seguretat, són insuficients per dotar-nos d'institucions globals aptes, i imprescindibles, per a gestionar la nova situació econòmica i política mundial.

2- Europa. Reptes del segle XXI

El projecte d'Unió Europea ha estat paralitzat per la crisi econòmica actual. El problema fonamental és la cessió de sobirania que els Estats membres han de fer necessàriament de forma voluntària; cal arribar a la difícil unificació fiscal i de pressupostos. Tot això mirant el futur amb perspectives de "llums llargues". Diu Solana que els experts preveuen en l'any 2020 un creixement de la classe mitja global de 1.200 milions de persones; que demandaran un consum per el qual el món no està preparat, caldrà una immensa mobilització de recursos energètics, hídrics, agropecuàris... Faltarà món! La sortida està en la inventiva, en l'iniciativa per a innovar i adaptar-se en aquest nou context mundial, on com és natural no serveixen el vells models del passat.



3- Espanya

Els darrers vint anys Espanya ha crescut amb diners aliens, que arribaven a carretades i a baix preu, sovint a interessos per sota de la inflació. Ara no podem intentar competir amb els emergents a base de preus baixos; cal inventiva, innovació, capacitat per trobar nous productes, bens i serveis que desenvolupin la raquítica economia hispana, fugint de les inversions especulatives que tant de mal han fet i que sempre acaben malament. Per això cal potenciar la investigació universitària, fer doctorats, sense la qual no és possible el desenvolupament.



Vull fer un comentari final; vist que la Xina aviat serà la primera potència global en tots els àmbits, un dels assistents a l'acte va preguntar sobre la democràcia en aquell país. Solana va explicar-nos que dintre de tot no és tan dolent el sistema polític xinès. Allà la promoció es basa en oposicions estrictes; els càrrecs de més responsabilitat són per als més preparats. Al contrari d'aquí, on molts dels càrrecs públics són ocupats pel vell sistema del nepotisme, com el practicat recentment per coneguts polítics de Madrid i València que han fitxat fills i filles d'assessors en ministeris.



...-

Preocupació indiferent del reporter

La guerra, els seus efectes col·laterals i la ètica van ser, entre altres, els temes de la conferència a què vam assistir ahir, unes 200 persones, en la sala Fòrum del edifici del Diari de Terrassa. Organitzat pel departament de Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, sota el títol “Geopolítica del dolor. ¿Hay ética en las guerras?”

El prestigiós reporter (no reporter de guerra) Jon Sistiaga va oferir-nos al llarg de poc més d’una hora les seves interessants aportacions sobre la feina del reporter que ha d’informar des d’un front de conflicte bèl·lic.

Sistiaga va explicar argumentant a bastament que és absurd buscar ètica en qualsevol aspecte de la guerra. Poden haver comportaments humanitaris, solidaris, però sempre són a nivell individual, ells citava l’exemple del responsable d’un hospital psiquiàtric, o el del zoo, que malgrat el perill de estar en zona de guerra no fuig deixant abandonats el malalts o el animals de zoològic.

Va parlar de la mirada de les 200 iardes, la conducta típica dels soldats que després de la primera setmana de por i aprensió, una segona de separar amb claredat la sensació de perill i la d’espant, una tercera (òptima militarment) de acceptació de la mort immediata i la etapa final que arriba cap a la sexta setmana de total deteriorament, desorientació i mirada perduda en les 200 iardes. Aquesta evolució també afecta els reporters de zones de guerra.

També ens va parlar de la dificultat d’entrevistar els "dolents", el genocida, el botxí que envia suicides a matar escolars, o el franctirador que calcula la millor manera de matar el màxim nombre de innocents: primer, emboscat en un lloc alt, deixa passar la gent, quan aquesta confia en el pas com a lloc segur, tria un nen per traspassar-li els intestins i les vertebres dorsals amb un projectil de 7,62 mm ferint-lo de mort segura i llarga agonia; després farà el mateix amb la mare que intentarà socorre’l atenent les seus plors i crits d’insuportable dolor; i així, repetidament, acomplirà eficaçment el seu mortífer paper en el conflicte.

Davant d’aquestes situacions, diu Sistiaga, el reporter ha de mirar de no implicar-se. Ha de suspendre la resposta emocional. S’ha de mantenir imparcial mitjançant la “preocupació indiferent”, essent conscient de que tota causa té els seus danys col·laterals. El reporter ha de ser un notari de l’horror, i no només de la mort.

Finalment, per acabar aquesta extraordinària dissertació el reporter, va respondre algunes preguntes dels assistents, sobre en cas Couso, el comerç d’armes, el paper de les dones entre els “dolents”. I una constatació final: Darrere de totes les guerres sempre hi trobarem gent, corporacions i algun lobby, que hi guanyen molts i molts diners.

PD. Avui és el setè aniversari d'un terrible atemptat a Madrid. Sens dubte, segons les informacuions filtrades actualment per WikiLeaks, un efecte col·lateral de la guerra d'Iraq.

...-

L’associacionisme ens farà lliures

El passat 14 de febrer va estar amb nosaltres l’advocada, ex diputada i senadora Cristina Almeida, amb motiu de la celebració del quinzè aniversari de l’Associació de Dones de Ca n’Anglada. Ens va delectar amb el seu llenguatge d’accent andalús, culte però planer, que arriba i cala tothom. Tot per elogiar l’associacionisme en general i especialment l’associació de les dones, fet que les va permetre, entre moltes altres coses, sortir de l'estret reducte de la llar domèstica.

Amb números i dades va mostrar-nos com a l’Estat espanyol des de l’any 1975 la dona ha conquerit espais en la societat, en la política i en el món professional, lluitant constantment contra l'exclusió i el proteccionisme masclista. Citant Alexandra Kollontai, Virgínia Woolf i també les xifres de l’Instituto Nacional de Estadística, ens va demostrar que s’ha avançat en molts aspectes per a la consecució de l’igualitarisme. Malgrat tot, ella assegura que encara hi ha molta feina per fer, que el camí correcte és el de potenciar l’associació de les dones, juntament amb la lluita individual per ser una persona completa (no pas media naranja), sense oblidar-nos de la formació ni de l’afany per aprendre. Diu Cristina Almeida que la causa de l’actual fracàs escolar està en la manca d’aquest entusiasme per aprendre i per saber.

Vam gaudir d’una estona molt alliçonadora, amb molta assistència de públic, sobretot dones. Una reunió de les que se surt amb la satisfacció de sentir-se recolzat en els principis i en els objectius comuns per una societat més justa i més digna, per a tothom.