Som a la desena setmana des de l'inici del confinament.
La corba de contagis i de morts pel Covid-19 mostra una forta baixada, per tant
ara començaran a aplicar-se a l'àrea metropolitana de Barcelona aixecaments de
les restriccions a la mobilitat segons el programa de fases dissenyat pel
Ministeri de Sanitat seguint els criteris dels seus assessors tècnics, tot i
que ja fa dies que s'autoritza el passeig en franges horàries determinades en
funció de l'edat, juntament amb altres mesures per evitar contagis.
El passat dissabte a la tarda va ser de pluja com és habitual a les
primaveres mediterrànies. Avui els plàtans d'ombra mostren la frondositat immaculada
de fulles novelles que entrellacen les branques de les capçades contigües
formant un continu d'ombra sobre la vorera des de la cantonada Nord, la de la botiga de mascotes, i la
cantonada Sud, on és l'escola de dansa clàssica per infants. La natura aquest dies limitant la presència d'humans al carrer s'ha
implicat en la conservació del distanciament social.
Una colònia de pardals, que deuen niar entre les teules
de a prop de casa, s'han fet visitants diaris del meu balcó. He acabat per
oferir-los en un platet escantonat les engrunes resultats de tallar el pa. Fins
i tot he ocupat les llargues hores de confinament en la construcció d'un niu
aprofitant una capsa vella de CD i els llistons d'una canya que havia estat
guia de l'extingit gessamí que ens van regalar la primavera passada els cosins
de ca n'Anglada. Ha estat el tercer intent de tenir un gessamí, però no
sobreviuen la tardor i moren.
Les plantes de la galeria són només les que han
sobreviscut l'hivern, tret d'un gerani que per menys de dos euros vaig comprar
en un centre comercial fa dues setmanes. És una mena de triomf de la natura,
amb la mínima intervenció humana. El confinament planetari ha esdevingut un bé
per a Gaia; malgrat les pèrdues econòmiques i l'incert futur pels Sapiens.
Les aigües, l'atmosfera, la capa de vida que envolta el planeta guanyen amb el Covid-19, un l'assot pels humans que farà recordar l'any 2020 de l'era cristiana. Una
oportunitat per canviar el curs de la Història. Un fet carregat de potencial
com aquells petits detalls que determinen un curs de vida totalment diferent
del que hauríem tingut sense aquell l'esdeveniment. Per exemple, aquell dia en
que vaig decidir no acceptar la feina ben remunerada en una oficina
d'arquitectura a Sant Cugat. Si hagués dit que sí al meu potencial cap de la
constructora segur que ara no estaria escrivint això mentre espero que sigui
l'hora de preparar les llenties, ni el meu entorn seria el que és, ni per mi ni
pel meu entorn.
