Sovint, des d'abans de l'adolescència, en Lluc no deixava
de somiar despert en posseir una enorme biblioteca, on gaudir hores i hores
submergit entre les obres del més diversos autors. Alguns ja llegits com
Stevenson, Defoe, Verne... i d'altres, els quals havien arribat al seu
coneixement a través de lectures de la premsa periòdica que el seu pare
comprava setmanalment. En una d'aquelles publicacions, "7 Fechas",
havia vist un acudit gràfic, una vinyeta on un explorador amb salacot (el típic
barret britànic per a les colònies) assegut sobre una pedra a l'ombra d'una
acàcia i que mentre encenia la pipa preguntava a un indígena bantú: "Què opines
de les novel·les de Kafka?"
La tauleta de nit del pare era la seva biblioteca domèstica,
no eren més de quinze exemplars dels quals recorda Lluc un tractat de "Química
orgànica" de Carracido; un "Manual del cabo", record
del pas per l'exèrcit de postguerra, altres eren manuals d'avicultura o adob de
pells; un altre tractava de la producció artificial de cent productes
industrials, on s'explicava la forma de fer pedra artificial, vins i licors,
marfil a partir de patates i àcid sulfúric i noranta-set productes més. Entre
la narrativa havia una extensa novel·la en dos volums de P. N. Krasnoff
publicats a Barcelona el 1930, amb el suggerent sotstítol: "Comprender
es perdonar". També hi havia un recull de relats curts de Katherin
Mansfield, que encara conserva en Lluc, i un gruixut llibre en rústica a dues
columnes de lletra menuda d'un autor francès: "Gil Blas de Santillana".
Així, doncs, no es d'estranyar que la passió d'en Lluc
fos tenir una immensa biblioteca amb milers de volums amb tot el coneixement
científic i tècnic abastable; amb tota la producció literària universal, amb tota la
història del pensament, la filosofia i l'art. Naturalment no hi faltarien pas
les obres del clàssics des del Ramayana i el Panchatantra fins els
enciclopedistes europeus passant per Platò, Homer, Ovidi, Ciceró. Un exemple del seu anhel eren les piles de llibres que s'amuntegaven a cal Grau del carrer Gavatxons, especialment la col·lecció Austral d'Espasa Calpe, el popular llibre del butxaca amb
més de mil títols de diverses àrees del coneixement classificades per colors;
els quals per a en Lluc tots eren de gran interès.
Actualment en Lluc no voldria posseir una tal biblioteca,
difícil de gestionar i on caldrien moltes vides per llegir només una ínfima
part del que superés amb escreix els límits mínims de qualitat, rigor i
creativitat. El suport en paper ha cedit el lloc al suport informàtic; la
lletra i la paraula escrita han canviat de domicili, ara floten en el núvol a
l'abast instantani per a tothom en qualsevol pantalla i en qualsevol impressora.
