Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibre. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de juliol del 2023

La tècnica de l'aquarel·la


Les temperatures extremes de les primeres setmanes de juliol han passat deixant-nos unes xafogors pròpies de l'estiu, però, més moderades que les altíssimes temperatures de record històric que vam patir dies enrere. Coincidint amb aquest fenomen climàtic els plàtans d'ombra, que enguany mostren una frondositat exuberant, han decidit desprendre's de l'escorça caduca de forma simultània. Molts exemplars tenen ara un tronc llis, uniformement acolorit d'un verd blanquinós amb tonalitat que recorda el caqui, cobrint els escocells de pedaços de crosta. És un avançament del que passarà a la tardor quan el terra del carrer quedi cobert d'una capa de fullaraca ocre. Ara els arbres ofereixen l'aspecte dels adolescents de pell terça, nova, sense taques ni defectes. 

Són dos quarts de sis de la matinada. Han passat moltes hores des que vaig redactar el paràgraf anterior. He sortit a la galeria i m'ha emocionat contemplar Júpiter brillant intensament a 45º sobre l'horitzó a Llevant acompanyat per les velles conegudes constel·lacions i estrelles on he reconegut Taurus amb Aldebaran. Feia molt de temps que no contemplava un cel estelat com el d'avui, i m'ha alegrat i entristit alhora. He constatat una reducció d'agudesa visual, la que sempre acompanya el fet de fer-se gran. Tots els sentits es deterioren. Això m'ha fet pensar que potser aquesta serà una de les darreres vistes ben nítides que tindré del cel amb les estrelles que vaig conèixer en la adolescència estudiant un atles que mostrava el cel dels dos hemisferis. Sortint al pati a casa dels pares en les nits d'hivern comparava el que veia en el paper i m'omplia d'il·lusió localitzar Sírius, Artur, Vega o Aldebaran. La Polar i les Oses m'eren conegudes des-de l'infantesa. Com he dit més amunt encara no són les sis de la matinada i la brillantor de l'aurora no em permetrà visualitzar Orió, i decideixo tornar-me al llit. 

Des del llit estant veig per la finestra, orientada a llevant, com poc a poc va aclarint-se el cel on només resta Júpiter abandonat per la resta d'astres que l'envoltaven. M'entristeix aquesta sensació de desconnexió; de perdre (també jo) la companyia de l'entorn. Em pregunto - "Què puc fer?". No trobo resposta fàcil. Penso: "M'agradaria tenir, al menys, un interlocutor en qui confiar les meves angoixes, a qui demanar consell". Fugint del neguit em concentro en repassar els records de la lectura dels darrers dies. Es tracta de la molt coneguda i multipremiada autora japonesa Hiromi Kawakami de la qual he llegit, i rellegit, en castellà obres com: El mar es azul la tierra blanca, El señor Nakano y las mujeres, Amores imperfectos. Vidas frágiles noches oscuras, Abandonarse a la pasión... 

Recomano fermament llegir Kawakami, però penso que tot i ser rècord en vendes al Japó no és d'una lectura que pugui agradar a tothom. En tots els seus relats, on aparentment descriu fets irrellevants con el sopar fideus en una taverna o collir bolets de muntanya un dia festiu de tardor, traspua el drama existencial, l'evidència de solitud de la qual irremediablement no podem fugir. Aquesta solitud no està descrita, els esdeveniments de la quotidianitat la fiquen en evidència con un personatge més. Com el color blanc de les aquarel·les, on no hi ha cap pigment i l'element dibuixat està definit només per l'entorn.

 

 

 

... - 

dimarts, 29 de novembre del 2022

Una història bàltica

Convent fortificat a la riba del Vístula a Cracòvia


 Escorcollant en el traster a la recerca d'un llibre de poc interès, per transformar en una Bíblia d'atrezzo que m'havien encarregat pel passat Halloween, vaig descobrir un exemplar de l'escriptor polonès Czeslaw Milosz. Es tracta d'una edició del "Círculo de Lectores" de l'obra "El poder cambia de manos" amb motiu d'haver estat el seu autor premi Nobel de literatura l'any 1980.

El llibre relata el patiment i martiri de la població polonesa  des de l'ocupació hitleriana del 1939 fins el reflux del nazisme per la pressió i subsegüent ocupació del territori per l'exèrcit roig estalinista. Polònia ha patit un continu i repetitiu desdibuixament de fronteres, amb una mena d'estira-i-arronça, exercit per les potències veïnes des de l'Est o des de l'Oest. El llibre de Czeslaw Milosz descriu fidelment la impotència de la població polonesa sotmesa a les molt superiors forcés d'ocupació. 

Es destacable la descripció de la forma subtil amb la que la població lluita per la supervivència, renegant quan cal de principis i lleialtats. Tal com es mostra en el final del film de José Lluís Cuerda, "La lengua de las mariposas": el triomf del feixisme és evident quan doblega les consciències. És una veritable extorsió vital: "o ets del règim, i ho demostres, o ets un enemic a exterminar". El pessimisme ens aclapara quan veiem que ara mateix, en ple segle XXI, la situació a Ucraïna recorda molt la Polònia del 1944 i més quan Milosz ens fa recordar en les pàgines del seu llibre aquella cita de Tucídides a propòsit de la Guerra del Peloponès d'ara fa 2500 anys:

 

"Los corcirenses renunciaron entonces a forzar las puertas y, subiendo al tejado, abrieron en él un boquete por el que lanzaron al interior piedras y flechas. Los desgraciados se protegían lo mejor que podíasn. Muchos se suicidaban con las propias flechas que les habían disparado o se colgaban con tiras de sus propias ropas anudadas. Durante la mayor parte de esa noche murieron de los modos más diversos, unos suicidándose y otros por los proyectiles que les arrojaban desdec arriba. Al amanecer, los corcienses amontonaron en carros sus cadáveres y los transportaron fuera de la ciudad. Todas las mujeres que habían sido apresadas en el fortín fueron hechas esclavas.

Este fue el fin que les reservó el partido popular a los corcirenses que se habían refugiado en la montaña. Esta revolución considerable terminó, por lo menos en lo que se refiere a la guerra de la que ahora nos acupamos."

Tucídides (Historia de la guerra del Peloponeso) 430 a 411 a. C

 

 

Fitxa:

 

Títol: El poder cambia de manos

Autor: Czeslaw Milosz

Premi Nobel de literatura 1980

Editorial: Círculo de lectores S.A.

Barcelona 1980

Pàgines: 237

 

 ...