Ascens de la ineptitud

    Sembla que s'ha revifat l'antiga polèmica sobre els nivells de coneixements acadèmics i de matèries que han d'assolir els alumnes per estar preparats per desenvolupar-se en el món que els pertocarà viure en l'etapa adulta.

   La darrere notícia és que l'objectiu serà formar persones amb un suficient grau de "maduresa" i minvant l'exigència d'acumulació de dades i d'habilitats memorístiques. Això pot conduir a crear una societat d'incultes, gent que sap llegir i escriure, però que no entén un senzill article periodístic, ni un text de Pérez Galdós, ni molt menys que siguin capaços de redactar un text amb cap i peus que segueixi la normativa. Són els ignorants funcionals, que ja n'hi han.

   En determinats medis de gran audiència veiem convidats personatges opinadors i tertulians que no s'avergonyeixen de mostrar la seva ignorància, i fins i tot fan ostentació de ser-ho. He conegut estudiants, n'hi ha de molt coneguts entre la classe política, que passen cursos i obtenen títols no pels les seves aptituds en les matèries d'estudi sinó per les seves habilitats en fer trampes i ser amics de tramposos.

   La realitat és que en camps de l'alta tecnologia, en la ciència i en totes aquelles activitats en les que cal tenir el màxim nivell d'eficiència els professionals son triats pel seus mèrits legítims. Ningú triarà per dirigir la NASA un trampós que hagi copiat el seu projecte de final de carrera. Encara que per dirigir una Comunitat Autònoma... No sé, no sé!

   No tots els que guien cotxes han de saber quin és el parell de gir del motor del seu Tesla a 2988 RPM; ni què dimonis és un parell de gir. Però, tots els que tenim ventiladors hem de saber que l'efecte refrigerant de l'aire en moviment arran de la nostra pell és un fenomen físic, degut bàsicament a l'evaporació de l'aigua que transpirem, que al passar de líquid a vapor arrossega energia tèrmica i ens causa sensació de frescor. És el mateix fenomen del congeladors i aparells d'aire condicionat; també en aquests aparells un líquid s'evapora dins d'un serpentí i pren energia tèrmica de l'entorn. Per tant, si deixeu un aparell d'aire condicionat funcionant dins un espai tancat, i prou ben aïllat, refredarà tot l'espai inclosos mobiliari, parets, el sostre i els terra. Ara bé, si deixeu un ventilador funcionant en un espai tancat mentre no hi sou, a més de no refrigerar l'ambient per manca de líquid evaporable, en realitat elevareu la temperatura de a sala per la generació de la calor produïda pel motor de l'aparell i la, potser mínima però real, elevació de la temperatura del aire per l'agitació de les seves molècules juntament amb la calor produïda pel seu fregament contra les pales del ventilador.

  Per tant és absurd, contraproduent i costa diners deixar els ventiladors engegats quan no hi som al davant.

 

 

...

Actualitat de Txernòbil

El 3 de maig de 1986, una setmana després de l'accident ocorregut a Txernòbil el 26 d'abril d'aquell any, estava fent les compres dels queviures com cada dissabte. Era un dia gris, amb un cel cobert totalment de boires altes que al mig matí va provocar una minsa precipitació que ni tants sols va mullar el terra. No obstant vaig percebre a les mans algunes gotes de pluja mentre passava per davant el cinema Catalunya. Després vaig saber que les partícules radioactives procedents d'aquell l'accident havien arribat a Catalunya i amb tota seguretat haurien estat nuclis de condensació per formar les gotes que en agrupar-se i créixer cauen arribant a terra. No calia preocupar-se en excés per la perillositat d'aquella pluja del 3 de maig que segons els mapes de intensitat radiològica d'aquells dies a Europa a Terrassa corresponia com a màxim el doble dels nivells normals.

Regganae (Algèria), a menys de 2000 km al Sud de Terrassa, va ser camp de proves atòmiques franceses a començaments dels anys seixantes; quatre d'aquestes proves va ser fetes a l'aire lliure o sobre torres. Sabem que quan l'aire rescalfat ple de pols sahariana passa sobre la Mediterrània acumula humitat i precipita sobre Catalunya; és el martiri dels qui tenen terrats o cotxes foscos, perque un important percentatge de la pluja caiguda és terra africana aixecada del desert, evidentment també de la regió de les proves nuclears franceses. No deixa de ser interessant el mapa que els autors de la web "esmateria.com" van elaborar al 2012, on sens dubte els efectes dels centenars de proves internacionals minimitzen el nivells de radioactivitat induïda per les proves algerianes. El cesi-137, altament radioactiu, és un subproducte de la fissió nuclear de l'urani i altres elements emprats en les armes atòmiques i centrals nuclears, té una semivida de més de 30 anys; per tant les mesures indicades en el mapa es reduiran a la meitat cada 30 anys, si és que no tenim noves aportacions de Cs-137.

El risc de l'energia atòmica és un fet real, una mena de ruleta russa en la que premen el gallet primer els productors d'energia elèctrica, després els legisladors... i molt al final els tècnics i els usuaris de l'energia. Hi ha qui argumenta que és el preu del desenvolupament i el progrés. El cert és que tret d'una extrema minoria la població en general no tenim veu en el debat sobre el futur i la idoneïtat de les centrals atòmiques. Per tant benvinguts siguin els programes de divulgació o les mini-sèries con la recent Chernobyl produïda per la cadena de televisió de pagament HBO els quals, encara que de forma parcial, mostren els efectes d'un accident nuclear al que estem exposats tots els dies i com s'esvaeixen les responsabilitats, i, el que es pitjor: com s'amaguen dades.

Referències:

web: esmateria.com/2012/08/13/...

D'aquest mateix bloc sobre Txernòbil

...-

Pasqua florida

(Manuscrit del 13 d'abril de 2019)

Avui és dissabte vigília del dia en el que els cristians celebren el Diumenge de Rams, diada aquesta que, a més del contingut religiós de la setmana que comença, indica la imminent arribada de la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Tots els indicis em fan pensar que es tracta de la celebració d'origen ancestral de l'arribada de la primavera, adaptat pel cristianisme com tantes altres festes del calendari. En països del nostre entorn, on encara té una forta implantació el pensament bíblic, s'obre un període de més de set dies amb múltiples activitats religioses que alteren el curs dels afers laborals i educatius de forma que per a molts ciutadans aquest és un preludi de les vacances destinat a gaudir del bon temps, si la pluja no fa acte de presència (fenomen que mai falta a l'abril), on els amants de la platja, de la neu i de turistejar aprofiten les ciutats costaneres, els nombrosos quilòmetres de pistes en estat òptim per l'esquí o les múltiples ofertes de les agències de viatges per tallar amb la rutina diària fins Dilluns de Pasqua.

De tot això, després, resta com una mena de cendres irreductibles, deixant-nos amb la sensació d'haver experimentat un aprofitament dels dies i de les hores. És una victòria contra l'inexorable pas del temps que ens imposa l'envelliment i la desorganització entròpica de la matèria. Però, al final sempre guanya la banca, en aquest cas la Natura, com demostra la trobada casual de dies enrera amb un vell col·lega de l'oficina tècnica d'una multinacional on vàrem coincidir des de 1974 fins 2005 durant quaranta hores a la setmana (o més), al llarg de quaranta-set setmanes per any.

El company era l'Albert Drawer amb el qual des del tancament de l'oficina no haviem coincidir en el temps ni en l'espai, tret d'un parell de cops en els passadissos d'un centre comercial. La recent trobada va succeir a la porta d'un consorci d'assistència mèdica; mirant de no destorbar els caminants que transitaven la vorera vam petar la xerrada uns minuts, suficients per comunicar-nos les respectives situacions actuals: jubilats, ell atenent el primer net i tots dos constatant els efectes negatius del pas dels anys sobre la eficiència del conjunt del cos i els seus components, parant esment específic en la mecànica del sistema locomotor i el sistema de bombeig de fluids per a l'alimentació i combustió cel·lular; també el del mecanisme responsable de la captació i l'emmagatzematge de dades; i tants d'altres grans i petits conjunts i components elementals que amb l'ús ininterromput i el pas dels anys acaben per mostrar desgast i mancances... És l'entropia. Per concloure recordeu la dita vàlida per a tothom: "Aprofiteu, que us perdeu la Pasqua, noies!".

...-

El rigor i la veritat

Benvolguts lectors, com més temps passa més descuido la redacció d'entrades per aquest blog. Només una pujada el passat gener. Penso que és una activitat necessària per mantenir viu l'hàbit d'escriure; per comunicar algunes de les reflexions que em venen al cap i que m'agradaria comentar amb qualsevol amic o interlocutor de confiança. Amb aquest tarannà és que redacto aquesta entrada d'avui.

El tema és la manca de rigor i precisió en el tractament dels assumptes en els telenotícies d'algunes cadenes de televisió d'àmbit estatal. Un exemple recent, de la setmana passada, aprofitant que en aquesta època són freqüents les aurores polars un conegut - i premiat !- presentador ens sorprenia a primera hora del vespre relatant-nos la proesa realitzada per un parapentista espanyol, que en una regió noruega del cercle polar àrtic s'exhibia "...volant entre les fosforescències d'una aurora boreal" (sic). La imatge que mostrava la pantalla era realment d'una cortina verdosa en un cel ple d'estels i un parapent amb motor fent giravolts a una vintena de metres sobre el terra. Resulta, com és prou conegut, que les aurores polars es formen en una altíssima capa de l'atmosfera anomenada termosfera (o ionosfera tal com se la denominava en els anys de la meva adolescència) situada entre els 80 km i els 600 km sobre la superfície terrestre. Molt difícil ho tindria el xicot del parapent impulsat per una hèlix, accionada per un motor d'explosió, l'arribada a aquella inhòspita regió mancada d'oxigen.

El mateix presentador dies abans ens havia sorprès amb una notícia relacionada amb l'energia elèctrica i les centrals generadores inventant-se la unitat mega-watts-per-hora; quan possiblement hauria d'haver dit megawatts, simbolitzats per (MW) que és la unitat en que es determinen les potències de les centrals generadores d'energia elèctrica tan siguin nuclears, hidroelèctriques, eòliques, gas, etc. Un altre assumpte són els megawatts-hora (MWh), però ara no vull fer-me pesat amb detalls tècnics... Potser l'home volia dir megawatts-hora per hora, la qual cosa quedaria així (MWh/h). Deixem'ho estar.

S'ha de concloure, doncs, que sovint la manca de rigor en alguns mitjans de comunicació pot abocar-nos a l'assimilació de conceptes erronis que milions de televidents donen per bons per la senzilla raó "d'haver-ho sentit dir a la tele per boca d'aquell presentador tan simpàtic i de tota la vida".

...-

Prioritats

 

L'Anna ens comentava, la setmana passada, que el cost del tractament hospitalari i farmacèutic del seu petit fill que pateix una de les anomenades malalties rares és superior als 30.000€/any. També, fa pocs dies, ha estat motiu de comentaris en els diaris el cost creixent dels tractaments per alguns tipus de càncer que en determinats casos pot arribar a més de 90.000€/any per cada pacient. Direu que són molts diners, tot i deixant de banda la possibilitat de negociar preus més "socials" amb les multinacionals farmacèutiques, la meva opinió és que els diners que s'han d'invertir en salut són absolutament prioritaris, per davant per exemple de les despeses en faraòniques infraestructures de dubtosa utilitat o els destinats a "Defensa", sense oblidar la sucosa partida de diners destinats a subvencionar entitats polítiques o religioses.

 

Per fer un xic de llum sobre les despeses en l'apartat militar fitxats sota l'epígrafe de "Defensa" tenim el recent cas dels 4 submarins del tipus S80 encarregats a l'empresa estatal Navantia i que s'estan construint a Cartagena. Inicialment va aprovar-se la construcció de les 4 naus, ampliable a 6, amb un pressupost d'uns 2.400 milions d'euros per cada unitat. La realitat ha superat ampliament aquesta quantitat per dues bandes: primer va ser un nyap el desenvolupament del sistema de propulsió independent de l'aire (AIP) basat en un generador hidrogen, el prototipus dissenyat per una filial d'Abengoa es va cremar en l'assaig, ara s'ha encarregat la fabricació de la unitat AIP a una empresa dels EUA. El segon nyap ha resultat un error de càlcul en el pes de la nau, un 5% superior al que cal, són entre 75 i 100 tones que a efectes de flotabilitat farien que el submarí S81 Isaac Peral s'enfonsés sense remei amb els 40 mariners militars que du dins seu. Cal redissenyar-lo, potser afegint-hi una anella de 7 metres de diàmetre i 3 metres de llargada; llàstima que hores d'ara tots el trams estan soldats. Sigui com sigui el retard en l'entrega de la comanda serà de 2 anys i el sobrecost, a càrrec dels contribuents, desconegut; però prepareu un mínim d'un milió d'euros per tona de sobrepès. És el cicle del principi científic: assaig, error, rectificació, assaig... segons el qual "Ens farem savis, però no rics" com deia un cap del departament tècnic de l'AEG.

A la vista d'on, els governants, es gasten els diners que ingressa l'Estat caldria fer com en les petites comunitats o en qualsevol empresa on tots els interessats opinen i voten els pressupostos; potser una bona opció seria que en votar el membres del Parlament votéssim també els percentatges dedicats a cada partida pressupostada; i si volem, o no, la persistència de determinats ministeris... Però, això és somiar truites, quin partit voldria governar lligat de mans i peus per la voluntat popular convertint-se en simples administradors i executors dels dictàmens del poble. Quin partit voldria un règim de veritable democràcia?


...-

 

Fracking

Som al 2013 i la dependència planetària del petroli segueix sent un problema vital sense resoldre; fonts optimistes preveuen que l'explotació dels jaciments convencionals arribarà enguany al temut "pic del petroli", el nivell on les dificultats geològiques i els costos fan inviable l'extracció.

 

Potser per amagar aquesta realitat alarmant ha sorgit una paraula màgica: el fracking, la fracturació hidràulica de capes geològiques a més de 2000 metres de profunditat. Aquesta polèmica i contestada tècnica, mostrada al gràfic, se'ns descriu com la solució miraculosa per obtenir abundant gas i petroli del subsòl a baix cost. Nafeed Mossadeq director de l'Institute for Policy Research and Development de Brighton (UK) en un article publicat al diari "LE MONDE Diplomatique", en el número en castellà de març 2013, titulat "La gran estafa del gas de esquisto" afirma que tenim prou arguments que fan dubtar d'aquesta sobtada revifada del combustibles fòssils. Contradient l'Agencia Internacional de l'Energia (AIE) i les falses aparences de la nova revolució energètica (entorn al fracking s'han creat centenars de milers de llocs de treball als EUA) l'autor citat demostra que la realitat no és tan brillant:

 

1- L'AIE confirma que la producció d'hidrocarburs convencionals al 2011 va ser de 84 milions de barrils/dia; les previsions per 2035 són de 97 milions de barrils/dia, obtinguts en la major part de fonts no convencionals (fracking).

 

2- La pràctica del fracking ha demostrat que els costos i les dificultats són més grans dels inicialment previstos.

 

3- La producció i les reserves són més petites del que s'esperava. Un pou de gas perd ràpidament productivitat, entre un 60% i un 90% en el primer any.  S'ha d'acceptar, doncs, el rendiment efímer dels pous de gas de pissarres.

 

4- L'economia del fracking és triplement destructiva, de les capes geològiques, de l'entorn ecològic i de capital. Fins ara, la realitat és que ha generat muntanyes de deutes a les petroleres que s'hi han embolicat, a l'hora que la producció cau en picat. Tot i ser en camps d'alt rendiment cal fer 1.000 nous pous a l'any amb un cost entre10.000 i 12.000 milions de $ USA.

Fonts:

-http://aturemfracking.wordpress.com/que-es-el-fracking/

-"LE MONDE Diplomatique en español", n.º 209 Marzo 2013, pg. 24, ¿Tranformación energética o eventual episodio financiero? La gran estafa del gas de esquisto.  Por Nafeez Mossadeq Ahmed.

 ...-

Vehicles elèctrics

Fa pocs dies va passar pels mitjans de forma poc rellevant la notícia de que els principals fabricants de cotxes han retirat dels seus projectes prioritaris la construcció de vehicles accionats per energia elèctrica. S'apleguen, per tant, a l'hegemonia de les indústries petroleres. Sembla una rendició lamentable davant les dificultats per sortir del model energètic basat en els combustibles fòssils.

 

La evidència mostra que aquesta aturada en la implantació del cotxe elèctric no és pas deguda a problemes de desenvolupament tècnic. La foto mostra un vehicle elèctric a l'abast actualment en el mercat català. Els obstacles a la implantació generalitzada de cotxes elèctrics són originats pel poder de la indústria del petroli què està fent, i farà, tot el que calgui per no perdre la enorme massa de clients que ara no tenen alternatives al veritable oligopoli de proveïdors de combustibles per a l'automoció. Segons dades del gremi benziner de l'Estat espanyol publicades en el "Boletín de Reservas de Productos Petrolíferos" el consum de gasolis i gasolines a l'octubre de 2012 va ser de 3,51 milions de tones.

 

Un altre problema per l'implantació progressiva, si no massiva com ens agradaria, dels vehicles elèctrics és la xarxa de distribució de punts d'alimentació de les bateries, o de l'intercanvi ràpid de les esgotades per de carregades. Així, prenent de referència el mes d'octubre de 2012 podem calcular la potència elèctrica que hagués calgut prendre dels endolls per mantenir actiu el parc automobilístic aquell mes a l'Estat espanyol. Un altre factor que cal saber, segons dades dels fabricants, és que un vehicle elèctric "absorbeix" dels endolls de mitjana 14,5 kWh per poder recórrer 100 km.

 

Procediment simplificat per saber de quines xifres s'està parlant:

 

Dades:

a) Una tona de combustible equival a 1176 litres de gasoli, o 1315 litres en cas de gasolina 95 octans. A efectes pràctics suposem: 1t = 1250 litres

b) Consum de combustibles mitjà per cada 10 km = 1 litre
c) Potència elèctrica generada mensualment a tot l'estat (2012): 23.300 GWh
d) Consum d'electricitat mitjà per cada 100 km = 14,5 kWh
e) Consum de gasolis i gasolines a l'octubre de 2012 = 3,51 Mt (milions de tones).

Resultats:
 

F) Reduint tot a km tenim un total de 43.875 milions de km recorreguts amb el combustible consumit a l'octubre de 2012: 
       3,51 Mt   x  1250 l/t   =   4387,5 Ml (Milions de litres)
       4387,5 Ml   x   10 km/l  =  43.875 Mkm (Milions de quilòmetres)

G) Tenim que per a 1 km calen 0,145 kWh; per tant, per fer 43.875 Mkm caldrien:

       0,145kWh/km x 43.875 Mkm =   6.368 milions de kWh =  6.368 GWh
Es a dir, més del 25% de l'energia generable a l'Estat espanyol mensualment.

H) Per tant, caldria tenir un parc generador d'energia elèctrica apte per a suministrar els 6.368 GWh (automoció) + 22.500 GWh (demandada real 10/2012) que fan un total de 28.868 GWh. 

Conclusió: S'ha dit que a l'octubre passat l'energia elèctrica generada real, al conjunt de l'Estat, va ser de 23.300 GWh; no hi hauria, doncs, forma de generar 5.500 GWh del total de 6.368 GWh demandats per l'automoció amb motors elèctrics i bateries.

La prioritat és reduir les emissions de CO2, en un món que reclama més i més energia i que haurà d'esser neta; fins i tot, també la utilitzada en la generació d'electricitat. Benvinguts el vehicles elèctrics, però en soc pessimista; potser arribaran massa tard.

 
Fonts: Vikipèdia, Ya.es, nuevaempresa.com, Renault.es


...-

Petroli cru i pissarres

Recordo aquella dita de l'Espanya metropolitana, d'abans de perdre Cuba: "Els catalans de les pedres en fan pans", sovint feta en castellà i referida a la virtut, derivada de la necessitat, d'obtenir profits d'allà on ningú altre es ficaria per l'extrema dificultat del treball i el petits rendiments obtinguts. La frase ara té una nova versió: "Les multinacionals petroleres de les pedres en fan dòlars".

La necessitat d'energia en la història de la humanitat no ha deixat de créixer, des de la llenya i el carbó de pedra (turbes, hulla, lignit i antracita) hem passat a consumir diàriament una immensa quantitat de tones del combustible fòssil per excel·lència: el petroli. Aquesta desmesurada i accelerada combustió atmosfèrica d'hidrocarburs fòssils té diversos efectes que comentaré un altre dia, però començarem per fer cinc cèntims del que és aquest producte tan preuat.

El sediment marins rics en matèria orgànica, restes de plancton i altres organismes que habitaren els mars del Cretàcic, fa més de 90 milions d'anys, després de ser coberts per capes d'argiles impermeables i de ser sotmesos a enormes pressions i a temperatures entre 50 i 70º C van transformar-se en els hidrocarburs líquids, o en forma de gas, que donen lloc als jaciments petrolífers. Normalment els jaciments els formen una capa superior de materials de contenció (argiles o roca) que cobreixen hidrocarburs lleugers, a dalt de tot podem trobar gas natural sobre capes d'hidrocarburs líquids (petroli cru) surant sobre una capa d'aigua salada o roca impermeable. La fases gasoses i líquides en general es troben impregnant sorres i graves. Quan la pressió que ha estat sotmesa la massa de petroli és molt gran poden formar-se les pissarres bituminoses, que són roques compactes on el petroli, o el gas, s'ha encabit dins els porus de la roca. Naturalment extreure'l de dins la roca és molt costós, tècnicament molt complicat (amb procediments patentats: de pagament) i ecològicament molt contaminant. La tecnologia del segle passat proposava provocar petites detonacions atòmiques per esmicolar la roca petrolífera. Avui dia no son tan bàrbars, les detonacions són fetes amb explosius convencionals i amb la posterior injecció d'aigua calenta amb additius químics que empenyin un petit percentatge del petroli, o gas, a la superfície del pou; algunes canonades els fan pujar 3000 metres des del fons del jaciment.

Des de setmanes enrera han estat molt comentades les maniobres del govern de l'Argentina amb YPF (Yacimientos Petrolíferos Fiscales) amb motiu de l'expropiació d'aquesta empresa petrolera que fins la setmana passada era filial de la multinacional, amb seu espanyola, Repsol. Serà força interessant seguir els esdeveniments de la nova YPF. La senyora Cristina Fernández (viuda de Kirchner) ha nacionalitzat la major part de les accions de Repsol a YPF i ara haurà de fer grans inversions per obtenir el gas i el petroli dels recents descoberts jaciments de sorres i pissarres bituminoses de "Vaca Muerta"; potser els diners per explotar aquells jaciments els posarà un nou candidat a ser expropiat. S'arriscarà algú? Penso en Xina o en empreses dels americans del Nord. El cas és que si una dona deixa el marit, i se'n va indefinidament a casa de la seva anciana mare, els candidats a ser noves parelles ho han de tenir clar, però que molt clar; sobre tot si el primer que la dona demana al nou company sentimental és que hi fiqui diners al compte corrent comú.

No cal amoïnar-se... Són coses de parelles que es fan i es desfan. Gaudim entretant de l'ultim dia d'abril, del cel ennuvolat i de l'aire net de primavera, dels escocells plens d'aigua clara que la persistent pluja nocturna de llevant ha omplert; com els sots de sota els gronxadors de la plaça on cinc o sis coloms aprofiten per fer-se l'higiènic bany del matí, això no gaire lluny de la pèrgola de les glicines que ja han perdut les flors i cobreixen d'un dens verd clar els bancs esbandits pel la pluja.

...-

Qui pagarà l’electricitat?

Vaig fer referència, dies enrere en aquest blog, al preu que paguem per l’energia elèctrica. Ahir en un diari d’abast estatal l’expresident de Red Eléctrica (1988-1997), Jorge Fabra Utray, aclaria encara més l’espinós assumpte; en el seu escrit deia:

“En el contexto actual, el mantenimiento del statu quo en materia eléctrica es, simplemente insostenible. El llamado déficit tarifario (que supera los 24.000 millones de euros) es la prueba irrefutable de su insostenibilidad.../... Desde 2004 a 2011 el recibo de la luz ha subido un 80%. De este porcentaje un 60% ha sido pagado al contado y el 20% restante con la firma de una hipoteca.”

L’article segueix explicant com aquesta hipoteca representa en realitat un increment de costos (l'Euribor més un percentatge) que finalment també haurà d’abonar el consumidor directament, o indirectament a càrrec dels “Presupuestos Generales del Estado”. També denuncia Jorge Fabra que les lleis de sector elèctric són un radical exemple de socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis.

Entretant, els governants de l'Iran volen tancar l’estret d’Ormuz i mentre discutim de quina raça són els gossos que ens amenacen, no fem res per prevenir la catàstrofe climàtica que se’ns apropa, que en realitat és la filla natural i genuïna de la mare crisi energètica d'origen fòssil o nuclear i del pare sistema productiu.


...-

El preu de l'electricitat

Foto facilitada per LDW (Lloyd Dynamowerke GmbH) corresponent a un generador síncron instal·lat a una central hidroelèctrica xilena.
Potència nominal: 8.955 kVA
Tensió: 6.600 kV
RPM: 429
Pes: ca. 49.100 kg

Segons la Comisión Nacional de la Energia CNE, l’Estat espanyol (i aquí s'ha de llegir: els clients particulars, que som uns 29 milions de punts de subministre elèctric) té un dèficit amb les companyies elèctriques superior als 22.000 milions d’euros. Dit d’altra forma: a casa meva, on som clients domèstics de Elektrizitäts-Gesellchaft Spanien (non fictici de companyia elèctrica) ens pertoca un consum fet, però no pagat, de 756 euros autèntics i gens ficticis.

Vosaltres, amics lectors, podeu comptar quantes mensualitats us caldria doblar per liquidar el vostre deute amb les elèctriques; a mi em resultaria pagar el doble de la meva factura mensual gairebé al llarg de dos anys.



...-

Bufadors

Tots hem patit, estic segur, aquestes molestes màquines de fer soroll que van néixer per a feines de jardineria i recollida de fulles seques de nostres carrers i places. Actualment l’ús abusiu i indiscriminat d’aquesta mena d’aparells aixeca nombroses queixes entre els ciutadans que han de patir durant hores les pistonades dels motors de benzina que animen les infernals bufadores. Amb l’objectiu d’agrupar la fullaraca per recollir-la amb facilitat omplen l’ambient d’una polseguera tòxica que s’aixeca fins els pisos més alts, embruten els cotxes aparcats i deixen plenes de deixalles, pólvores i brutícia les entradetes de les vivendes i els comerços situats al costat de les voreres bufades. No menys agredits són en els clients de bars i restaurants que seuen als llocs que tenen disposats els seus propietaris en les voreres; i també les dones que duen faldilles amples.

Ja ho veieu, som víctimes de la modernitat. L’antiga escombra feta de branques de bruc i els rasclets de jardiner han estat substituïts per màquines bufadores accionades amb motor de benzina que contaminen amb fums i acústicament l’ambient alhora que embruten l’entorn, diguem-ne el de segon nivell, aquell que resta fora de la feina estricta dels operaris que accionen els bufadors.

Conclusió: les innovacions tècniques estan molt bé, però sempre que s’apliquin en el lloc i en la forma per a les que són fetes.



..._

Energia nuclear: Segura?

Novament ha passat el que temíem els escèptics de la energia obtinguda de l'urani-235. Ara Fukushima, al Japó, però tothom recordarà Txernòbil l'any 1986. Per causes sempre imprevistes, però que al final són sempre errades humanes, errors tècnics en la manipulació o en el disseny de la planta d’energia nuclear, ha passat altre cop l'alliberament de material radioactiu al medi ambient.

És exactament la metàfora de l’aprenent de bruixot. Els humans estirem les regnes de la natura més del que la natura permet. El resultat en forma de catàstrofe derivada de l’obtenció d’energia ens ha mostrat els ullals altre vegada. Creieu-me, no és impossible un Homer Simpson com el d’aquell capítol en que està a punt de fondre’s el nucli de la Central del senyor Burns.

Podem concloure que la crisi energètica global ha començat seriosament aquest 2011, fruit de la inestabilitat política del món àrab productor de cru i ara amb l'impacte en la línia de flotació del lobby atòmic mundial a Fukushima.

Algú ha calculat l’energia, les emissions de CO2 i el cost econòmic necessari per a obtenir l’urani de les barres que s’han trencat a Fukushima. De les terres amb mineral d’urani natural només poques parts per milió són d'urani metàl·lic. De cada quilo d’urani d'allà obtingut només el 0.7% és U235, el 99.2% és U238. Per a que pugui ser utilitzat en les centrals nuclears cal “enriquir-lo”, de forma que el U235 siguí el 4%. Això es fa amb un complex procés de centrifugació que també consumeix gran quantitat d’energia. Més dades: només 18 països tenen mines d’urani. A l’estat espanyol hi ha mines a Salamanca tancades l’any 2000 per la baixa productivitat i no tenim les centriguadores que tan conflictives resulten a l'Iran.

Recordeu també aquella dita castellana: “Tanto va el cántaro a la fuente...”

...-

Europa, on vas?

Imatge: La balsa del "Medusa" - Th. Géricault, ca. 1817-1818 - Museu del Louvre.

Després de la política d’incentivació adoptada per les administracions europees ara ha arribat l’hora de tancar l’aixeta del manà sorgit dels fons públics. Aquella política recomanada pel G20+2 ha estat substituïda aquesta setmana per la política d’estrènyer el cinturó. Alemanya ha anunciat un retall de 80.000 milions d’euros. Tota Europa va pel mateix camí.

Obviament, aquesta dràstica reducció de les inversions públiques significarà menys activitat econòmica, menys treball, menys ingressos fiscals; a canvi de més atur; a més d’una propera irreversible i certa reducció de les cobertures socials: no hi hauran més diners per a la sanitat, ni per a l’ensenyament, ni per a sous de funcionaris...

Això no impedeix que el 50% del meus veïns s’hagin instal·lat aparells d’aire condicionat. Total, l’energia està subvencionada per l’Estat i el consum energètic desorbitat no sembla tenir aturador. Un dia, proper sens dubte, ens arribarà la veritable factura en forma d’estirada d’orelles dels amos dels diners que financen el nostre insostenible ritme de vida. O, hauríem de dir: ritme de despeses? Ho diu el Banc Mundial. Llegiu més AQUÍ.

Cal, doncs, arribar a un equilibri entre la productivitat i el consum. Només s'ha de seguir el vell consell de no estirar més el braç que la màniga.


**** ****

Les indústries del futur

Ahir vaig llegir, amb sorpresa, que la coneguda empresa danesa especialista en energia eòlica VESTAS ha sofert un robatori per part del seus directius de la filial espanyola. Exactament el frau reconegut ultrapassa els 12 milions d’euros. Llegir més AQUÍ.

No és gens novetat que els directius locals se n'aprofitin del la llunyania i confiança dels directius de les multinacionals: sigui cobrant comissions als proveïdors, inventant-se subcontractes i infinitat de tripijocs que fan avergonyir les persones decents. Tots els esforços tècnics, humans, econòmics queden tacats per la brutícia d’aquests personatges, que com llagastes fastigoses acaben per matar la gallina dels ous d’or que parasiten. De manera que ningú s’estranyi que marxin amb les seves inversions a altres llocs amb enginyers, comercials i directius més honestos. Qui surt perdent?: Els empleats que resten amb el seus coneixements tècnics a casa per a passejar els nets o a portar les filles i fills a l’institut o a classes de ball.

Els preus del petroli

Foto: Audrey Hepburn, al final de la seva vida, amb els pobres de la Terra. Ambaixadora de la UNICEF

Consultant fonts, de credibilitat demostrada, he vist que el preu del petroli, en dòlars USA per barril brent, s’ha incrementat en un 175% al llarg dels últims 17 mesos: l’11 de gener de 2007 el preu era 51,7$ i abans d’ahir, 27 de juny de 2008, el preu arribava als 142,13$. No cal dubtar de la influència que el joc de la oferta i la demanda té en aquesta perillosa evolució, tal com podeu llegir en altres articles d’aquest mateix bloc, però, Santiago Carcar, redactor del suplement de negocis de “El País” de 29.06.2008, demostra què els inversors especulatius tenen molt a veure en l’actual increment accelerat dels preus del cru.

El comerç global del petroli és cada és cada cop més desregulat, o el que significa el mateix: lliure de controls, fosc i amagat a la vista de la societat. Vint anys enrere un professor d’economia ens explicava com els especuladors compraven el cru d’un petrolier carregat i el mantenien fondejat al Mediterrani a l’espera del moment oportú per vendre el petroli amb enormes beneficis. Avui no cal anar amb tants melindros, ara els especuladors tenen els contractes de futurs, eufemisme per denominar el contracte especulatiu per excel·lència: promeses de compres i vendes sobre un producte que encara no existeix físicament. Aquests especuladors compradors i venedors han passat de tenir, l’any 2005, 1.7 bilions de dòlars d’aquest petroli de paper, a la xifra de 8 bilions el 2007. El petroli és fictici però els guanys són reals. Per tant, la pregunta és: qui paga els immorals beneficis dels especuladors.

Qui tem el canvi climàtic?

Noves aportacions sobre el zenit de l'era del petroli


El passat 21 d’abril publicava, en aquest blog, un article sobre els efectes del canvi climàtic. Allà concloïa que molt abans del temut canvi climàtic arribarà l’esgotament dels recursos hídrics i energètics, sobretot el petroli barat, què pel que sembla ja s’ha acabat per sempre.

Ahir la TV3, en el seu magnífic programa “30 minuts”, va emetre un aclaridor reportatge sobre el tema de l’esgotament dels pous petrolífers mundials. Malgrat les meravelles de sofisticada enginyeria, que permeten obtenir el petroli del subsòl marí amb broques, que foraden horitzontals a 3000 metres de fondària des d'enormes plataformes flotants, l’obtenció del petroli és cada cop més difícil i més car. L’evidència és que els pous tradicionals s’esgoten i produeixen menys i els nous, que són d’inferior qualitat i producció, no donen a l’abast. En aquesta situació d’escassetat s’afegeix l’augment sense control de la demanda, en part per la incorporació al sistema productiu dels països emergents.

El resultat és el que un expert va dir en el programa de TV3: El petroli s’esgotarà d’aquí a pocs anys (la producció pot haver arribat ja a un volum inferior a la demanda). Però, en el millors dels casos cap responsable social, ni els polítics, ni els directius de les grans corporacions, han previst cap alternativa a la frenada sobtada en el flux de la saba negra vital per l’economia mundial. Sense voler ser catastrofistes els experts avisen: Els polítics que pensaven que la fi de l’era del petroli no la viurien s’han equivocat. Cal pensar i posar en pràctica, urgentment, polítiques econòmiques i energètiques de recanvi. La dependència dels combustibles fòssils és un problema sanitari. El planeta drogaaddicte dels hidrocarburs no té camells perquè els camps de cultiu de la droga s’han esgotat i no hi ha mercaderia per traficar. Caldrà que algú torni a rescriure allò de: La catàstrofe que ens amenaça i com combatre-la.

NOTA: Tant la imatge d'aquest article com altres opinions relacionades amb el tema les trobareu en un reportatge de la UB clicant aquí. Llàstima que sigui una mica antiquat.