Maduresa

 

En un recent post del seu blog Rosa María Artal elogiava emocionada una parella d'ancians que passejaven agafats de la mà, la periodista il·lustrava l'escrit amb aquesta foto, feta des de dintre del cotxe, on vèiem la parella caminat per la vorera. Això em fa reflexionar novament sobre la vellesa i l'ancianitat. 

Recordo l'entrevista a Juan Goytisolo de gener del 2011, amb motiu d'haver complert els 80 anys, on explicava que "La vejez es una época envidiable". Efectivament així és, sobre tot si s'arriba a aquesta edat amb consciència i amb una bona companyia. Què pot haver millor que gaudir de l'afecte de la nostre parella, que ens estima, que ens escolta, que pateix amb els nostre dolor, que s'alegra amb les nostres alegries, que ens acompanya en tots els moments de la vida, en totes les nostres lectures, en tots els sentiments; i la que sempre agafem de la mà. Quin exemple preciós de vida plena és arribar a la vellesa havent dut de la mà la persona estimada al llarg de vint-i-cinc, cinquanta o setanta anys. No hi trobareu cap bé material que superi la felicitat de tenir una persona estimada agafada de la mà en aquells anys de maduresa, en l'últim quart o terç de la nostra vida. 

Malgrat les xacres dels anys, que resten mobilitat, o els dolors que no deixen dormir, els avis envoltats dels seus afectuosos parents viuen una plenitud superior a las publicitades meravelles de la joventut. Com l'escena de pocs dies enrere, quan cercaven la frescor de la marinada de la tarda asseguts en cadires de platja en la vorera del carrer de la Rosario, carrer fundat els anys seixantes i per tant ple de veïns ancians; doncs, allà se'ns va apropar el vell pintor que viu a la cantonada, que no pot caminar i va a fer la compra amb cadira motoritzada. L'home va felicitar sincerament l'anciana Rosario per ser tan afortunada d'estar recolzada per tants dels seus familiars que allà l'envoltaven, entre ells un gendre quasi septuagenari que viu lligat a la màquina d'O2 però que conserva la felicitat de sentir-se respectat de tots i de l'enorme estima de la seva dona i de tots els descendents.

 

Viure i conviure, és una matèria que no s'ensenya a les escoles, però és primordial per a tenir una vida feliç i per a arribar a la maduresa plena. Qui no tingui la fortuna de tenir una parella amb qui compartir aquest accident que és haver nascut, ha de cercar la felicitat en la tolerància, en la comprensió en l'empatia, en la cerca del coneixement, en l'esforç, en la creativitat; fugint de l'abúlia, de la peresa, de la vida inútil i de la banalitat. Són consells d'un home feliç que té mes de seixanta anys.


...-

Aldebaran

La nit entre el 15 i el 16 d'agost, quan la calor d'aquest estiu xafogós ens feia tenir les finestres obertes, vaig observar a uns 30º sobre l'horitzó de l'Est la intensa lluminositat de Júpiter. Naturalment, degut a la miopia veia un disc fora de focus, de llum blanca i al seu costat, uns pocs graus d'arc a la dreta, em va sorprendre observar un altre disc més vermellós i de lluminositat més feble que centellejava; vaig posar-me les ulleres i allà va aparèixer, esplèndida, la vella coneguda primera estrella de la constel·lació del Taure, Aldebaran.

Júpiter estava situat just al costat sobre l'eclíptica, línia per on, poca estona després, apareixeria Venus anunciant la proximitat de l'albada.

Així doncs, quan la calor no us deixi dormir podeu gaudir de la bellesa del cel estelat; és un espectacle immens ofert per la natura. Apa, doncs, passeu-vos-ho bé, també en aquestes nits d'insomni.


...-

Elogi de la vellesa

Des de temps enrere que vull escriure sobre el fet de ser grans, fer-se grans i assolir el repte d'acceptar-nos amb totes les conseqüències. Quan s'arriba a aquesta edat, com fan els grimpadors de muntanyes, podem aturar-nos a contemplar amb serenor el paisatge i el camí recorregut als nostres peus; potser fatigats, però gaudint del resultat de tota una vida generalment plena d'esforç i sacrifici, per oferir als nostres descendents un futur millor. 

Tal ha estat el cas d'un amics nostres que el passat cap de setmana van celebrar els cinquanta anys de casats. Agraïm el detall d'haver estat convidats en qualitat d'amics distingits. Ella, filla de republicans expropiats pels franquistes que va haver d'emigrar d'Andalusia a Catalunya fugint de la misèria de la postguerra; ell, va ser un nen de la guerra crescut en la duresa de la lluita diària per la supervivència abocat a una vida de treball dur i mal pagat. 

Podem imaginar-nos els canvis de l'estil de vida en mig segle de matrimoni. Des del 1962, quan la parella va començar fins ara, han vist molts canvis; tenen néts, un de 25 anys és enginyer i treballa en una firma de la seva especialitat. 

Aquesta parella que ha dedicat tots els dies de la seva vida a treballar i treballar per portat els fills a un "estatus" millor són els que amb molta feina i suors han construït una segona residència als afores de la ciutat, una caseta amb un petit hortet que aporta un complement de fruites, llegums i hortalisses al rebost familiar. Són els estalvis de un segle de treball individual, convertit ara en l'ocupació per un temps de jubilació que la societat sovint rebutja, desafortunadament, con també rebutja l'experiència i els coneixements dels avis.

Malgrat les xacres inevitables que l'edat comporta als que arriben a la desena compresa entre els setanta i vuitanta, com són els nostres amics, ells ara són feliços. Han gaudit d'un merescut homenatge on familiars i amics els han demostrat l'afecte sincer en un emotiu acte de reconeixement dels esforços que al llarg de cinc dècades han abocat al bé del grup familiar. Uns avis, com tants de la seva època, que han viscut sense moments d'oci. No han acumulat grans bens materials, però han construït una vida plena, responsable, molt digna, desbordant d'honestedat i dedicada als seus. Quina cosa millor podem dir d'ells?

...-

Europa, nous reptes

Ahir, dilluns 23 de juliol, va passar per nostra ciutat l'insigne Sr. Javier Solana el qual ha desenvolupat, entre altres càrrecs, el de ministre d'Afers Exteriors, també d'Educació i de Cultura, i posteriorment el de Secretari General de l'OTAN i Secretari General de Consell Europeu. En la Sala d'Actes del Vapor Universitari va oferir-nos una clarificadora, i pedagògicament perfecta, conferència sobre "Europa del segle XXI" dintre del curs organitzat per "Terrassa Universitat": Relacions Europees i Internacionals. 

La conferència va estar estructurada en tres punts:

1- Situació del món actual, transferències de poder.
2- Europa avui.
3- Situació econòmica a Espanya.

1- Transferències de poder

Des del segle XIX fins el final de la Segona Guerra Mundial la transferència de poder es feia en l'àmbit europeu i anglosaxó. Certament va produir-se un flux transatlàntic del poder, des de la vella Europa vers els EUA. Fins el darrer període d'hegemonia nord-americana, tot quedava dintre de casa, tots els Estats pertanyien a la cultura judeocristiana. Durant la primera dècada del segle XXI aquesta situació ha canviat: el G-7 (Grup format en el 1973 pels set països amb major pes econòmic, polític i militar) ha cedit el poder real als E-7 (La lletra "E" a proposta de Solana, potser per "emergents") format per Xina, Índia, Indonèsia, Brasil, Mèxic, Turquia i Rússia. En aquest nou escenari s'han intentat adaptar els Estats creant el G-20. Però, una altra novetat és que han aparegut tres actors no estatals també amb molt de poder: els mercats financers, les organitzacions del crim organitzat (terrorisme, drogues, armes...) i també les ONG.
Altres organismes com el FMI, l'Organització Mundial de Comerç i l'ONU, amb el poc operatiu Consell de Seguretat, són insuficients per dotar-nos d'institucions globals aptes, i imprescindibles, per a gestionar la nova situació econòmica i política mundial.

2- Europa. Reptes del segle XXI

El projecte d'Unió Europea ha estat paralitzat per la crisi econòmica actual. El problema fonamental és la cessió de sobirania que els Estats membres han de fer necessàriament de forma voluntària; cal arribar a la difícil unificació fiscal i de pressupostos. Tot això mirant el futur amb perspectives de "llums llargues". Diu Solana que els experts preveuen en l'any 2020 un creixement de la classe mitja global de 1.200 milions de persones; que demandaran un consum per el qual el món no està preparat, caldrà una immensa mobilització de recursos energètics, hídrics, agropecuàris... Faltarà món! La sortida està en la inventiva, en l'iniciativa per a innovar i adaptar-se en aquest nou context mundial, on com és natural no serveixen el vells models del passat.



3- Espanya

Els darrers vint anys Espanya ha crescut amb diners aliens, que arribaven a carretades i a baix preu, sovint a interessos per sota de la inflació. Ara no podem intentar competir amb els emergents a base de preus baixos; cal inventiva, innovació, capacitat per trobar nous productes, bens i serveis que desenvolupin la raquítica economia hispana, fugint de les inversions especulatives que tant de mal han fet i que sempre acaben malament. Per això cal potenciar la investigació universitària, fer doctorats, sense la qual no és possible el desenvolupament.



Vull fer un comentari final; vist que la Xina aviat serà la primera potència global en tots els àmbits, un dels assistents a l'acte va preguntar sobre la democràcia en aquell país. Solana va explicar-nos que dintre de tot no és tan dolent el sistema polític xinès. Allà la promoció es basa en oposicions estrictes; els càrrecs de més responsabilitat són per als més preparats. Al contrari d'aquí, on molts dels càrrecs públics són ocupats pel vell sistema del nepotisme, com el practicat recentment per coneguts polítics de Madrid i València que han fitxat fills i filles d'assessors en ministeris.



...-

Contra el vent

 Foto: Noia capverdiana.

Font:Turisme Sostenible de Cap Verd

Ángeles Caso va obtenir el premi Planeta de l'any 2009 amb aquesta diàfana història d'una dona, São, nascuda a Cap Verd que des del no res aconsegueix fer-se un lloc en un món hostil, masclista, sense espai per als pobres i els sense-papers, d'una crueltat infinita; però on no tota l'esperança es perd perquè una espurna de llum arriba des de la solidaritat, l'amistat entre dones que enforteix i alimenta la resistència fins el triomf de la justícia. 

La novel·la descriu amb bellesa i amb intensitat els moments més emotius de la vida de la protagonista, ens fa sentir el seu sofriment, les seves ànsies de llibertat, la tenacitat per defensar allò que la pertoca tant a l'aldea natal, en una illa de l'arxipèlag de Cap Verd, com a les seves estades a Lisboa, Madrid i Angola.

El llibre és de lectura recomanada a qui tingui sensibilitat per apreciar la lluita contra la discriminació de la dona. És un text que narra de forma precisa i fidel una realitat que per quotidiana no ens ha de ser indiferent.

Autora: Ángeles Caso

Títol: Contra el viento

Editorial: Planeta

Barcelona, 2009

Col·lecció: Autores Españoles e Iberoamericanos

Pàgines: 267




...-

Nous temps nous símbols

Una senyora diputada, familiarment arrelada al partit que ara governa l'Estat espanyol (esposa i filla de destacats membres del partit), ha estat notícia pel seu exabrupte dit després de la relació dels terribles cops de destral contra el drets dels ciutadans. Va cridar "¡Que se jodan!" justament quan acabava d'anunciar-se la reducció de la prestació pels aturats. 

Aquesta patinada en la sessió del Congrés del Diputats de la filla del castellonenc Fabra, imputat per diversos delictes i senyor de "L'aeroport per a les persones", demostra que la consigna interna del seu partit és: Aplaudir, hacer, corear lo que diga el JEFE. 

No oblidem la destitució del nostre representant diplomàtic a Polònia per desitjar-li als francesos "Que les den por saco". Arreu s'ha vist la impròpia conducta del diplomàtic en un vídeo impregnat (el senyor diplomàtic, es clar!) de vapors etílics.

Seran els nous temps que porten nous símbols? El feixistes italians popularitzaren l'elegant i marcial salutació romana, després adoptada per Hitler. Els comunistes i gents d'esquerres saludaven amb el puny en alt, representant l'esperança en el triomf de la solidaritat fraterna. Ara els blaveros posen de moda el tavernari "¡Que se jodan! Mostra evident del tarannà i dels bons sentiments que els mouen. Sort, encara, que han estat educats en centres religiosos. No vull pensar el que escoltaríem i veuríem si ses ínclites senyories haguessin estat educades en escoles públiques de barri marginal.

..._

Plàstics de sis anelles

Ahir vespre, fent zapping, vaig obrir un canal de televisió dedicat als infants. Passaven una pel·lícula d'animació on uns pingüins lluitaven per recuperar el seu peix espoliat pels humans. De sobte un dels pingüins, amb símptomes de estar molt malament, va omplir la pantalla evidenciant-ne la causa de seu mal: duia un d'aquest plàstics de sis anelles per a llaunes de cervesa al voltant del coll. Les mateixes que un contacte d'una nostra amiga capverdiana denunciava a una xarxa social amb el cartell que veieu acompanyant aquest post.

...-