Sobre l'amistat

Aquest matí he anat a la Biblioteca Central per demanar en préstec el DVD de "Tomates verdes fritos", una excel·lent pel·lícula sobre l'amistat i molt més; pel camí m'he trobat de cara amb un antic col·lega de la fàbrica, va ser el meu cap de grup cinc o sis anys allà pels setantes. Dissenyàvem màquines rotatives de fins a 710mm d'alçada d'eix. Eren els vells temps dels tecnígrafs, del paper vegetal, de la tinta xinesa, dels tiralínies, dels Rotrings, de les regles de càlcul i de la mítica calculadora mecànica Grimme-Natalis. Ara està a l'atur, esperant la jubilació d'aquí a pocs mesos. M'he alegrat molt de veure'l, tot i que mai vam ser veritables amics.

 

 

 

Amb els companys de feina ens coneixem prou bé, com sol ser amb els que comparteixen amb nosaltres tantes hores del dia any rera any. Acaben per conèixer-nos amb un grau important, independentment del nivell de sintonia; sabem amb detall el tarannà de  cada un dels companys del departament, i encara més si treballem en el mateix equip i en els mateixos projectes. En l'ambient laboral és on he trobat els pocs amics que mereixen aquest qualificatiu, alguns provenien de l'etapa d'estudiants, altres de l'activitat social i sindical organitzada. Però, l'evidència demostra que en el decurs dels anys els amics, o nosaltres, van canviant de via i acabem per allunar-nos definitivament.

Els amics, penso jo, ha de tenir les virtuts de ser companys, col·legues, camarades, confidents; tot i superant la prova del vist i plau moral. Podem ser respectuosos, atents i amables amb persones que, per altre banda, no superin el mínim nivell de principis ètics i moralitat per ser considerats amics nostres.

Diu Natividad Preciado en el llibre "Amigos íntimos" que tothom necessita un amic, o amics, per compartir sentiments, confidències i aquesta relació ha de ser bidireccional. Tenir bons amics ens permet gaudir d'un bon ancoratge social; cal tenir amics que ens aconsellin pensant en el nostre bé, que ens facin evident el que és erroni de la nostra conducta o decisions, que cerquin la satisfacció i l'alegria compartida, sense interès d'aprofitar-se'n i sense fer trampes, que no amaguin les crítiques a les nostres accions quan calgui.

Un bon amic ha de ser un bon tutor i alhora ha d'admetre de bon grat la nostra ocasional tutoria, molt millor si gaudeix amb els nostres interessos i sobre tot ha de sintonitzar la mateixa ona. Potser per aquesta raó, sovint en els viatges col·lectius, es coneix gent amb qui s'estableixen forts lligams d'amistat i encara més si es passa per una situació traumàtica o angoixant. Recordo una parella que va acabar en matrimoni després d'un accident automobilístic en sortir de la discoteca on s'acabaven de conèixer.

 

Queda clar que les amistats no sempre són eternes; com les parelles n'hi ha que acaben per extingir el seus vincles. També hi ha gent que no pot viure sense la constant presència d'amics, tot i tenir parella i fills. Entre aquest trobem aquells que tenen molt més preuades les amistats que les relacions familiars. També és normal que la gent tingui penya, "Stammtisch" (textualment "grup de taula") com diuen els alemanys, amb qui comparteixen hores de convivència, fan sortides, dinars, sopars, gaudeixen d'espectacles, o passen simplement una bona estona conversant al voltant d'una taula.

 

Nativel Preciado opina que l'amistat no és tal quan mana l'interès, ni són bons amics aquells que t'ofereixen el que no necessites, són absorbents, reclamen la teva atenció constant i els teus favors. S'ha de ser molt equilibrat per allunyar-se sense ofendre'ls d'aquells que no tenen dret a ser dins el nostre cercle d'amics. Per altra banda el llibre deixa un lleuger grau d'insatisfacció al lector, perquè els amics i amigues que descriu l'autora ens queden amagats, llunyans, potser per l'actitud declarada de no revelar la veritable identitat de les persones descrites.

Per concloure, els amics: pocs i bons, amb els altres contactes i coneguts n'hi ha prou amb mantenir les més cordials relacions professionals, de col·legues, etc. Per a les confidències tenim l'àmbit familiar més proper.

 

Fitxa bibliogràfica:
Autora: Nativel Preciado

Títol: Amigos íntimos.

Editorial: Temas de hoy, Madrid, 1995 (5ª edición)
Col·lecció: Temas de encuentro
Pàgines: 182


...-

Vellesa i joventut

En l'article habitual de Rosa Montero en el País Semanal, del 14 d'abril passat, escriu: "Sócrates, tras haber sido condenado a muerte, se pasó la última noche de su vida aprendiendo a tocar una complicada melodía con su flauta. Sus amigos, que estaban desolados, le preguntaron para qué perdía en tiempo en eso. -¿Para qué va a ser?-, contestó, -¡Para aprenderla antes de morir!".

Rosa Montero cita a Sócrates per il·lustrar l'entusiasme i vitalitat d'un lector nonagenari que l'havia enviat un e-mail dient-li que havia après molt amb un dels seus llibres, que l'havia fet diferent per a tota la vida; un lector ple d'alegria de viure, amb capacitat per canviar, amb un entusiasme projectat "per a la resta de la seva vida", en un futur inacabable.

 

Semblant sensació va fer-me una entrevista a Teresa Juvé (viuda de Josep Pallach, fundador del PSC, mort al 1977). La dona de més de 90 anys es lleva abans de les set del matí, escriu cada dia, viu sola, i es fa càrrec de les tasques domèstiques en la seva casa empordanesa.

 

Aquesta actitud vitalista l'hem vist en el pensador, economista i catedràtic José Luis Sampedro, mort el 8 d'abril passat als 96 anys. Vital fins i tot reconeixent amb ironia i bon humor les xacres de l'edat que l'obligavenen cada matí "a ponerse los ojos, la boca y los oídos..." Dèia: Tením l'obligació de viure la vida, defugint la idea de patir la vida, s'ha de lluitar per la millora personal, mirar endavant sempre, sense rendir-se mai; cercant la millor manera de conrear la nostra pròpia personalitat i de ser lliures tenint pensament independent, fugint de la pressió dels mitjans de "persuasió", que volen passar, però no ho són pas, per mitjans de comunicació.

 

Cal, doncs, esforçar-se per millorar-nos personalment, formant-nos, estudiant, aprenent fins el darrer dia de la nostra vida. La vitalitat i l'esperit de la joventut no és cosa de l'edat, bé que ho saben aquella que coneixen la Rosario de 89 anys; ella sempre diu: "que no se sent vella". I és que, com diu Rosa Montero: "... hay jóvenes que son viejos a los veinte años y viejos capaces de reinventarse cada día". 

Fonts:

- El País Semanal, (Domingo 14 de abril de 2013, nº 1907), pàg. 88, article: "La mejor manera de ser eterno" de Rosa Montero

- Foto: "Canal Terrassa Vallès - TV" programa de 1.12.2010.  Consol Torres Vidal (nascuda al 1932) en una entrevista televisiva, amb motiu de ser nomenada "Terrassenca de l'any 2010".



...-

Moda i racionalitat

 

Aquesta tarda en un conegut centre comercial hem vist una hostessa extremadament prima fent publicitat d'un producte d'alimentació, del qual no he parat atenció distret per la sorprenent figura de la dona. Lluïa un clàssic vestir sastre, negre, faldilla sota el genolls, cames llargues i sabates old-fashion de tacó alt sense exageració, mitges negres però d'alta transparència; tot plegat, juntament amb el cabell negre contrastaven fortament amb la blanquíssima pell de cames, mans i del rostre.

 

Aprofito el cas per recordar la meva absoluta oposició als mètodes de la indústria de la moda i de les passarel·les. Una antiga editora de la revista Vogue ha declarat, recentment, que les models menjaven mocadors de paper i restaven fins a tres dies sense menjar per tal de mantenir-se dintre les dimensions i paràmetres corporals exigits per la irracionalitat d'aquest ambient.

 

M'agradarà que els dissenyadors i els industrials de la confecció tèxtil del futur s'alliberin aquesta fixació fetitxista, diria que malaltissa, per les noies i dones extremadament primes.

 

 

...-

Fracking

Som al 2013 i la dependència planetària del petroli segueix sent un problema vital sense resoldre; fonts optimistes preveuen que l'explotació dels jaciments convencionals arribarà enguany al temut "pic del petroli", el nivell on les dificultats geològiques i els costos fan inviable l'extracció.

 

Potser per amagar aquesta realitat alarmant ha sorgit una paraula màgica: el fracking, la fracturació hidràulica de capes geològiques a més de 2000 metres de profunditat. Aquesta polèmica i contestada tècnica, mostrada al gràfic, se'ns descriu com la solució miraculosa per obtenir abundant gas i petroli del subsòl a baix cost. Nafeed Mossadeq director de l'Institute for Policy Research and Development de Brighton (UK) en un article publicat al diari "LE MONDE Diplomatique", en el número en castellà de març 2013, titulat "La gran estafa del gas de esquisto" afirma que tenim prou arguments que fan dubtar d'aquesta sobtada revifada del combustibles fòssils. Contradient l'Agencia Internacional de l'Energia (AIE) i les falses aparences de la nova revolució energètica (entorn al fracking s'han creat centenars de milers de llocs de treball als EUA) l'autor citat demostra que la realitat no és tan brillant:

 

1- L'AIE confirma que la producció d'hidrocarburs convencionals al 2011 va ser de 84 milions de barrils/dia; les previsions per 2035 són de 97 milions de barrils/dia, obtinguts en la major part de fonts no convencionals (fracking).

 

2- La pràctica del fracking ha demostrat que els costos i les dificultats són més grans dels inicialment previstos.

 

3- La producció i les reserves són més petites del que s'esperava. Un pou de gas perd ràpidament productivitat, entre un 60% i un 90% en el primer any.  S'ha d'acceptar, doncs, el rendiment efímer dels pous de gas de pissarres.

 

4- L'economia del fracking és triplement destructiva, de les capes geològiques, de l'entorn ecològic i de capital. Fins ara, la realitat és que ha generat muntanyes de deutes a les petroleres que s'hi han embolicat, a l'hora que la producció cau en picat. Tot i ser en camps d'alt rendiment cal fer 1.000 nous pous a l'any amb un cost entre10.000 i 12.000 milions de $ USA.

Fonts:

-http://aturemfracking.wordpress.com/que-es-el-fracking/

-"LE MONDE Diplomatique en español", n.º 209 Marzo 2013, pg. 24, ¿Tranformación energética o eventual episodio financiero? La gran estafa del gas de esquisto.  Por Nafeez Mossadeq Ahmed.

 ...-

Cervesa i pa

Una tarda de juliol, quan estiuejàvem prop de Palamós, potser era el dia del gremi del mariners i pescadors: 16 de juliol, diada de la Mare de Deu del Carme, el meu fill que era un nen de menys de deu anys va voler convidar-nos amb el seus estalvis a prendre alguna cosa en el passeig marítim de Sant Antoni de Calonge; vam seure al voltant d'una taula verda en la terrassa d'un bar irlandès protegida del sol i refrescada per la marinada de la tarda. Vaig demanar una "Guinness", el cambrer i propietari del negoci, mentre la cervesa assolia el seu punt òptim dels 19 mm d'escuma, ens explicava que la cervesa era un aliment de primer ordre, font de minerals, carbohidrats, vitamines... L'home tenia força raó, el pa que està considerat un aliment bàsic en la nostra dieta occidental té la mateixa fórmula de la cervesa: cereals, aigua i llevat; amb la petita variació de la quantitat d'aigua que és molt més petita en el cas del pa, per tant un cop cuit l'etanol s'evapora i el dioxid de carboni es perd en l'ambient, cosa que no passa amb la cervesa.

 

El meu fill va quedar sorprès a l'hora de pagar el compte, per que va trobar extraordinàriament cara la pinta de "Guinness", fet incomprensible per un nen de la seva edat.

;-))

 

...-

Concert a la Plaça Vella

Dintre del programa previst enguany en el 32 Festival de Jazz de Terrassa, vàrem gaudir al migdia del dissabte 9 de març d'una excel·lent demostració al llarg de més de dues hores de bon so a càrrec del grup egarenc "Tons i Sons Terrassa Gospel". Segons el presentador es tractava d'una selecció del nou àlbum (serà el seu segon CD) que estan preparant sota el títol "Rockspell", neologisme del tot escaient per denominar una fusió de dos gèneres que sempre han estat molt lligats.

 

La Plaça Vella va lluir esplèndida en tots els sentits: cel diàfan i lluminós, amb l'excepció de poques boires de l'estil de les que surten en l'entrada de la sèrie d'animació "The Simpsons" marc meteorològic perfecte per acollir les molt entrenades veus corals, i solistes, amb l'acompanyament d'un combo d'excel·lents músics, s'ha de dir, sovint acompanyats pel picar de mans d'un públic abocat de ple a la festa musical tots sota la direcció de Carles Massó.

El grup va oferir-nos prou peces conegudes, des del "Happy Birthday to You", interpretat de forma meravellosa per la primera solista mostrada a la foto, en honor d'una companya del grup coral, continuant amb versions populars de Leonard Cohen (genial la interpretació de l"Hallelujah"), Stevie Wonder, Whitney Houston, The Beatles, i, naturalment amb gospel pur cedit d'altres grups amb els qui mantenen contacte.

(Miquel) 10.03.2013

 

 

...-

Focs d'artifici

La foto mostra la dona de més edat del món. És la japonesa Misao Okawa que el passat 5 de març va celebrar els 115 anys.

 

A còpia que els anys passen veiem com les persones que ens envolten semblen patir un efecte semblant als focs d'artifici. Tots els coets arribaran a extingir-se en pocs segons. Fent el símil de que cada any humà sigui equivalent a un metre d'alçada la senyora Okawa és la que més alt llueix, a 115 metres.

Tots aquells que hem ultrapassat la meitat del trajecte hem vist extingir-se moltes persones que ens acompanyaven en la nostra infantesa. Cada any hem d'afegir un bon grapat de coneguts a la llista dels que han deixat de viure. Cada any som menys els que pugem amunt, és l'efecte de l'ascens per la piràmide demogràfica.

Avui, 6 de març, hem acompanyat a familiars i amics de l'entranyable Floreal, el qual va morir el passat 4 de març als 77 anys; andalús de nom republicà, nascut a Nueva Carteya en plena Segona República, emigrant vers aquesta acollidora terra catalana que amb els seu esforç, com els de tants altres, ha contribuït a aixecar.

Potser cal aprofitar moments com els dels silencis en els darrers bancs del temple multiconfessional del complex funerari de Terrassa, o els minuts de passeig des de l'aparcament fins els temple pel carrer preciós vorejat de panteons, xiprers, pins i avets per reflexionar de com dirigir nostra trajectòria vital en sentit positiu. Els humans a diferència dels coets podem planificar i decidir sobre el nostre futur: sabent on volem arribar, a què dedicarem la resta de la nostra vida... fins l'esclat final. Una bona opció és vetllar pel benestar i la felicitat dels nostres, i del proïsme.


Foto: FAZ/AP/DPA

...-