El futur de les pensions públiques

 

Ahir, organitzat pels "Iaioflautes de Terrassa", al Centre Cívic Montserrat Roig va tenir lloc un "meeting", o taula rodona com deien a la convocatòria, sota el suggerent títol: El futur de les pensions. L'acte va començar puntualment, després de la presentació feta pel representant de l'organisme organitzador agraint la presencia del nombrós públic assistent i la participació de les diverses entitats col·laboradores.

El primer orador va ser el conegut expert en qüestions laborals i pensions Plácido Lordán que va explicar-nos els diversos tipus de pensió vigents a Europa i el de "repartiment", que tenim a l'Estat espanyol, i com quedaran malmeses amb la nova llei que serà aprovada sens dubte, i sense discussió amb les parts afectades, avui en el parlament de majoria absoluta del partit de les gavines. Plácido, va dir que la nova legislació incompleix l'article 50 de la Constitució, que la desvinculació de l'IPC afegeix un  factor de incertesa, destinat tot plegat a afavorir els sistemes de pensions privats con desitgen les entitats financeres i les grans asseguradores.

La segona intervenció va ser la del representant del sindicat CCOO, Enrique Rodríguez, que va defensar la no necessitat de canviar el sistema actual sorgit del gran acord social conegut pel nom de "Pacto de Toledo". Va explicar que la reducció de les pensions que pretén el govern de Rajoy és un atac directe al consum i per tant impedirà la creació de llocs de treball. També va demanar la gestió pública de les pensions i que, per exemple, els diners obtinguts de la persecució del frau fiscal es destinin a les pensions.

La tercera intervenció va estar a càrrec del representant del sindicat UGT, Martí Vives. Va dir que el "Pacto de Toledo" garanteix la sostenibilitat de les pensions d'acord amb la Constitució i que la nova llei redactada per un grup d'experts (a sou de la banca i les asseguradores) és un atac al sistema públic de pensions amb dos element destructors: Incertitud, perquè les pensions inicials a partir del 2019 es calcularan amb un desconegut "factor de sostenibilitat"; i arbitrarietat, perquè les revaloritzacions deixaran de estar lligades a l'IPC a partir de l'any 2014.

Finalment, Roc Fuentes, advocat històric del PSUC, ex-conseller municipal, ex-parlamentari i ex-senador va tractar el tema de les polítiques actuals i previsió de futur. Va dir que la nova llei també va contra la Constitució en l'article 41. Va dir que Europa esmerça molt més en pensions que l'Estat espanyol i que en definitiva la nova llei és una més en l'ofensiva contra tot el que ara és públic: sanitat, ensenyament, pensions, comunicacions...

Conclusió, estem en un període d'atac frontal als drets i als bens públics fruits de la lluites socials de desenes d'anys; si no hi oposem resistència arribaran temps de grans dificultats, similars als que tan magistralment va descriure John Steinbeck en "Las uvas de la ira".

 

...-
 


 

Què fer amb el nostre temps

 

He llegit alguns comentaris de menyspreu, injustos al meu parer, en una entrada d'un bloc de "yahoo" on s'ofereixen consells dirigits a aquelles persones que es pregunten "Qué hacer cuando estás en el paro". El bloc alerta dels perills de quedar-se tancat a casa més enllà de una poques setmanes d'homenatge i vacances ben merescudes: eviteu, diu, estar tot el dia en pijama i sabatilles, estirats al llit o al sofà davant les pantalles planes. Finalment fa, i explica per què, les set recomanacions següents:

 

1 - Accepta treballs temporals no remunerats. Et faràs conèixer, tindràs formació i ocuparàs el dia fent-te sortir de casa.

2 - Apunta't a classes i cursets.
3 - Ofereix-te com a voluntari.
4 - Munta-t'ho pel teu compte.
5 - Crea un bloc professional.
6 - Fes "networking".
7 - Busca feina. De forma organitzada, fes-te horaris i acompleix diariament el programa d'activitats com si treballessis i els diners de l'atur fossin un sou.

Jo mateix, en el mesos que estava a l'atur, sense que ningú m'ho recomanés vaig obtenir el CAP per la UAB, el Nivell C de català i també vaig col·laborar sense remuneració amb enginyeries i "pymes". El rellevant és tenir activitats que justifiquin la nostra vida, fer alguna cosa constructiva, instructiva, útil... De fet la tasca de cercar treball remunerat ha d'ésser una mínima part de la veritable qüestió realment important: Què volem fer de la nostra vida? Hi ha qui vol vegetar com una atzavara en un talús que als 35 anys floreix i mor; altres, per contra, volen deixar una empremta de solidaritat productiva ni que sigui vetllant pel bé dels seus (com algunes mares coratge que tots coneixem) o conreant la pròpia cultura, llegint, estudiant, aprenent i seguint els consells dels que saben; en resum: fent coses útils.

Creieu-me, el món que ens envolta ens necessita actius i positius.


...-

Torre Valentina

 

Avui, Diada de l'11 de setembre de 2013, copio la transcripció del text del quadern de bitàcola (en paper) corresponent a la nostra estada en un meravellós indret de la Costa Brava durant la primera setmana de setembre de 2013.

 

Dimarts 3 de setembre - Dia esplèndid, nítid i de clima molt agradable. Han passat 24 hores des que ens vam instal·lar a l'hotel de Torre Valentina, al Sud de la Badia de Palamós, justament a l'indret on la faixa de sorra, que comença al port de Palamós, acaba al terme de Sant Antoni de Calonge. Malgrat el refredat que em fa mocar sense pausa omplint tovallons de paper per dotzenes, i que no em deixa dormir, hem gaudit de la platja, del tebi sol i de la dolça remor de les onades des de les nou fins les onze; clar que m'he protegit de la radiació solar amb samarreta gorra de visera, crema d'alt grau de protecció i sempre sota el vell parasol. Només hem prés una única remullada en la tranquil·litat sense onades envoltats de peixets que se'ns apropaven tafaners o s'allunyen veloçment porucs en l'aigua diàfana.

 

Dimecres 4 de setembre - El pitjor del refredat ha passat, les traces de febre han marxat també els símptomes que l'acompanyaven ahir: dolors articulars, congestió entre els ulls i nas, cansament exagerat i ganes de no fer res. Hem anat a la platja de 9 a 11:30h, l'aigua cristal·lina era plena de dotzenes de peixets. Com era d'esperar la major part dels banyistes són jubilats, també hi han parelles joves amb fills petits; un grup familiar ahir va instal·lar-se a la nostra dreta, vora les roques, amb un nadó de menys de tres setmanes, avui també han vingut; sorprèn recordar el quant petits i dependents som en néixer. Amb l'ordinador de l'hotel he fet arribar un correo-e a alguns familiars amb un vincle a la web de l'hotel.

 

Dijous 5 de setembre - Avui hem fet l'estada  des de les nou fins tocades les dotze. He fet 30 minuts de caminada amb el pretext de comprar aigua. Per primer cop en molts mesos m'he tornat a submergir en les aigües mediterrànies. La vista del racó de Torre Valentina des de l'aigua és preciosa. Aquesta meravella s'incrementa amb la sensació d'assossec que proporciona l'aigua en calma i el silenci, només trencat per converses llunyanes del banyistes. Ens ha sorprès no trobar ni un venedor ambulant arrossegant les seves mercaderies a l'esquena i oferint-les al banyistes. La mitja hora de caminar cada matí vora del mar era una saludable pràctica de Julia, filla d'August emperador romà i Vipsania, tal com comenta Robert Graves en la popular obra "Jo, Claudi". Poc abans d'anar a dinar hem vist un gran vaixell de càrrega entrant al port de Palamós guiat pel remolcador del pràctic que l'esperava segons les normes vigents. Després, retornant del passeig de la tarda, l'hem vist sortir del port rumb Nord potser es dirigeig als ports de Marsella o Gènova.

 

Divendres 6 de setembre - Passades les deu del matí he caminat la mitja hora de cada dia, de retorn m'he trobar amb força patinadors i ciclistes; el practicants de "footing" són més matiners i els passejants de gossos són més de tardes o vespres. Tots ells aprofiten les llises pistes del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge i el de Torre Valentina separats pel pont sobre la Riera de Calonge. El tram de Torre Valentina té doble carril bici i un altre per caminats separats per una filera de bancs; una ampla faixa de gespa els separa de la sorra; al costat dels carrils bici hi ha un carril lent per als cotxes a tocar de l'única i sempre pulcra vorera del passeig. Demà, dissabte marxem, passant per la Bisbal d'Empordà, aquesta nit serà la darrera que passaren enguany a l'hotel, però sens dubte altres setembres ens tornarem a passejar per aquest lloc tant estimable de la nostra costa catalana.

 

 

 

...-

Bons amics

 

Ahir, des de les set de la tarda fins el capvespre, vam estar a ca la nostra amiga i col·lega Antònia. Té una petita caseta als afores de la ciutat, en un terreny orientat a ponent, amb una mica d'hort, una figuera, una prunera, un cirerer, una olivera y una preciosa morera de fulles perfectes que fa ombra de la millor qualitat sobre una taula rodona de pedra envoltada per tres bancs del mateix material on vàrem gaudir d'una espectacular posta de sol mentre preníem un cava brut nature molt fred amb galetes, per cel·lebrar l'onomàstic de l'Àngela (és el segon dia d'agost).

 

La nostra estimada Rosario s'ho va passar d'allò mes bé, gaudint de la natura, dels fruits de l'hort, de l'ambient i el silenci propi del camp, amb una temperatura molt agradable i una companyonia immillorable.

 

Gràcies, Antònia, per haver-nos convidat al teu petit pedaç de Paradís, i per permetre'ns collir un bon grapat de prunes com les de la primera foto; i pels tomàquets i el cogombres...

 

...-

Negocis al detall

 

Han obert una nova botiga als baixos de ca la iaia, un "Forn", denominació inescaient i equívoca perquè no fan al forn el pa que venen, tot i que el local disposa d'un forn elèctric per coure les barretes que reben precuinades i congelades des d'una gran panificadora industrial.

Sorprèn que una agosarada parella trentanyera s'hagi aventurat a obrir el local que romania tancat des de l'inici de la crisi allà pel 2006. l'espai comercial consta d'un llarg mostrador de vidre corbat que els clients troben a la dreta quan entren, al llarg de la paret esquerra cinc o sis taules petites amb dues cadires enfrontades conviden a prendre el cafetó amb croissants, si l'hora i els temps disponible ho permeten. Els llogaters anteriors s'havien atrevit a servir entrepans freds de mortadel·la, xoriço, formatge, llonganissa, pernil... Llàstima que mentre la dependenta preparava els entrepans, obrint, oliant i tomacant les barretes obertes en horitzontal, i passant per la talladora l'embotit, i servint les taules els clients que només volien un rodó de pagès de mig desesperessin.

Ara la situació és de màxima competència, el "Forn dels Tudons" té just al davant un "badulaque" paquistaní com el del personatge dels Simpson Apu Nahasapeemapetilon, obert 18 hores al dia de dilluns a diumenge i en el radi de cent metres trobem tres botigues més de pa i quatre bars on serveixen entrepans freds i calents a qualsevol hora.

Certament són temps dolents per aventures i empreneduries de gent jove, i no tan jove, que intenta fer-se un racó en el món de la venda al detall. No sé on he llegit que han tancat més de 70.000 bars a tot l'Estat en els darrers anys. En altres comerços al detall les xifres seran semblants. Em vénen calfreds de pensar en Grècia, la de les botigues i comerços de portes tancades... o Detroit: la ciutat morta.


...-

Envellir, que són tres dies

Aquest dies ens ha deixat la coneguda periodista terrassenca Concha García Campoy. Això ve de primera per tractar novament el tema del pas del temps. En el post anterior explicava com la mort sorprenia el veïns d'un entranyable barri terrassenc. Un barri aixecat per gent humil, treballadors immigrants originaris sobre tot d'Andalusia. Nouvinguts a la crida de la necessitat de mà d'obra industrial per la reconstrucció de l'esvoranc econòmic i social obert pel cop d'estat franquista del 1936 i les seves conseqüències. D'aquelles feines i suors va néixer el barri, amb molta intensitat a les dècades del cinquantes i seixantes del segle passat. Aquells treballadors s'instal·laren, fent barri, aixecant les seves famílies amb fills nascuts a l'empara de les noves llars.

Ara els pioners fundadors del barri han arribar a les edats on pertoca deixar els estris, la família, les amistats, les experiències; i també les enveges, el llast i els fruïts bons o amargants amb que la vida i els treballs els ha guarnit. Els barris envelleixen al mateix ritme que les seus habitants. Per tant trobem malalts i xacrosos a dojo, qui no té un parent amb demència, el té amb malalties hepàtiques, o amb qualsevol variant de càncer i no falten els problemes cordials tractats amb Sintrom (Acenocumarol).

Tots aquest veïns són conscients, íntimament i amb merescuda alegria, que la seva vida ha arribat a la darrera etapa, que potser serà llarga encara, acceptant de forma lúcida la convivència amb limitacions i molèsties de tota mena. Els queda la satisfacció del bagatge que han creat, han aixecat uns descendents, fills, néts; s'han enriquit personalment, no dineràriament però sí en valors, coneixements, afectes bidireccionals... En conclusió, podem dir que assistim a la desaparició lenta i segura d'una lloable generació d'emprenedors i infatigables treballadors molt responsables a qui tant deu la societat. Ara toca als seus descendents tibar del carro en aquests temps feixucs i costeruts que s'apropen.


...-

Veïnatge

 

Passat el migdia d'un calorós dimecres de juliol retornaven els tres de fer un infructuós passeig de dues hores per les dues laberíntiques plantes d'un conegut magatzem de mobles i andròmines per a la llar d'origen suec. Gerard conduïa el sedan convertible riba esquerra amunt de l'Avinguda del Vallès comentant que les indicacions, rètols i cartells de carretera al voltant del magatzem eren d'un disseny nefast, i, a més, posats en punts que evidenciaven mala fe o ignorància; o potser amb clara intenció de confondre els potencials clients i minvar criminalment l'afany comprador en aquest temps de crisi. La irritació del conductor, que havia anat acompanyat de les germanes Natàlia i Núria Sedov, s'agreujava pel fet de no haver trobar la cadira de treball que anunciaven els catàlegs publicitaris del centre comercial; sí, la tenien però en inadmissible color vermell i sense els necessaris braços. Arribant al pont de l'Amistat els va sorprendre un desplegament de vehicles dels Mossos, policia municipal, bombers, furgó funerari, homes uniformats de tota mena, dos d'ells vestits amb equips blancs de protecció i seguretat. Gerard va fer girar el vehicle a l'esquerra pel carrer de Sant Honorat i el va aparcar en l'únic lloc lliure més pròxim a casa, a ple sol, davant la Taverna-bar Casa Pau i Celestí que lluïa enganxat a la porta metàl·lica i polsosa el rètol manuscrit "Tancat per no poder atendre" i al faldó del tendal un altre text en lletres negres anunciava la falsedat: "Obert des de 1967".

 

En Pere, l'amo del taller mecànic de la cantonada, va preguntar a un dels policies. - Què ha passat, mestre?

- Un vostre veí... L'hem trobat mort al llit, panxa amunt, inflat com un Gregori Samsa inanimat; cosa que fa pensar que han passat cent hores, o més, des que l'home ha deixat aquest món.

- Qui era?

- Un separat solitari. Treballava de segurata als polígons de Rubí i vivia en aquest baix rellogat des de fa un parell d'anys quan la dona eixorca i prosèlita fidel de la deessa Fortuna el va fer fora de casa per raons que no vénen al cas.

 

El fet era desconcertant, perquè justament quan el divorciat sense fills i guarda de polígons potser exhalava l'últim alè, a un centenar de metres carrer amunt, al costat d'on viu Dora l'ocellaire, havien trobat també ben mort i pudent, en plena liqüefacció enzimàtica, un ancià solitari, sense família ni amics; tot i que una germana (amb la que no s'hi parlava) viu des de sempre just a la casa del davant.

 

Nota (a): Acabo de llegir "Tres tristes tigres" de G. Cabrera Infante, es nota?
Nota (b): El relat correspon a fets reals, s'han emmascarat alguns noms, llocs, situacions... i prou.


...-