Diferència entre legítim i ètic

Han passat una dotzena d'anys del traspàs de la planta local d'una coneguda gran firma industrial alemanya a mans d'una italiana amb tots els seus bens mobiliaris, més el capital variable, i els bens intangibles com era el "know-how", tal com l'anomenen en l'àmbit anglosaxó, tots ells fruits de desenes d'anys d'experiència, investigació, inversions i treball.

La nova direcció italiana va ficar un jove i dinàmic enginyer al cap del departament tècnic de manera que jo restava sota la seva autoritat. Una vegada que vaig haver de demanar-li permís per prendre'm un dia de festa, per gestions personals, va dir-me:

 "-Que el fet de tenir-ne dret a fer festa remunerada un determinat nombre de dies l'any no implica que s'hagin de fer per força. Fer festa, o no fer-la, ha de ser un acte de responsabilitat. Tenir un dret no vol dir obligació d'exercir-lo".

Convindrem que és una interpretació un xic forçada de les relacions entre empresa i empleat més enllà de la literalitat dels textos legals i dels Convenis Laborals vigents. No sé quina remuneració percebia aquell cap de departament, potser triplicava el meu sou, però era evident que vivia en cos i ànima per a l'empresa dedicant-hi totes les hores possibles, sense vida familiar ni social, raó per la que ell no comprenia aquells que s'escassejaven de la feina, o seguien la norma de fer la mínima possible i passant-se hores xerrant amb els companys davant la màquina del cafè.

Aquesta reflexió la podem aplicar, més clarament, en altres àmbits de la vida social. Un dels exemples més recents són els desnonaments. No cal explicar que la llei permet enviar la policia a una casa on els residents no poden fer front als seus terminis d'hipoteca o lloguer i deixar-los a la intempèrie; però, no sempre exercir aquest dret per part dels creditors és un acte net i honest, pot ser legítim però no sempre és ètic.

...-

Gats i gossos

Allà pels anys cinquantes i primers seixantes del segle passat sovint es produïen talls en el subministrament elèctric. Tothom havia de tenir sempre a mà una espelma, per exemple per acabar de sopar a taula. També en aquells anys de penúria per completar la dieta la major part dels veïns criaven conills, pollastres, gallines ponedores; n'havien que tenien una o dues cabres al cobert del fons del pati; fins i tot en una casa que tots coneixíem com la de "cal carboner" criaven un parell de garrins al llarg de l'any fins engreixar-los pel consum, o per vendre'ls. Com xisclaven quan els treien per la força al carrer traspassant el menjador i el passadís de la casa per carregar-los en el camió que els duia a l'escorxador.

A les cases del veïnatge podíem trobar altres animalons menys productius proteïnicament, com ara coloms, canaris, una única mula que era la força de tracció de l'home que repartia en un carro gel a domicili; i, naturalment no faltaven ni gats ni gossos a totes les cases. El veí del costat s'havia fet amb una femella de pastor alemany la qual terroritzava amb piules quan l'animal s'amagava a la caseta de l'esquerra del pou les nits de Sant Joan.

Retornant al fet d'encendre espelmes, una nit que s'havia tallat el corrent elèctric el nostre gat va pujar a la taula on lluia l'espelma encesa, els gats solien estar dins de casa contràriament als gossos que sempre s'estaven al pati o al carrer; la curiositat instintiva del felí va fer que s'acostés a la flama que pujava del ble amb intenció d'olorar-la, quan el nas va ser prou pròxim a la font de llum i calor va girar-se bruscament esgarrifat. També s'ha de dir que era un gat molt poruc, un dia que desmuntàvem mobles va fer un bot de mig metre en veient la seva pròpia imatge en un mirall de l'armari.

...-

Tractaments oncològics

En un post anterior vaig comentar la conferència del catedràtic d'Oncologia Mèdica, Jordi Estapé, i de la seva filla, la Dra. Tània, sobre el càncer i el futur del seu tractament al segle XXI. Allà l'eminent catedràtic va manifestar la disconformitat en l'enfoc que les autoritats sanitàries fan sobre aquest problema. Aquestes privilegien la despesa en investigació per a la recerca de tractaments; i, per contra, disminueixen la despesa en prevenció, que segons Jordi Estapé seria molt més eficaç i econòmic.

Reprenc el tema per una notícia que avui hem pogut sentit a la cadena Ser, en el programa de Pepa Bueno i Gemma Nierga (Hoy por hoy) en el seu tram de les 8 a les 9 del matí; en ell, allà pel minut 37, un expert ha explicat la tendència al increment fins nivells insostenibles del cost dels tractaments oncològics. L'increment ha estat del 73% en els cinc darrers anys: Per a l'oncòloga Aitana Calvo, representat del colectiu d'aquest professionals, aquest encariment és força preocupant. Avui el cost d'alguns tractaments arriba als 12.000 € mensuals. El mercat mundial de tractaments contra el càncer no para de créixer; l'any 2015 va ser de 94.000 milions d'euros i en pocs anys està previst que arribi als 120.000 milions.

Marta Ricard en un article publicat a La Vanguardia, del dia 27.03.2009, ja ens comentava aquesta tendència, dèia: "... que aviat farà insostenible l'aplicació dels tractaments oncològics". En aquell any Marta Ricard informava que el cost del tractament inicial per malalt era del 20.000 € a 50.000 € i les teràpies amb "químio" eren de fins l'alarmant xifra de 5.000 € mensuals; menys de la meitat del que ara costen.

...-

Agraiments:

A la web "thespiritscience.net" per la imatge que han permès il·lustrar aquesta entrada i que mosta la mitosi d'una cèl·lula cancerígena.


...-

Ritmes i nòduls

Una nit de novembre Tatsuo, marit de Tsuruko, romania desvetllat al llit envoltat per la foscor de l'habitació. Una part de la seva vigília era pel seguiment de la rítmica respiració de Tsuruko, que dormia plàcidament, i en altra part per l'arribada propera de la penúltima fita important en la seva vida, la jubilació. En un moment determinat va parar atenció al seu batec cardíac que sentia nítidament en el silenci de la nit. Va cercar-se el pols presionant amb tres dits de la mà esquerra l'artèria sobre l'os radi del canell dret i el que va percebre no li va agradar, tot i que no el sorprenia; era un batec massa ràpid per l'estat de repòs en que estava des de les dues hores anteriors, i no rutllava al ritme regular i continu que sempre havia tingut. No podia ser bo, en realitat era alarmant tenir en aquelles hores de la nit el pols per sobre de les cent pulsacions per minut i a un ritme tan irregular que semblava un missatge en codi Morse.

L'endemà, tan bon punt van obrir la farmàcia de la cantonada va demanar que li mesuressin la pressió arterial i el pols. Després de cinc minuts d'espera, en repòs, la noia que s'ocupava del tensiómetre va confirmar les sospites: 112 pulsacions per minut. Això va iniciar el procés de consultes al metge de família que va derivar Tatsuo al cardiòleg que després de fer-li els corresponents electrocardiogrames, radiografies i ecocardiogrames va diagnosticar-li una FV (Fibril·lació Auricular).

Sis mesos després havent seguit les pautes amb anticoagulants i la medicació pertinent per regular la freqüència dels batecs el cardiòleg va proposar fer-li una cardioversió elèctrica programada, tal com aconsellaven els protocols d'actuació en casos en que no hi ha lesió estructural del cor. La cardioversió és una recuperació de la feina del nòduls auriculars mitjançant una descàrrega de corrent contínua de entre 100 J i 200 J. Un joule, símbol "J", és una unitat d'energia equivalent a un Watt per segon. Ara Tatsuo segueix prenent anticoagulants, però el seu ritme cardíac és net, regular, uniforme i de freqüència al voltant dels 60 batecs per minuts; tal com els cops dels remers en les curses Cambrigh-Oxford; lluny de les anteriors puntades de l'antiga telegrafia.

...-

Agraïments:

Gràcies a Junichiro Tanizaki per la seva novel·la "Les germanes Makioka", d'on han sortit els noms del matrimoni Tatsuo-Tsuruko, i a Vikipèdia per les imatges que han permès il·lustrar aquesta entrada.


...-

Impressions d'abril

Una de les darreres lluminoses tardes d'abril circulàvem en direcció a llevant pel carrer de Wagner, quan vam aturar-nos per cedir el pas en el punt més alt del seu trajecte, el lloc exacte on creua la carena que ressegueix en aquell tram el carrer Ramón y Cajal, la natura ens va delectar amb un fascinant espectacle de pètals caient dels arbres bressolats per la lleu brisa de la marinada que des del Sud bufa moltes tardes.

Fa més de vint anys les voreres del carrer Ramón y Cajal van ser guarnides amb arbrat de la varietat Prunus Serrulata. L'arbre, popularment conegut com a Cirerer Kanzan o Cirerer japonès, en la segona meitat del mes d'abril fa una espectacular floració esplendent que alegra la vista, i la vida, dels que hi passegen prop d'ells. Però, la meravella d'aquesta floració persisteix i es multiplica amb la caiguda de pètals que per desenes componen cada flor. Al llarg d'hores i dies la pluja de pètals omplint l'aire, tal com flocs de neu rosada, catifa el terra; delectant-nos amb la bellesa senzilla i perfecta, malgrat que efímera, com tantes coses en les nostres vides.

...-

Wisteria floribunda

Que la primavera s'imposa m'ho ha confirmat avui la fragància de les glicines de la varietat Wisteria japonesa que floreixen a la pèrgola de la plaça del Progrés. Eren, potser tocats, tres quarts de deu del matí quan caminava travessant en diagonal la plaça en direcció a l'escola CEIP del Ponent. A la vista de la creixent proliferació de raïmades flors de color violeta m'esperava, mentre m'apropava, una imminent onada del subtil perfum que empès pel vent de garbí m'envoltaria en breus instants. L'espectativa ha estat superada per la realitat, tal com les potents ones d'una llevantada a la platja una flaire etèria m'ha impactat frontalment, fent-me fruir de la natura en aquest lluminós dia de primavera. Després, pujant per la vorera de l'escola en direcció al mercat només la musicalitat de la pedagògica veu d'una mestra traspassava les finestres d'una classe de primària trencant el silenci de l'assossegat matí.

...-

Fotos: Google

-

Altres sensibilitats

He llegit successivament, en format digital, tres novel·les de l'escriptora japonesa Banana Yoshimoto: "N.P.", "Kitchen" i "El lago". Nascuda a Tokio al 1964 és filla d'un influent filòsof dels anys seixantes i germana d'una popular dibuixant de manga; la seva obra ha rebut el qualificatiu de superficial i comercial per part de determinats crítics però té un gran nombre d'entusiastes seguidors que al Japó han fet que algunes de les seves obres arribin a ultrapassar la seixantena d'edicions.

Jo he trobat un regust diferent del tipus de literatura que havia llegit fins ara. La narració directa del personatge principal fa un efecte de confessió a cau d'orella, amb plenitud de confiança, on descriu a la perfecció les subtileses de la convivència i de les relacions personals i familiars; arribant a nivells de profunditat i claredat de vertigen. Les mínimes pinzellades màgiques, de fantasia onírica, que amaneixen en petites proporcions els seus relats no fan més que ressaltar la crua realitat de l'existència en un món on cal esforç i voluntat per a realitzar-se i ser feliç.

...-