El passat diumenge, 18 de
maig, en el recinte de l'escola Serra de l'Obac va celebrar-se una
festa amb l'objectiu de recaptar fons per a la investigació de la
"histocitosi de les cèl·lules de Langerhans", una malaltia rara que
afecta una de cada 200.000 persones/any i que sempre són menors de 15 anys. Una
doctora especialista ens va explicar que la histocitosi és un grup de malalties
heterogeni; una malaltia que involucra dermatòlegs, traumatòlegs, oncòlegs...
tot en funció de la gravetat i tipologia que assoleixi la malaltia. Hi ha casos
en que aquesta alteració del sistema immunològic només es manifesta en petites
ferides de la pell que persisteixen potser més temps del normal, altres mostren
forats al ossos, especialment en els del crani, húmers i fèmurs i d'altres que
presenten un caire molt greu amb necessitat de tractament amb químio o
trasplants.
La festa va ser un èxit, tant
en quant assistència de persones i mobilització de voluntaris com en
participació d'entitats col·laboradores... Des de les deu del matí fins
passades les vuit del vespre centenars, o milers, de persones van col·laborar
amb la seva presència i participació en les més de vint activitats programades.
Cal ressaltar la immensa mostra de solidaritat de quasi una centena de
voluntaris, que desinteressadament van dedicar tot el dia a l'esdeveniment. Sobre tot és molt meritòria l'activitat, immensa, dels pares i altres familiars
de l'Aleix i del Max, els dos nens que van protagonitzar aquesta festa
solidària.
Per acabar, vull dir la meva opinió sobre aquesta mena d'actes socials que permeten als investigadors, en aquest cas l'Hospital Sant Juan de Déu i la Universitat de Barcelona, treballar pel bé de la societat en el seu conjunt. Sabem que és època de retalls socials, i per tant de retrocés en protecció de l'Estat ves els seus ciutadans que cotitzent. Quelcom va malament quan han de ser les persones que, al marge de l'Estat, organitzen col·lectes per a que les universitats investiguin. Per altra banda, en aquest aspecte no tot és negatíu, aquestes activitats permeten fer que a la societat germini un sentit veritablement social, que desconfia dels funcionaris i polítics, i de la sensació de que altres "ja ens ho faran tot". Com deia la vella dita: Ningú ens donarà res sense cost. Només amb el nostre esforç, i amb la nostra lluita, progressarem.
...-
Més informació: AQUÍ
Per acabar, vull dir la meva opinió sobre aquesta mena d'actes socials que permeten als investigadors, en aquest cas l'Hospital Sant Juan de Déu i la Universitat de Barcelona, treballar pel bé de la societat en el seu conjunt. Sabem que és època de retalls socials, i per tant de retrocés en protecció de l'Estat ves els seus ciutadans que cotitzent. Quelcom va malament quan han de ser les persones que, al marge de l'Estat, organitzen col·lectes per a que les universitats investiguin. Per altra banda, en aquest aspecte no tot és negatíu, aquestes activitats permeten fer que a la societat germini un sentit veritablement social, que desconfia dels funcionaris i polítics, i de la sensació de que altres "ja ens ho faran tot". Com deia la vella dita: Ningú ens donarà res sense cost. Només amb el nostre esforç, i amb la nostra lluita, progressarem.
...-
Més informació: AQUÍ
