No és el primer cop que prenc una imatge de Gustav Klimt
per il·lustrar una entrada d'aquest bloc. Com veieu es tracta d'un retall de
l'obra sobre llenç de 180 x 180 cm "Die drei Lebensalter der Frau"
(Les tres edats de la dona) de l'any 1905. És sorprenent la gran popularitat
d'aquesta pintura de l'artista vienès, reproduïda en tota mena de retalls i objectes; potser degut a la seva impressionant força decorativa. El que m'apassiona
d'aquesta obra és la notòria metàfora de la vida genialment representada per l'element femení de l'espècie humana. El centre d'atenció l'ocupa una
maternitat a l'estil de les "Madonnes" de renaixentistes com les de Raffaello Sanzio; però, aquí la jove mare se'ns mostra en plenitud vital amb
flors a la cabellera en al·lusió a l'esclat de la primavera i l'inici de la
vida. Al seu costat amb el rostre ocult, potser plorant, es representa la
vellesa, amb una dona de perfil que mostra l'efecte dels pas del temps, la
cabellera grisa i la degradació física del cos al final de la
vida. Qui contempli aquesta pintura amb ànim interpretador arribarà a sentir la
dinàmica universal que en impregna a tots, en un cicle ineludible d'etapes ben
diferenciades les quals, tot plegat, no passaran de un grapat de desenes d'anys.
La primera obra de Klimt que em va sorprendre quedant-se
fixada per sempre a la meva memòria va ser "Der Kuss" (El
petó) de 1908-1909; era la imatge que lluïa la portada del llibre de Herbert
Marcuse "Eros and Civilisation" de 1955 (la versió catalana és
de Jordi Solé Tura), un tractat de filosofia i sociologia popularitzat en els
agitats anys del 68. Després vaig saber que Klimt era un pilar fonamental del
corrent modernista de començaments del segle XX. Sembla, però, que la veneració
de Klimt pel Renaixement és evident, només cal comparar la versió de la "Danae"
de Tiziano amb la de Klimt, interessant exercici que us deixo al vostre lliure
criteri, només cal observar les dues versions de Zeus convertit en fertilitzadores monedes
d'or.
Per acabar, Klimt en la pintura com molts d'altres
artistes d'altres àmbits, per exemple Jorge Manrique en la poesia, ha mostrat genialment en la seva obra la essència de la vida humana i la seva tràgica
autenticitat. Quan naixem, fet de singularitat meravellosa, venim amb el lot complet, inclòs el final ineludible.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada