Aquesta tarda hem passat per ca l'Oyone, la cosina de la
mare. La dona de noranta-tres anys viu sola i tots els matins i tardes passeja
pels jardins dels voltants agafada al caminador de quatre rodes amb cistella i
sempre amb el seu inseparable gos de raça chow-chow; ja sabeu: aquell
que sembla un os de peluix, i que és una bola compacta de pel color de terra i llengua
blava.
He deixat la mare prenent el te que ha preparat la Kiyu,
la noia que dóna un cop de mà a l'Oyone per endreçar-li la casa tres dies per
setmana, i he aprofitat per fer una caminada de poc menys d'una hora pels
carrers del voltant de l'avinguda de les Nacions Unides. El barri és modern amb
grans espais oberts, verds de inversemblants i extensos prats de gespa que
deixen la vista oberta a les muntanyes i els boscos del nord de la ciutat.
Després de caminar poc més de tres quarts d'hora he hagut de
retornar a casa de la cosina, caminant a bon ritme, davant l'amenaça del cel
que cada cop s'enfosquia més amb núvols llampeguejants. Vaig arrivar a la plaça
d'Iu Pons, el poeta terrassenc nascut al 1902 a Barcelona, però que va viure
gran part de la seva vida a Terrassa fins la seva mort el 1958. La pluja no
semblava decidir-se a caure així que vaig seure en un dels bancs de fusta envellida
per refrigerar-me una mica abans de recollir la mare i dissipar-me la suor que
m'havia generat la xafogor ambiental i el bon pas per tal d'evitar la pluja.
La plaça que l'ajuntament ha batejat amb el nom d'un
poeta local, poc conegut i poc publicat, però que havia estat membre de la
Junta de la prestigiosa entitat cultural "Els Amic de les Arts",
és un triangle frondós, amb la hipotenusa mirant a ponent; justament aquella és
la vorera de l'extrem nord de la Ronda de Ponent. La plaça encara conserva el
regust antic de les places de sòl de terra amb dos o més nivells, lluny de les
modernes i inhòspites places "dures". Les capçades de les
diverses espècies d'arbrat de la plaça fan un continu atapeït de fosques
fulles: pins, avets, alzines, un grup de cinc oliveres i altres espècies que no
conec. Tots plegats acullen nombroses espècies d'aus. És fàcil distingir coloms comuns de les tórtores i dels tudons. També he vist grups de cotorres
argentines i he sentit el melodiós piular de
caderneres i altres aus petites. La plaça té nombrosos bancs de fusta
renegrida pel temps i l'ombra permanent, disposats en cercle per afavorir la
conversa entre els veïns que gaudeixen de l'acollidora frescor dels matins
d'estiu.
Trons llunyans i la contínua caiguda d'olives encara no
madures tallades pels tudons sobre meu van fer decidir-me anar a recollir la
mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada