Una dita molt antiga defineix un tret característic
d'alguns individus de la nostra societat; en castellà ve a dir quelcom així:
"Farol en casa ajena y candil en la propia", o també aquesta
altra versió: "Candil de la calle y tizón en su la casa". Que
fa referència a aquelles persones que s'ocupen de resoldre els problemes
comunitaris d'àmbit extrafamiliar, municipal, de voluntariat o fins i tot
d'abast polític amb una gran dedicació i esforç personal, mentre que descuiden
les tasques i compromisos que li pertoquen en l'àmbit familiar i més proper.
Tal va ser el cas d'un xicot que durant uns anys va ser
veí de ma mare. L'home, la seva parella i un husky de llengua blava ocupaven
(legalment) el pis de sobre on vivia la mare. Un dia la mare va observar una
taca d'humitat al sostre de sobre la dutxa. Sospitant una avaria en el sifó de
la dutxa dels veïns ho va comunicar immediatament als interessats. Va ser atesa
per la veïna que va dir que ho comentaria amb el seu marit en aquell moment
molt ocupat en presentar la seva candidatura a les eleccions municipals
previstes per aquell any. Van passar els dies, les setmanes, el mesos, les
eleccions, y la taca del sostre cada cop era més gran i renegrida amb
tonalitats verdejants. La mare va tornar a visitar els veïns, aquest cop va ser
atesa per l'aspirant (frustrat) a conseller municipal, que va treure's les
puces de sobre dient que tot allò era una qüestió de les asseguradores i que
anés a plantejar el problema a la gestora de la comunitat de propietaris o a la
seva pròpia asseguradora de la llar.
No recordo com va acabar el problema, però puc
presentar-vos molts més exemples de gent que dedica diners i temps a activitats
"externes" alhora que descuiden l'atenció a la pròpia llar i a als
familiars més directes. Segurament hi trobarem explicacions psicològiques en
aquestes actuacions contradictòries; però, és innegable que perd molta
credibilitat aquell que ens diu vol arranjar el món i el veiem com descuida casa
seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada