M'acabo de
despertar després d'una curta però intensa migdiada. De sobte no sabia on era
ni a quin moment del dia corresponia la claredat que filtrava la cortina de la
sala d'estar on dormia. Espai que també és cuina, menjador i lloc de treball;
en realitat és l'única habitació de l'estudi de trenta-dos metres quadrats on
visc. El rellotge de paret, negre de grans dígits blanc, enganxat a la columna
estructural indicava un quart de quatre. Per acabar-me d'espavilar m'he calçat
les plantofes i he sortit a la galeria. El cel es mostra uniformement gris de
forma que no és possible esbrinar on es el sol. Deixo de mirar el cel lletós i
observo les plantes de les jardineres i torretes estratègicament repartides per
deixar el màxim d'espai lliure en la petita galeria. Són vuit tipus de plantes
que al meu parer fan un agradable ambient de natura vegetal. M'he arrepenjat en
la barana mentre un plugim invisible humiteja les voreres i produeix una remor
d'intensitat uniforme al xocar amb les fulles dels plàtans d'ombra. El "petrichor",
l'olor de la terra mullada, impregna l'aire amb inesperats matisos de carn a la
brasa provenents de la no molt llunyana xemeneia d'un petit bar-restaurant
ponferratí situat a peu de la carretera d'Olesa. El termòmetre que tenim en un
racó de la galeria sobre la reixa de fusta per a les plantes enfiladisses marca
23ºC, frescot, malgrat que som a dues setmanes de final de l'estiu. Una remor
de trons des de Ponent confirma l'allunyament de la tempesta. Entretant aprofito
per repassar les plantes, treure'ls-hi les fulles seques al gerani que
encara conserva alguna flor de pètals rosats amb una pinzellada de morat intens
al centre. Penjada en la part alta de l'enreixat de fusta, al costat del
termòmetre, tenim la planta del diner (Plectranthus verticillatus);
sobre la barana, a l'esquerra i ha una petita jardinera amb cabellera de la
reina (Aptenia cordifolia), que mostra quatre petites flors, Segueix
el citat gerani, i, a la seva dreta tenim altra jardinera amb la tradescàntia
de ràpid creixement. Sota d'ella al terra en un test clàssic creix exuberant
una cràssula ovalata; també al terra sota el gerani han germinat unes
llavors de caputxina; al seu costat un ciclamen i finalment a
tocar de la columna de ferro creixen les cintes (chlorofitum) de dues
tonalitats de verd.
Una trucada
telefònica m'ha fet deixar la quietud relaxant de la terrassa i entrar en el saló on repiquetejava un vell
telèfon negre d'auricular amb cable helicoidal. Era l'Àgata Garrigou que
demanava parlar amb el seu germà Hèctor. Vaig fer-li saber que per raons de
feina ell havia viatjat a no sé quin país del Golf Pèrsic i no tenia cap
notícia d'ell en les darreres tres setmanes.
A l'Àgata li
calia parlar urgentment amb els seu germà amb el qual havia deixat de
contactar-se des de la defunció, molts anys enrere, de la seva mare. Vaig
passar-li l'adreça de l'e-mail del seu germà i vam acomiadar-nos formalment. La
germana de l'Hèctor és la pubilla dels dos únics fills del doctor Garrigou, un
metge de família com diríem ara, i de la Mariona Guitart mestressa de casa i
professora de piano en hores convingudes per a infants de primària. L'Àgata
resta soltera, assoleix els seus més de cinquanta anys amb optimisme i
vitalitat, viatjant sovint pel món amb un grup fix d'amigues conques com ella.
En la seva joventut havia tingut experiències de parella, poques; la més
destacada una convivència de tres mesos amb un jove ajudant de taxidermista,
molt simpàtic i rialler però que el fet de tenir una altra "amiga"
embarassada al poble dels seus pares a la comarca de la Matarranya no va
agradar gens a l'Àgata que va optar per desfer el compromís i tallar l'amistat amb el
simpàtic aspirant a polígam. Potser per aquesta experiència d'infidelitat va ser
que s'autoapliqués unes exigències molt altes pels seus possibles més que amics.
Dies després vaig
saber que l'Àgata volia vendre una oblidada petita finca d'oliveres arbequines situada als afores de
Falset, en el Priorat, i li calia la conformitat signada davant notari de l'altre hereu. En un pròxim
post comentaré alguns detalls de la vida de l'Hèctor.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada