Pel post del corrent mes de maig podria comentar la recent lectura de l'excel·lent versió catalana editada per Proa de l'Ulisses de James Joyce; o el llibre, la lectura del qual actualment m'ocupa moltes tardes, aquest d'investigació històrica escrit per Carmen Llorca sobre la monarca espanyola del segle XIX Isabel II, Isabel II y su tiempo, en edició del 1973 de Círculo de Lectores, tot i que va ser publicat inicialment a Alcoy per l'editorial Marfil el 1956.
Però, deixaré les ressenyes bibliogràfiques per una altra
ocasió i m'ocuparé del pas accelerat del temps. Han passat quatre anys i el
proper diumenge toca eleccions per renovar els càrrecs municipals. Certament la
sensació és de constant acceleració dels esdeveniments; potser l'efecte determinat
en part per l'edat que hem assolit: veiem el creixement dels infants, com passen
a ser adults; l'arribada al climateri de les nebodes que al nostre parer fa
quatre dies eren fadrines sortides de l'institut i ara els seus fills fa temps
que festegen o s'han independitzat. El fet és que la vida se'ns escola con la
sorra entre els dits i cal aprofitar els dies, les hores, ocupant-nos en
activitats, d'oci, relaxants, culturals, o productives en qualsevol àmbit que
ens permetin apuntar un saldo positiu en el llibre diari de les coses bones del
dia. Una excel·lent amiga meva va teixí la sireneta de la imatge que il·lustra
aquest post per complaure la seva infantil neboda entusiasta de Disney. Estic
segur que el resultat de la feina acabada, més la satisfacció de pensar en
l'alegria de la destinatària de la nina de ganxet en rebre per sorpresa la
princesa Ariel, tot juntament amb la sensació d'haver aprofitat gaudint les
hores ocupades en aquesta activitat serveix, a ben segur, per allunyar l'estrès
i els malestars del dia.
Esperem entretant uns bons, o millor dit: justos i merescuts, resultats electorals, progressistes; destinats a la més ampla base de la ciutadania, sense exclusions ni odis al diferent. i que deixi en pura anècdota les brases mal apagades del racisme, la xenofòbia i el feixisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada