Divendres passat feia cua darrera un altre client del centre comercial, aparentment ja havia estat atès pel caixer, era un home d'entre cinquanta-cinc i seixanta anys, d'indumentària i aspecte esportiu, bronzejat de pell, cabell curt... L'home contemplava la pantalla del mòbil cercant quelcom relacionat amb la compra que havia acabat de fer del departament de tèxtil home. El jove caixer que l'atenia no podia completar l'operació degut a problemes amb el codi de barres d'un dels articles que el client pretenia comprar. Després de diverses trucades, senyals acústiques d'error i intents fallits amb el lector digital el noi, preveient que la cosa s'allargava, em va dir que el disculpés, que hi havia un problema i que podia ficar la meva compra en la caixa del costat. Vaig rebutjar la indicació, sobre tot per que ja havia ficat tot el contingut del meu carro a la cinta, el qual aquell dia era especialment pesant. Vaig comunicar-li que declinava el seu suggeriment del canviar de caixa, agraint el seu gest i per justificant-me vaig dir-li: "Gràcies. No tinc presa. Soc un jubilat en aquella etapa en la que la propera parada és Can Torrella" (1). El client esportista va insinuar una esbós de somriure mentre no apartava la vista de la pantalla de mòbil on constantment lliscava amunt el dit polze de la mà amb que subjectava l'aparell. És segur que el caixer per raons generacionals no va entendre el meu comentari. La meva intenció era ressaltar la paradoxa de que a mesura que assolim noves etapes de la vida, especialment en arribar a la jubilació, el temps que ens resta de vida sembla més valuós alhora que és més amigable i més flexible per adaptar-lo a les nostres necessitats. Cal, doncs, ser conscients de que ens apropem a les darreres pàgines de la nostra agenda vital; cal aprofitar cada instant. Se'ns esgoten els possibles pressents que gaudirem, si la salut ens ho permet, d'aquesta experiència efímera que és deriva d'haver nascut.
Aquesta reflexió em ve a la mà per parlar del llibre "Yo, vieja" d'Anna Freixas escriptora, feminista, doctora en Psicologia, jubilada, professora de l'UB i posteriorment de la Universidad de Còrdoba. El seu llibre de 2021, que aquí comentem, va ser prologat per Manuela Carmena, té el significatiu subtítol: "Apuntes de supervivencia para seres libres"; en ell dona una serie de consells per afrontar de la millor manera la darrera etapa de la vida, tot i que predomina des del punt de vista de les dones, també és molt aconsellable per a tota mena de lectors especialment aquells que encarem la etapa que vaig comentar al caixer del centre comercial. Això, fa d'aquest llibre un instrument molt recomanable també als homes que afronten l'etapa de la senectut.
Extret de la contraportada del llibre "Yo, vieja":
"Este es un recorrido por los derechos humanos en la vejez y, concretamente, por los derechos de las mujeres, sintetizados en tres principios: la libertad, la justicia y la dignidad.../... Yo, vieja es un canto a la libertad, al desparpajo, a la vejez confortable y afirmativa. Con la pretensión de que entre todas consigamos vivir una edad mayor elegante, relajada y firme."
Nota (1) :
Can Torrella era el nom amb que es coneixien els terrenys on va ser ubicat
l'actual Cementiri de Terrassa, entre la N-150, Torre-sana i Torrebonica.
Fitxa:
Títol: Yo, vieja. (Apuntes de
supervivencia para seres libres)
Autora; Anna
Freixas
Pròleg: Manuela
Carmena
Editat per; Capitán
Swing Libros, S. L Madrid
Any 5a. edició:
2021
Pàgines: 182
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada