Recordo de la meva adolescència que vaig llegir un article de
Sartre sobre "El malentès" (1) peça de teatre del seu
correligionari del pensament existencialista Albert Camus. Per abreujar i
saber de que va l'argument cito la Viquipèdia:
"Jan, un jove la vida del
qual transcorre amb èxit, ric i enamorat, decideix renovar els vincles amb la
seva família, a la qual havia abandonat feia alguns molts anys. Així que, al
costat de la seva esposa Maria,
torna a la seva ciutat natal i, més concretament a la pensió regentada per la
seva mare i la seva germana. Com que no va saber com desvetllar la seva
veritable identitat, Jan s'allotja en l'alberg, esperant el moment oportú per a
la seva declaració. No obstant això una destinació cruel li espera. La seva mare
i la seva germana Martha tenen el costum d'assassinar als viatgers que
pernocten en l'alberg per robar-los i per obtenir així els recursos necessaris
per escapar d'aquests tristos erms i trobar terres més assolellades. Jan, com
que no revela la seva identitat, sofrirà la mateixa destinació que ofereix a la
resta de viatgers."
Els efectes devastadors que poden ocasionar els
malentesos queda patent en aquella obra. També, sovint, en la vida quotidiana tenim
ocasió d'experimentar al efectes negatius d'aquestes errades del llenguatge, de l'actitud i
de la comunicació interpersonal. Un exemple va ser el lamentable incident entre
dues germanes del meu pare. Aquestes van anar a un viatge amb el seus marits i cada
una de les seves filles, en total sis viatgers, per terres cantàbriques. Un matí
en baixar de l'habitació de l'hotel on s'allotjaven, en no recordo quin poble
de Galícia, el marit d'una de les meves ties, l'Alfred, va dir alguna
sorprenent impertinència que va ferir els sentiments de l'altra germana i dels
seus familiars. A ran d'això va iniciar-se una sèrie de retrets, queixes i
reprotxes que finalment van esdevenir en el tall de relacions entre ambdues
germanes. Setmanes després en una visita al metge van saber que l'oncle
Alfred patia una avançada etapa de la malaltia d'Alzheimer.
El detonant de la confrontació fraterna va ser un accident aliè, unes paraules fora de lloc dites per una persona malalta, unes
paraules que no calia prendre en consideració sota cap circumstància. Els
retrets dels altres familiars van ser autèntics, injuriants i profundament
ofensius. Ara tothom enten que les paraules inicials del oncle eren irrellevants; dites per una persona desautoritzada. Els retrets posteriors van ser rebuts amb
certificació de verídics. Des d'aquell incident mai més s'han tornat a parlar
les germanes del meu pare.
(1) La imatge correspon al cartell de la representació de l'obra els dies 5, 6 i 7 de desembre de 2014 al Teatre Can Ventosa, de Eivissa (Pitiüses) pel grup "Teatre de Ponent" sota la direcció de Neus Torres.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada