La visió del reflex solar a primera hora del matí d'un Airbus
A320 volant a llevant mentre perd alçada i vira a la dreta per girar uns 130º per enfilar l'aeroport del Prat, apropant-se al mar davant la ciutat de Barcelona, m'ha
portat a la memòria el vol de les orenetes, dels pinsans, les caderneres i en
general de les aus del nostres camps i de les nostres gàbies. Divagant d'un
pensament a un altre he recordat en Mateu, un conegut afeccionat ornitòleg, metal·lúrgic
de professió, que a les golfes de casa seva havia construït un autèntic aviari on
les moltes parelles que posseïa havien arribat a fer una colònia de més de 600 ocells.
El dia que ens va mostrar la instal·lació, d'uns 25
metres quadrats, només hi tenia una cinquantena d'aus entre canaris, pinsans i
altres varietats d'aus que no sé reconèixer. Ens va explicar que gran quantitat
dels ocells que posseïa van fugir el dia que el seu fill es va descuidar la
porta oberta després de deixar-los els dos quilos de llavors d'escaiola que diàriament
alimentaven l'estol d'aus. El destí dels fugitius sens dubte va ser tràgic, la
major part haurien mort d'inanició mancats dels ensinistraments i hàbits del
seus congèneres nascuts en llibertat; o devorats per depredadors.
La frustració del pare va ser molt gran. Ell com tot home
assenyat va empassar-se l'ira i va disculpar el descuit del seu fill que aleshores
era un nen de 10 anys. Més que la pèrdua del ocells patia pel tràgic destí que aquells
animals havien triat en la recerca de la llibertat. Sovint, també entre els
humans, la recerca de la llibertat té un destí tràgic; recordeu l'afusellament l'any
1831 de Torrijos i el seus 48 companys a la platja de San Andrés de Màlaga a
mans de les tropes borbòniques. Però, no cal escorcollar fets històrics
del passat, mireu els diaris d'ara i em donareu la raó només llegint les xifres
dels immigrants morts en aigües mediterrànies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada