Les
cadenes de casualitats en determinades circumstàncies ens poden portar a indrets sorprenents. A mena d'exemple us explicaré el que va
succeir-me dies enrera a propòsit d'un pastís de formatge.
Una estimada neboda ens va fer arribar a casa,
des d'un país llunyà, una peça de formatge fresc de cabra. Vam decidir fer un
clàssic pastís amb les tres quartes parts del formatge seguint la recepta
tradicional que aquí no explicaré, però ja sabeu que ha de dur sucre, ou, farina i
llet batuda, tot barrejat amb el formatge ben esmicolat. A l'hora de ficar la mescla al
forn vaig regirar els racons de la cuina a la recerca d'un motlle escaient.
Finalment vaig decidir-me per un recipient de vidre (Pyrex) amb el qual vaig obtenir un pastís de formatge amb forma i dimensions
d'una barra de torró nadalenc.
Engrescat per l'èxit vaig repetir la recepta amb
formatge fresc d'una prestigiosa marca comercial; però, ara amb llet de vaca Va ser el segon pastís en
tres dies després de més de 30 anys sense fer-ne. Però, persistia el problema
de la manca de motlle. Havia trobat un rectangular, el que mostra la foto, fet
de xapa de ferro galvanitzada amb cadmi, metall aquest que li fa tenir aquest
aspecte argentat propi d'estris de
cuina habituals del segle passat. Aquest que us mostro no l'havíem fet servir
mai, encara duia enganxada la nota del fabricant amb les instruccions d'ús i el
lloc de fabricació, en aquest cas La Carolina (Jaén).
Recordava que des d'abans del final del segle
passat les petites peces dels motors elèctrics, sobre tot, volanderes, cargols
i femelles havien deixat d'estar tractades amb cadmi per raó de l'elevada
toxicitat d'aquest metall. Seguint les directrius de seguretat ambiental les
peces que havien de tenir una protecció superficial anticorrosiva les demanavem
als proveidors cromatitzades o pavonades.
He de dir que m'he comprat un motlle específic
per fer pastissos de formatge amb tractament superficial "Lliure de
cadmi". Ara hauré de dur a
la deixalleria la peça recoberta de cadmi, l'element 48 de la taula
periòdica dels elements, de símbol "Cd", agermanat en el grup 12 de
la taula amb el zinc i el mercuri.
Per pura curiositat he volgut saber la quantitat
de cadmi que té el motlle en qüestió, resultant que la superfície desenvolupada
és de 30cm x 50cm =1500cm2, per cada cara; tenim, per tant, (2 x 1500cm2) =
3000cm2 recoberts de cadmi. Segons les normes ISO referents als tractaments
galvanotècnics el gruix mínim de la capa de metall dipositat superficialment ha
de ser de 25 micres. D'aquí, doncs, 3000cm2 x 0.0025cm = 7.5cm3. Com que la
densitat del cadmi és 8,65 g/cm3 resulta que tinc prop de 65 grams d'aquest
metall. Em sembla excesiu, però segurament aquest càlcul és correcte, el motlle pesa 210 grams.
EFECTES DEL CADMI SOBRE L'ORGANISME
Els
humans vam alliberar el cadmi del seu empresonament natural (doncs formava
part d'un molt petit percentatge dels minerals de zinc). Això va ser, sobre tot, i en grans
quantitats a mitjans del segle XX. El cadmi lliurat a l'ambient després dels
processos industrials va passar a la cadena tròfica i a l'aigua de consum d'on
els humans, i tots els éssers vivents, el prenem incorporant-lo en el nostre l'organisme.
En els mamífers el cadmi encaixa en els sistema enzimàtic i queda fixat en el
fetge i els ronyons, acumulant-se per molt de temps causant problemes en els
ossos (per desplaçament del calci), necrosant l'epitel·li pulmonar, alterant el
sistemes cardiovascular, renal, hepàtic, immunològic, reproductor, intestinal,
etc. Una mala peça d'aspecte bonic i innocent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada