dijous, 4 d’octubre de 2007

Degustació

Darrerament han proliferat una mena de botigues on a més d’oferir-te pa i altres derivats de la farina de blat cuits al forn, també pots prendre-te’ls in situ. És una mena d’imbricació entre les tradicionals fleques i les “granges” dels anys setantes del segle passat, que ens oferien berenars i esmorzars a base de xocolata i ensaïmades.



Els flequers ens expliquen que el marge de beneficis aplicats al pa és tan minso, que han d’enginyar-se-les per vendre productes de més valor afegit: entrepans, cafès... fins i tot, atenció personalitzada a les inquietuds i problemes domèstics de clients, i clientes, per la qual cosa disposen les actuals fleques d’una petita barra i tamborets al més pur estil snak-bar. Admetem doncs, amb recel, que el nom d’aquests establiments, passi a ser Panaderia i Cafeteria, dos substantius ben definits i adients al tipus de comerç: lloc on es ven pa i cafè. Però la cosa grinyola, en el meu limitat coneixement del sector flequer-restaurador, quan llegeixo per tot arreu rètols amb el tríptic: Panaderia Degustació Cafeteria.

Per començar, el mot Panaderia que vol ser la forma en castellà de forn o fleca, no ho és: perquè per ser castellà correcte hauria de portar accent gràfic sobre la vocal tònica. La segona causa d’impacte lingüístic és aquesta Degustació, que estrictament vol dir tast, a efectes de prova. Allà m’espero quelcom de semblant a les fires del vi on per pocs euros pots comprar-te una copa de vidre i pots tastar sis tipus de negres, blancs, afruitats... La decepció ve quan entres en aquestes modernes fleques i no hi ha res per tastar, només per comprar: entrepans de pernil, cafès amb llet, sucs i croisants.

Si algú sap els motius que fan créixer a dojo aquestes enigmàtiques retolacions que m’ho faci saber. Per ara, vull pensar que la raó està motivada per causes fiscals, administratives o de competències comercials. Malgrat que també seria lamentable que per estalviar-se impostos s’estigui malmetent el llenguatge.