La imatge és una representació artística d'una detonació atòmica. Recentment Rússia ha sortit del pacte internacional que vedava les proves d'armament nuclear.
El passat cap de setmana va fer dos anys de la invasió d'Ucraïna per tropes russes. El divendres 24 de febrer de 2022 milers de carros de combat de l'exèrcit rus traspassaven les línies frontereres d'Ucraïna iniciant el que esperaven seria un passeig fins Kiev on en pocs dies s'establiria un nou règim addicte al Kremlin. La inesperada i forta resistència ucraïnesa va frustrar els plans militars russos derivant la situació al actual estat de guerra de llarga durada; que ha estat possible només per la constant aportació de recursos econòmics i d'armament per part dels aliats d'Ucraïna; sobre tot dels EEUU i Europa. És cert que amb l'armament d'última tecnologia s'havien enviat instructors, però mai s'havia parlat de donar suport amb la presència directa de tropes, com per exemple de la OTAN. El Kremlin havia advertit que tal fet implicaria una escalada i un canvi d'àmbit en el conflicte de conseqüències imprevisibles.
El balanç a dos anys des de l'inici del conflicte bèl·lic
és, en un país de 43 milions d'habitants, de 10.000 civils morts i 19.000
ferits segons informa una agencia de l'ONU. Però, s'ha de comptar amb la
dificultat per conèixer les xifres en les zones fins ara ocupades per Rússia,
provablement són desenes de milers
segons imatges de fosses comunes captades per satèl·lits. El nombre de soldats russos
morts o ferits, segons fonts militars del RU, és d'uns 350.000. Mentre el New
York Times publicava a l'agost de 2023 que els soldats ucraïnesos ferits
eren 100.000 i els morts 70.000 (Zelenski ha dit aquesta setmana que els seus
soldats morts són 31.000). A aquesta barbàrie s'ha d'afegir la destrucció
selectiva d'infraestructures, habitatges (250.000), hospitals (més de 400); a més dels 6 milions de refugiats (prop de 200.000 a Espanya) i 8 milions de desplaçats
dintre d'Ucraïna.
A tot això cal afegir l'evident fatiga dels aliats davant la perspectiva de l'allargament indefinit del conflicte, la qual cosa fa dir imprudències, potser interessades, com la recent declaració del president francès Emmanuel Macron dient que "no descarta l'enviament de tropes a Ucraïna", a la que el Kremlin ha tornat a recordar: "Que està preparat per respondre a qualsevol agressió de tercers, i que poden fer servir armament nuclear". S'ha de dir, que en qüestió d'armament atòmic són primera potencia mundial.
...-
