dimarts, 24 de juliol de 2012

Europa, nous reptes


Ahir, dilluns 23 de juliol, va passar per nostra ciutat l'insigne Sr. Javier Solana el qual ha desenvolupat, entre altres càrrecs, el de ministre d'Afers Exteriors, també d'Educació i de Cultura, i posteriorment el de Secretari General de l'OTAN i Secretari General de Consell Europeu. En la Sala d'Actes del Vapor Universitari va oferir-nos una clarificadora, i pedagògicament perfecta, conferència sobre "Europa del segle XXI" dintre del curs organitzat per "Terrassa Universitat": Relacions Europees i Internacionals. 

La conferència va estar estructurada en tres punts:
1- Situació del món actual, transferències de poder.
2- Europa avui.
3- Situació econòmica a Espanya.



1- Transferències de poder

Des del segle XIX fins el final de la Segona Guerra Mundial la transferència de poder es feia en l'àmbit europeu i anglosaxó. Certament va produir-se un flux transatlàntic del poder, des de la vella Europa vers els EUA. Fins el darrer període d'hegemonia nord-americana, tot quedava dintre de casa, tots els Estats pertanyien a la cultura judeocristiana. Durant la primera dècada del segle XXI aquesta situació ha canviat: el G-7 (Grup format en el 1973 pels set països amb major pes econòmic, polític i militar) ha cedit el poder real als E-7 (La lletra "E" a proposta de Solana, potser per "emergents") format per Xina, Índia, Indonèsia, Brasil, Mèxic, Turquia i Rússia. En aquest nou escenari s'han intentat adaptar els Estats creant el G-20. Però, una altra novetat és que han aparegut tres actors no estatals també amb molt de poder: els mercats financers, les organitzacions del crim organitzat (terrorisme, drogues, armes...) i també les ONG.
Altres organismes com el FMI, l'Organització Mundial de Comerç i l'ONU, amb el poc operatiu Consell de Seguretat, són insuficients per dotar-nos d'institucions globals aptes, i imprescindibles, per a gestionar la nova situació econòmica i política mundial.



2- Europa. Reptes del segle XXI

El projecte d'Unió Europea ha estat paralitzat per la crisi econòmica actual. El problema fonamental és la cessió de sobirania que els Estats membres han de fer necessàriament de forma voluntària; cal arribar a la difícil unificació fiscal i de pressupostos. Tot això mirant el futur amb perspectives de "llums llargues". Diu Solana que els experts preveuen en l'any 2020 un creixement de la classe mitja global de 1.200 milions de persones; que demandaran un consum per el qual el món no està preparat, caldrà una immensa mobilització de recursos energètics, hídrics, agropecuàris... Faltarà món! La sortida està en la inventiva, en l'iniciativa per a innovar i adaptar-se en aquest nou context mundial, on com és natural no serveixen el vells models del passat.



3- Espanya

Els darrers vint anys Espanya ha crescut amb diners aliens, que arribaven a carretades i a baix preu, sovint a interessos per sota de la inflació. Ara no podem intentar competir amb els emergents a base de preus baixos; cal inventiva, innovació, capacitat per trobar nous productes, bens i serveis que desenvolupin la raquítica economia hispana, fugint de les inversions especulatives que tant de mal han fet i que sempre acaben malament. Per això cal potenciar la investigació universitària, fer doctorats, sense la qual no és possible el desenvolupament.



Vull fer un comentari final; vist que la Xina aviat serà la primera potència global en tots els àmbits, un dels assistents a l'acte va preguntar sobre la democràcia en aquell país. Solana va explicar-nos que dintre de tot no és tan dolent el sistema polític xinès. Allà la promoció es basa en oposicions estrictes; els càrrecs de més responsabilitat són per als més preparats. Al contrari d'aquí, on molts dels càrrecs públics són ocupats pel vell sistema del nepotisme, com el practicat recentment per coneguts polítics de Madrid i València que han fitxat fills i filles d'assessors en ministeris.



...-

dijous, 19 de juliol de 2012

Contra el vent


 Foto: Noia capverdiana.
Font:Turisme Sostenible de Cap Verd

Ángeles Caso va obtenir el premi Planeta de l'any 2009 amb aquesta diàfana història d'una dona, São, nascuda a Cap Verd que des del no res aconsegueix fer-se un lloc en un món hostil, masclista, sense espai per als pobres i els sense-papers, d'una crueltat infinita; però on no tota l'esperança es perd perquè una espurna de llum arriba des de la solidaritat, l'amistat entre dones que enforteix i alimenta la resistència fins el triomf de la justícia. 

La novel·la descriu amb bellesa i amb intensitat els moments més emotius de la vida de la protagonista, ens fa sentir el seu sofriment, les seves ànsies de llibertat, la tenacitat per defensar allò que la pertoca tant a l'aldea natal, en una illa de l'arxipèlag de Cap Verd, com a les seves estades a Lisboa, Madrid i Angola.

El llibre és de lectura recomanada a qui tingui sensibilitat per apreciar la lluita contra la discriminació de la dona. És un text que narra de forma precisa i fidel una realitat que per quotidiana no ens ha de ser indiferent.


Autora: Ángeles Caso
Títol: Contra el viento
Editorial: Planeta
Barcelona, 2009
Col·lecció: Autores Españoles e Iberoamericanos
Pàgines: 267




...-

dissabte, 14 de juliol de 2012

Nous temps nous símbols


Una senyora diputada, familiarment arrelada al partit que ara governa l'Estat espanyol (esposa i filla de destacats membres del partit), ha estat notícia pel seu exabrupte dit després de la relació dels terribles cops de destral contra el drets dels ciutadans. Va cridar "¡Que se jodan!" justament quan acabava d'anunciar-se la reducció de la prestació pels aturats. 

Aquesta patinada en la sessió del Congrés del Diputats de la filla del castellonenc Fabra, imputat per diversos delictes i senyor de "L'aeroport per a les persones", demostra que la consigna interna del seu partit és: Aplaudir, hacer, corear lo que diga el JEFE. 

No oblidem la destitució del nostre representant diplomàtic a Polònia per desitjar-li als francesos "Que les den por saco". Arreu s'ha vist la impròpia conducta del diplomàtic en un vídeo impregnat (el senyor diplomàtic, es clar!) de vapors etílics.

Seran els nous temps que porten nous símbols? El feixistes italians popularitzaren l'elegant i marcial salutació romana, després adoptada per Hitler. Els comunistes i gents d'esquerres saludaven amb el puny en alt, representant l'esperança en el triomf de la solidaritat fraterna. Ara els blaveros posen de moda el tavernari "¡Que se jodan! Mostra evident del tarannà i dels bons sentiments que els mouen. Sort, encara, que han estat educats en centres religiosos. No vull pensar el que escoltaríem i veuríem si ses ínclites senyories haguessin estat educades en escoles públiques de barri marginal.




..._



diumenge, 8 de juliol de 2012

Plàstics de sis anelles



Ahir vespre, fent zapping, vaig obrir un canal de televisió dedicat als infants. Passaven una pel·lícula d'animació on uns pingüins lluitaven per recuperar el seu peix espoliat pels humans. De sobte un dels pingüins, amb símptomes de estar molt malament, va omplir la pantalla evidenciant-ne la causa de seu mal: duia un d'aquest plàstics de sis anelles per a llaunes de cervesa al voltant del coll. Les mateixes que un contacte d'una nostra amiga capverdiana denunciava a una xarxa social amb el cartell que veieu acompanyant aquest post.




...-

dimarts, 3 de juliol de 2012

Clavellina


Les temperatures extremes de la setmana anterior van acabar de cremar-nos la planta de clavellina que avui hem arrencat completament de la seva jardinera. La foto és de la última flor que ha produït. Mirant prim observareu símptomes d'atacs per àcars. Com en molts altres aspectes de la vida sovint les lluentors, els triomfs espetegants i les fanfàrries amaguen misèria.


...-

dilluns, 2 de juliol de 2012

Cercant treball


Ahir llegíem que a França han proposat de no incloure el nom en els CV dels joves a fi d'evitar que siguin discriminats només per l'origen dels seus progenitors. Els de noms d'origen nord-africà, subsaharià o asiàtic són rebutjats abans de llegir les aptituds i experiència professional dels demandants de feina. També hi ha qui oculta el barri on viu perquè és un factor injustament determinant del criteri d'alguns directors de RRHH.

Però no cal anar a l'estranger, també aquí trobem discriminació laboral per motius injustos: edat, tonalitat de la pell, sexe i altres condicions aptes per a prejudicis. Un amic, excel·lent professional amb perfecte coneixement de quatre idiomes, va telefonar a l'empresa que havia ficat un anunci al diari i on ell s'adaptava a la perfecció en el perfil demandat. Van dir-li que sí, que hi anés immediatament per a l'entrevista. No havien passat deu minuts quan va arribar a l'oficina; en veient el seu color de pell, diferent de la típicament europea que esperaven, l'empresari sense amagar un gest de decepció va dir-li: "Que lamentablement el lloc de treball ja havia estat cobert".

Un altre, company delineant a l'atur, van telefonar-lo des del Servei d'Ocupació, una firma fabricant d'Utillatges el volia contractar. Posat en contacte telefònic amb l'empresa van acordar que hi anés a fer l'entrevista; conscientment el delineant havia amagar la seva edat. Justament obria la porta de l'oficina quan el cap de personal va canviar de cara, no s'esperava un home de tants anys: 47. No cal dir-ho, però no el van contractar.

La discriminació laboral per raons peregrines i injustes s'ha practicat sempre i el fet de no incloure el nom en els currículums és una mesura inútil que només fa ajornat el moment de sentir-se més humiliat, i fins i tot d'agreujar-lo. És el preu, i el càstig, de ser diferents en aquest món injust.



...-