En els darrers anys seixantes del segle passat feien sessions
de cine-club les nits dels divendres al Catalunya; cinema d'Art i Assaig en deien. Allà,
lluitant contra la fatiga d'haver matinat tota la setmana vaig veure en
V.O. "Le Samouraï" del mític director Jean Pierre Melville amb Alain
Delon de protagonista. Recordo nítidament l'escena del samurai, un lluitador
solitari en versió francesa y moderna on l'actor era en una ampla, austera i diàfana habitació
fumant mentre jèia en un senzill llit, entretant la càmera ens mostra les volutes de
fum que es dispersen sobre un fons poc il·luminat de tonalitat verd boscós; sorprem també l'ambient sonor: un notable silenci només trencat per les piulades d'un ocell
engabiat que semblen pregar per la llibertat saltant d'un barrot a l'altre
dins la presó de filferro.
Aquesta immersió en els records em va venir ahir
evocada per la segona pel·lícula escrita, produïda i dirigida pel popular
actor Paco León: "Carmina y amén", estrenada l'abril del 2014,
premiada en el Festival de Màlaga i nomenada als Goya. La foto de promoció que acompanya aquest post la vaig trobar posteriorment, com veieu és prou eloqüent, el fum de cigarreta, l'ocell, tot i que en aquest cas és un lloro.
Paco León aconsegueix, dirigint cinematogràficament la pròpia família, tocar
temes clau de la quotidiànitat aparentment de forma frívola; però, només en
aparença perquè en el fons del que tracta el film són els temes que tenen una forta càrrega emocional, per exemple com encarar la malaltia, la mort i la lluita per la vida.
Seguint aquell antic consell pedagògic d'instruir delectant,
Paco León i família aconsegueixen fer-nos pensar mentre somriem.
Títol: Carmina y amén
Producció, direcció i guió: Paco León
Actors: Carmina Barrios, María León, Paco Casaus, Yolanda
Ramos...
Duració: 100 min.
Any: 2014
Premis: Dos al Festival de Màlaga i una nominació als
Goya
