Aquest és un post fet a corre-cuita. Mai havia estat a punt de que passes el mes sense penjar-hi al menys un article en aquest blog; i ja veieu, soc davant la pantalla i el teclat en el darrer dia de maig i aquest serà l'únic post.
Sento que he arribat a una edat en la que és evident que no tindré prou temps per planificar i executar molts dels plans de futur que m'agradarien. Als efectes més domèstics caldria ordenat els arxius, les piles d'objectes, llibres, eines, estris, andròmines i records. Molts són trastos sense vàlua material, però que tenen un interès emocional que ens lliguen al passat, amb esdeveniments emotius, amb els nostres pares i persones estimades que ja no hi són.
Recordo el moment en que vaig recollir les quatre coses del pis on havia viscut la meva mare els seus últims anys abans de morir. Tinc present l'hora, el clima, la llum d'aquell matí, i els sons d'aquell pis abans de deixar les claus sobre la taula del menjador, tal com havíem acordat amb el nou propietari. Allà van quedar els mobles, l'artístic mirall del rebedor; a tocar de la porta d'entrada lluïa la tapa que jo havia fet per amagar els dispositius elèctrics, l'havia decorat amb una postal que reproduïa el "Jurament dels Horacis". A la cuina les meves germanes s'havien encarregat de buidar els calaixos i armaris, tot i que els estris, coberts, pots, cassoles, etc. estaven arrenglerats sobre el marbre al costat de la pica. Vaig tornar al saló menjador i amb una intensa emoció vaig dipositar les claus sobre taula. Mentre m'acomiadava d'aquell entorn tan familiar i íntim; la meva darrera mirada va ser pel joc te de finíssima porcellana, una gerra i dues tasses decorades amb dibuixos geomètrics vermells sobre blanc. Sempre me'n penediré de no haver-me quedat aquelles tasses que havien estat triades entre la meva mare i jo d'un catàleg promocional d'una coneguda cadena de botigues d'aliments.
A la fi, penso que no cal amoïnar-se massa pel futur, els
projectes poden ser il·limitats, però cal conèixer els nostres límits i gaudir
amb tranquil·litat i seny el nostre dia a dia.
