Caminant per la ciutat una tarda de primavera

Una de les primeres tardes de primavera el mecànic Gerard amb molta experiència en el muntatge de grues pont i elevadors, actualment a l'atur, caminava pel centre històric de la ciutat; exactament baixava el carrer de la Font Vella a bon pas, sense esforçar-se; de fet avançava la major part dels vianants que com ell anaven carrer avall vers la Plaça Vella. Davant d'ell, caminant quasi al seu ritme un grup de tres nois adolescents, de segon o tercer curs de secundària, empaitaven tres noies que per les motxilles i per la vestimenta era evident havien plegat de l'Institut per aquell dia. Dos dels nois duien semblants dilatacions lobulars d'aquelles que, com diu la Jasmina, quan siguin aquest estiu a la platja el saltaran els dofins per les anelles. Las tres noies no semblaven molestes per la persecució ni per les amenaces expressades en veu alta per un dels nois que deia: "Vamos a robarles lo que llevan el las mochilas".

A pocs metres de la Plaça Vella el sol ponent que feria els ulls va il·luminar sobtadament una cabellera vermellenca, de textura i tonalitat tal com el fil de coure esmaltat de les bobines dels motors elèctrics. La propietària, una noia que pujava Font Vella, duia els cabells abundants i llargs cobrint-li les espatlles. En Gerard va pensar que hauria de ser una nova moda, perquè havia vist uns cabells semblants poc abans quan enfilava el Pont de la Mútua des de l'Avinguda Jacquard. Mentre rumiava aquest fet havia creuat la plaça per la vorera del Grinzing i girava a la dreta prenent el carrer Cremat; a mig carrer va fixar-se en la llibreria anomenada "El cau Ple de lletres", des de fa anys en mans del grup Planeta formant part de la xarxa "La casa del libro". Cap client ocupava la singular botiga de llibres en altres temps sempre plena de lectors i estudiants que feien duradores cues per adquirir, o encarregar, els seus llistats de lectura i manuals de totes les branques de la ciència i de les lletres.

Preocupat per aquesta pèrdua comercial i cultural dels carrers del centre històric Gerard va tombar pel carrer Joan Coromines fent calculades passes sobre la reixa de ferro colat que al llarg de tot el carrer en l'eix central cobria una rasa de dos pams d'amplada feta per recollir i canalitzar aigües pluvials, o de neteja, a cel obert. Així va arribar a la Plaça Salvador Espriu; girà a l'esquerra recorrent el carrer de la Unió sota l'arbrat en aquella tarda plenament farcit de floretes blanques. Arribant al carrer de les Parres novament el van sorprendre dues cabelleres vermelles que esperaven torn per comprar en una nova i moderna botiga de pa i brioixeria de molt èxit. Gerard va arribar al carrer Major on el despentinà un ventot fred i desagradable, va girar a l'esquerra pensant en accelerar el pas i arribar el més aviat possible a Centre Cívic Montserrat Roig on havia de trobar-se amb una amiga jubilada que havia acaronat molts anys els daurats i vermells fils de coure.

Bobines estatòriques de Cu esmaltat

...-

Negocis al detall

 

Han obert una nova botiga als baixos de ca la iaia, un "Forn", denominació inescaient i equívoca perquè no fan al forn el pa que venen, tot i que el local disposa d'un forn elèctric per coure les barretes que reben precuinades i congelades des d'una gran panificadora industrial.

Sorprèn que una agosarada parella trentanyera s'hagi aventurat a obrir el local que romania tancat des de l'inici de la crisi allà pel 2006. l'espai comercial consta d'un llarg mostrador de vidre corbat que els clients troben a la dreta quan entren, al llarg de la paret esquerra cinc o sis taules petites amb dues cadires enfrontades conviden a prendre el cafetó amb croissants, si l'hora i els temps disponible ho permeten. Els llogaters anteriors s'havien atrevit a servir entrepans freds de mortadel·la, xoriço, formatge, llonganissa, pernil... Llàstima que mentre la dependenta preparava els entrepans, obrint, oliant i tomacant les barretes obertes en horitzontal, i passant per la talladora l'embotit, i servint les taules els clients que només volien un rodó de pagès de mig desesperessin.

Ara la situació és de màxima competència, el "Forn dels Tudons" té just al davant un "badulaque" paquistaní com el del personatge dels Simpson Apu Nahasapeemapetilon, obert 18 hores al dia de dilluns a diumenge i en el radi de cent metres trobem tres botigues més de pa i quatre bars on serveixen entrepans freds i calents a qualsevol hora.

Certament són temps dolents per aventures i empreneduries de gent jove, i no tan jove, que intenta fer-se un racó en el món de la venda al detall. No sé on he llegit que han tancat més de 70.000 bars a tot l'Estat en els darrers anys. En altres comerços al detall les xifres seran semblants. Em vénen calfreds de pensar en Grècia, la de les botigues i comerços de portes tancades... o Detroit: la ciutat morta.


...-

Degustació

Darrerament han proliferat una mena de botigues on a més d’oferir-te pa i altres derivats de la farina de blat cuits al forn, també pots prendre-te’ls in situ. És una mena d’imbricació entre les tradicionals fleques i les “granges” dels anys setantes del segle passat, que ens oferien berenars i esmorzars a base de xocolata i ensaïmades.



Els flequers ens expliquen que el marge de beneficis aplicats al pa és tan minso, que han d’enginyar-se-les per vendre productes de més valor afegit: entrepans, cafès... fins i tot, atenció personalitzada a les inquietuds i problemes domèstics de clients, i clientes, per la qual cosa disposen les actuals fleques d’una petita barra i tamborets al més pur estil snak-bar. Admetem doncs, amb recel, que el nom d’aquests establiments, passi a ser Panaderia i Cafeteria, dos substantius ben definits i adients al tipus de comerç: lloc on es ven pa i cafè. Però la cosa grinyola, en el meu limitat coneixement del sector flequer-restaurador, quan llegeixo per tot arreu rètols amb el tríptic: Panaderia Degustació Cafeteria.

Per començar, el mot Panaderia que vol ser la forma en castellà de forn o fleca, no ho és: perquè per ser castellà correcte hauria de portar accent gràfic sobre la vocal tònica. La segona causa d’impacte lingüístic és aquesta Degustació, que estrictament vol dir tast, a efectes de prova. Allà m’espero quelcom de semblant a les fires del vi on per pocs euros pots comprar-te una copa de vidre i pots tastar sis tipus de negres, blancs, afruitats... La decepció ve quan entres en aquestes modernes fleques i no hi ha res per tastar, només per comprar: entrepans de pernil, cafès amb llet, sucs i croisants.

Si algú sap els motius que fan créixer a dojo aquestes enigmàtiques retolacions que m’ho faci saber. Per ara, vull pensar que la raó està motivada per causes fiscals, administratives o de competències comercials. Malgrat que també seria lamentable que per estalviar-se impostos s’estigui malmetent el llenguatge.