diumenge, 23 de setembre de 2012

Turisme sostenible


Avui, 23 de setembre, fa justament cinc anys que vaig publicar en aquest blog el primer article sobre Cap Verd. Ara, fa una setmana que la cadena televisió "Cuatro" del grup italià Mediaset va presentar un capítol de "Callejeros Viajeros"  dedicant-hi cinquanta minuts a explicar-nos com són les platjes de quatre de les deu illes d'aquell l'arxipèlag.




El programa de "Cuatro" dedicat a les platges de Cap Verd (16.09.2012) va ser previsible com tots els de la sèrie. Va emetre cinquanta minuts d'imatges trepidants amb música adient per imprimir-hi un dinamisme de vertigen. Les panoràmiques i les escenes dels desplaçaments, per exemple en vehicles, estan accelerades donant-hi, tot plegat, un efecte de videoclip amb un frenètic seguit d'escenes cada una d'elles de pocs segons, o fraccions de segon, de durada.
 
Els autors del reportatge van remarcar aspectes del Cap Verd turístic visitant l'illa de Sal, on està ubicat l'aeroport internacional (Amilcar Cabral) mostrant-nos les salines, els hotels de multinacionals turistiques, la pesca submarina i les possibilitats del surf aprofitant els alisis que sempre bufen; l'illa de São Vicente amb la ciutat de Mindelo antiga capital de l'arxipèlag i famosa per la cantant Cesária Évora; Santo Antão la més preservada i verd; i, finalment Boa Vista més despoblada i on un equip de biòlogues espanyoles s'hi dedica a la conservació i control de les tortugues marines.
 
Molt de passada van mostrar-nos les mancances hídriques i energètiques d'aquesta jove república atlàntica i ex-colònia portuguesa. S'ha d'entendre que no es tracta d'un reportatge enciclopèdic, està patrocinat per una web de turisme i per tant no van parlar de les dificultat per obtenir aigua potable donat el minso règim de precipitacions (una dècima part de les de Barcelona) ni de les molt costoses fonts d'energia elèctrica que sovint ocasionen talls del subministre elèctric, de moltes hores de durada; cosa que les autoritats capverdianes expliquen per una causa doble: de vegades el gas-oil del generadors s'acaba i en altres ocasions quan la xarxa no suporta el consum que les connexions il·legals genera. Però, què poden fer, és un país en desenvolupament, que viu més de les aportacions dels capverdians que viuen a l'estranger que de la pesca o de l'incipient turisme.
 
La conclusió és que aquells qui cerquin un entorn natural, diferent, lluny de les ofertes turístiques tradicionals, amb platges verges i sense contaminació lumínica nocturna, no s'ha de perdre les meravelloses nits de cels estelats que ofereixen les illes de Cap Verd sota l'efecte dels alisis.


 
 

...-

dimarts, 11 de setembre de 2012

Efectes de mossegar la mà


Sempre s'ha dit que no s'ha de mossegar la mà de qui et dóna el menjar. Amb la gran marxa (1), prevista per avui amb motiu de l'Onze de setembre d'enguany, se'ns mostra un exemple ben clar de les conseqüències d'aquesta poc assenyada acció realitzada en aquest cas pels poders que governen l'Estat espanyol.
 
 
Dèficit fiscal (2)
Diverses veus de la dreta acusen, sense demostrar-ho, la Generalitat de malbaratar diners "de tots els espanyols" en vel·leïtats independentistes, en la llengua catalana, en la TV3, en ambaixades... Però quan analitzem les xifres amb un minin de serietat els números reals canten; segons dades de la Generalitat, citades en el bloc d'economia "elblogsalmon.com", els comptes són aquest: 

Según las cifras que maneja la Generalitat, en 2009 por ejemplo, el déficit fiscal de Cataluña fue del 8,4%, el equivalente a 16.409 millones de euros. Es decir que el Estado recaudó 61.812 millones de euros a través de los impuestos de los catalanes y revirtió 45.403 millones. La Generalitat es taxativa en este punto: el modelo de financiación es insostenible en estos términos y Catalunya no tendría déficit fiscal si se revertieran todos los recursos que aporta al resto de España...
15 de marzo de 2012 
 
Resumint, l'any 2009, dels 61.812 M€ que van aportar els ciutadans de Catalunya a l'Estat espanyol, només van retornar 45.403 M€. Per tant el dèficit individual va ser superior els 2.000 €, quan al 2005 havia estat de poc més de 1500 €.
 
Des de sempre, any rera any s'incrementa aquest dèficit. Com a contrapartida quan el 90% del Parlament de Catalunya signa un nou Estatut, el de l'any 2006, el Tribunal Constitucional a instàncies del PP el rebutja en amb una irritant i contestada sentencia de 2010. No es estrany, doncs, que cada cop més catalans diguin, prou. Quan et tanquen la porta a la cara, tot i que siguis dels que més calerons ha aportat a la festa, el camí és clar, mirar de cercar altres socis, trucar a altres portes on no siguis menyspreat. I si qui ha tancat la porta és la teva parella, el que cal urgentment és demanar el divorci.

 

(1) Nota del 12.09.2012. La participació, sense precedents, a la marxa sobiranista fou d'un milió i mig de persones. 
(2) S'enten per Dèficit fiscal els diners que una Comunitat Autònoma aporta a l'Estat i que no tornen.

 
...-

dimarts, 4 de setembre de 2012

Decisions errònies

Gemmenne de la Peña (Shelly)
 

Davant les disjuntives sovint prenem la decisió menys encertada, i per tant paguem les conseqüències. Tal és el missatge principal que Gore Verbinski, el director de "La perla del Carib", ens fa arribar amb el film interpretat per l'impassible Nicolas Cage, un televisiu home del temps que malgrat l'èxit professional (i financer) viu a trompicons entre fracassos vivencials: divorciat, amb dos fills adolescents amb problemes d'adaptació, un pare (excel·lentment interpretat per Michael Caine) malalt de càncer que suporta amb resignació les errades i mancances del seu fill, un "home del temps" molt famós, per bé i per mal. A la cultura televisiva nord-americana els informatius meteorològics són de primer ordre. Aquesta popularitat mediàtica és una càrrega que pateix en la seva vida quotidiana, aguantant les impertinències dels vianants que el reconeixen pels carrers.
 
Aquest exemple d'home fracassat, de perdedor, malgrat l'aparent triomf professional, pot resultar molt proper a l'espectador, potser és l'efecte que volien el director i el guionista del film, cercar i despertar la compassió vers el protagonista amb qui, sens dubte, en algun aspecte ens podem sentir identificats la majoria dels mortals.
 
La pel·lícula és força interessant, entretinguda, un pel llarga, amb excel·lents vistes hivernals de Chicago i Nova York. Amb colors predominantment grisos, escaients inductors de resignació i tristesa, com el rostre de David Spritz, el personatge interpretat per Nicolas Cage.




Títol: EL HOMBRE DEL TIEMPO
(The weather man)
Direcció: Gore Verbinski.
País:
EUA.
Any: 2005.
Duració: 101 min.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Nicolas Cage (David Spritz), Michael Caine (Robert Spritz), Hope Davis (Noreen), Michael Rispoli (Russ), Gil Bellows (Don), Gemmenne de la Peña (Shelly), Nicholas Hoult (Mike), Judith McConnell (Lauren), Dina Facklis (Andrea), DeAnna N.J. Brooks (Clerk).
Guió: Steven Conrad.
Música: Hans Zimmer.
Fotografia:
Phedon Papamichael.
Direcció artística: Patrick Sullivan.
Vestuari: Penny Rose.
Emissió TDT: Paramount Channel (Castellà)
Data: 2 de setembre 2012.




...-