dimarts, 23 de juny de 2015

Magnòlies


Ahir al migdia vam acompanyar l'anciana iaia de Norberta Rius (la cosina "Berta" de qui en un altre post us feré cinc cèntim) a la rutinària visita  trimestral amb el reumatòleg de "Consultes Externes".

Per ser el primer dia d'estiu la calor i la radiació solar era excessiva, tot i que una brisa de Mestral feia agradable l'estada en un dels bancs a la vorera de Llevant, sota l'ombra dels frondosos plataners, del carrer anomenat "Rambla de Sant Nebridi". Sent dilluns no ens estranyava que sovint passessin per davant nostre, carregats amb la compra on sovintejaven les barres de pa, els clients d'un conegut i proper supermercat que te sortida a dos carrers un d'ells el de Miquel Vives, el qual creua perpendicularment la Rambla de Sant Nebridi al Nord nostre, just a la dreta.

Des d'on seiem, esperant que la iaia surti de la consulta mèdica, gaudim d'un subtil i agradable perfum que de seguida descobrim provenint de les magnòlies que decoren la vorera de Ponent. Des del nostre banc contemplem gran part de l'Auditori Municipal; més aprop nostre, fent cantonada entre Miquel Vives i Rambla de Sant Nebridi hi ha un edifici dedicat a residència d'estudiants i més al Sud, separat per una ampla zona d'aparcament de la UPC, tenim el modern edifici del Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial, tal com mostra la foto. Qui havia d'imaginar-se que les noucentistes instal·lacions tèxtils de "Pepito Sala" esdevindrien un espai destinat a la Cultura, la Ciència i la Tecnologia més capdavanteres.


...-

dijous, 18 de juny de 2015

Escocells i altres reparacions



Sembla que és temps de reparacions: Dilluns van canviar el vidre de la porta del carrer del meu edifici, una gran peça de 2 metres per 95 centímetres; el vidre vell s'havia (o l'havien) esquerdat en una perfecta línia a 45º des de la maneta a fins el terra. Avui la brigada d'obres municipal està reparant, tal com ja ho havia anunciat l'Ajuntament, els escocells dels plataners d'ombra en el meu barri, ara patim just a la porta de casa el xivarri del martell pneumàtic i l'avalotador compressor; però, a la fi tindrem els "alcorques" (com s'anomenen en castellà) com cal, sense els panots circumdants aixecats des de anys enrere.

En l'àmbit familiar també és hora de reparacions, a casa de la nostra estimada Rosario avui tenen els paletes que li estan arranjant el baixant d'aigües de pluja que des del terrat passa per la façana. Una feina de precisió que necessita de moderna tecnologia amb càmeres per enregistrar fitxers de vídeo amb el que sabran que cal reconstruir dintre del tub conductor d'aigües pluvials.

És la Natura en evolució. Tot el que està ordenat, i correcte, acabarà espatllant-se i caldrà afegir energia per reordenar-lo; és el Segon Principi de la Termodinàmica. Per a saber més llegiu sobre l'entropia.



...-

dilluns, 15 de juny de 2015

Cleveland i Harvey Pekar


La casualitat va fer que arribés a les meves mans "Cleveland" l'obra gràfica pòstuma de Harvey Pekar. Havia anat a la biblioteca de Ca n'Anglada (BD2) per retornar una novel·la de Kawabata, després vaig fer un cop d'ull al sector que tenen dedicat al còmic, manga i novel·la gràfica. Allà, en la prestatgeria de "Còmic americà" vaig trobar el llibre que ens ocupa. El dibuix de Joseph Remnant és fet amb la tècnica de tinta xinesa i plomí com únic instrument de dibuix, aconseguint les textures i els graus de llum amb la major o menor densitat de línies traçades a mà alçada.

L'autor, nascut al 1939, va morir de forma sobtada l'any 2010 abans de veure publicada aquesta darrera obra. S'havia fet conegut per la sèrie còmica (seria millor dir: gràfica) "American Splendor" la qual fins i tot va ser presentada en forma de pel·lícula l'any 2003, dirigida per Robert Pulcini amb altres col·laboradors.

No trobareu ni un mil·ligram de ficció en "Cleveland". És l'autobiografía de Pekar emmarcada en la història de la seva ciutat. Ressalta l'ascens i el declivi vital personal i de la seva ciutat; on són evidents corrents migratories que enriquien i fèien créixer la ciutat esperonada per la indústria. Descriu el posterior detriorament de la ciutat amb la desaparició de gran part de l'activitat productiva amb la consegüent pèrdua de població. L'autor ens descriu la seves passions: els llibres, especialment les llibreries de vell i el jazz, del que va posseir una gran col·lecció de vinils, també li agradaba passejar per parcs i jardins... Entre tant en cada vinyeta veiem els paisatges urbans de Cleveland, els barris ben diferenciats, els llocs emblemàtics; i, com no? també el caràcter de la gent que l'habita. Així se'ns va mostrant la vida de l'autor, des de l'emigració dels seus pares originaris de Polònia fins les darreres pàgines on proclama la desesperança sobre la recuperació econòmica i social de la ciutat. A la pàgina 121 trovareu una vinyeta on Harvey, està en un carrer hivernal, amb gent "sensesostre" caminant per les voreres, on ell diu: "Sí, en Cleveland la gente está decaida y la ciudad se está vaciando. ¿Qué vendrá ahora? ¿Cómo resolverán el problema del paro cuando las empresas no contratan a nadie?". Questions que podem subscriure també per a moltes de les nostres ciutats.

* * * * *

Autor: Harvey Pekar
Títol: Cleveland
Il·lustrador: Joseph Remnant
Introducció: Alan Moore
Nota de comiat: Jimi Izrael
Editat per: Gallo Nero Ediciones
Any: 2013
Versió: Castellà
Pàgines: 128


...-

divendres, 12 de juny de 2015

Consells que no fan amics


La primera accepció de "consell" en el diccionari de l'IEC és aquesta:

consell 

m. [LC] Advertiment donat a una persona sobre el que ha de fer. Donar un consell a algú. Escoltar, seguir, els consells del seu pare. Demanar consell a algú. Fer algú alguna cosa per consell d’altri, a consell d’altri.

Avui escriuré sobre aquest tema, potser prou conegut; però, motivat a ran d'una inesperada mostra de sorpresa de la meva cosina Norberta quan ahir vaig aconsellar-la que apaivagués un xic la seva accelerada forma de vida, ara farcida d'estrès i agitació. Sí amic lector, a l'hora del comiat vaig dir-li de forma quasi automàtica: "Mira de no responsabilitzar-te de més tasques de les que puguis abastar; els dies només tenen 24 hores. Prioritza racionalment i el que no puguis fer no ho facis". S'ha de dir que ella treballa en una diversitat d'organismes que l'ocupen moltes hores: l'AMPA de l'escola dels seus dos fills, és membre de la Junta del Casal del barri de Ca n'Aurell, és voluntària de la Creu Roja, forma part del Rotary Club. Tots els dies ha de fer dur els nens a activitats extraescolars: el petit va a música i ja ha triat instrument (violí), el gran és jugador de badminton; tots dos fan reforç escolar. Naturalment, ella, te una llar que ha d'organitzar, un marit que treballa lluny de la ciutat en horaris irregulars i llargs; a més, ella treballa a jornada il·limitada en una editorial més de vuit hores al dia. Els caps de setmana, no tots afortunadament, ha d'anar a uns deu quilometres al sud de la Central Nuclear de Vandellòs on te un bonic apartament amb jardí i porxo mirant al mar; és una caseta que consta de cuina, saló menjador moblat provençal amb taula rodona, sis cadires, bufet i un gran sofà convertible, un bany complet i dues petites habitacions decorades estil pop-art; tot plegat un espai més que suficient per a ells quatre i alguna parella de convidats quan cal.

Doncs, quan vaig acabar d'aconsellar-la, com he dit, la Norberta em va mirar amb sobtat gest d'incomprensió per reforçar el llarg "Queeeè?" amb que va reaccionar al meu innocent consell guarnit de bons desitjos per a ella i tots el seus.

Ara penso que potser ma cosina no suporta que la manin, o fiquin cullerada en el seu estil de vida els tafaners com jo als qui no ha convidat a opinar sobre el que està bé o malament en el seu comportament i forma d'organitzar-se les prioritats i obligacions familiars.

***

NOTA: Aquest relat és una ficció, producte purament de la imaginació i qualsevol semblança amb fets i personatges reals és pura coincidència.


...-