 |
| Cala de "Les roques planes" a Calonge (Costa Brava) |
A les primeries dels anys setantes del segle passat un grup de nois propers a la JC (les joventuts del PSUC) dels barris de can Boada i La Maurina van organitzar una mena de club per joves aprofitant el local destinat a garatge d'un edifici de nova construcció a tocar de la Ronda de Ponent. El local era un punt de trobada per passar les tardes dels caps de setmana amb activitats més o menys culturals, s'escoltava música, es feien xerrades i de tant en tant es projectava una pel·lícula, que algú havia llogat en el fèrtil mercat del cinema clandestí. Així vam poder visualitzar "Octubre", "El acorazado Potemkin" de Sergei Eisenstein; i el film, que ara comentaré, "Un verano con Mónica" dirigit per Ingmar Bergman en el 1952. Hi ha versió catalana: "L'estiu amb Monika".
Els
protagonistes, ell un noi de 19 anys insatisfet amb la seva feina de mosso en
una botiga de gots i plats i ella una empleada de verduleria de 17 anys es
coneixen en un cafè proper a la feina, s'enamoren i emprenen el seductor, fràgil i curt camí a
l'aventura i la llibertat; fet que inevitablement els durà al desagradable mur de la
realitat. "Donde no hay harina todo es mohina" que citava Larra.
En determinades
escenes del film la parella protagonista gaudeix del dolç idil·li de joventut en
un indret coster d'una illa a Suècia que em va ser evocat, molt anys més tard,
en arribar a la "Cala de les roques planes" de Calonge, a la
Costa Brava. La vaig descobrir fent el camí de ronda des de Torre Valentina a
Platja d'Aro. I és que el film, que va molt més enllà d'un drama romàntic, és dels que
queden gravats a la memòria; potser per que connecta amb una part molt íntima
de les nostres vides. Qui no s'ha trobat mai amb una Mònica com la descrita a la pel·lícula de Bergman.
El cinema del director suec era considerat objecte de culte en aquells anys i posteriors. Les seves
pel·lícules les seguíem fidelment en les sessions d'Art i Assaig del Catalunya
en la projecció única de les nits de divendres. En general la temàtica és de gran profunditat filosòfica: el sentit de la vida, la mort, la relacions humanes...
Si disposeu de temps a la xarxa podeu visualitzar la immensitat de la bellesa i
sentir la profunditat del drama que és la vida pel gènere "Homo sàpiens" segons la particular visió de Bergman. Per la qual cosa us recomano començar un passeig pel món d'aquest director amb aquesta pel·lícula imprescindible en
la història del cine.
Fitxa tècnica:
Títol original: Sommaren met Monika
Any: 1952 (estrena al febrer de 1953)
País: Suècia
Durada: 95 min.
Direcció: Ingmar Bergman
Guió: Per Anders Fogelström, Ingmar Bergman
Música: Erik Nordgren i Eskil Eckert-Lundin
Fotografia: Gunnar Fisher
Actors: Harriet Andersson, Lars Ekborg...
Productora: Svensk Filmindustri.
...
