dilluns, 30 de juny de 2008

Els preus del petroli


Foto: Audrey Hepburn, al final de la seva vida, amb els pobres de la Terra. Ambaixadora de la UNICEF

Consultant fonts, de credibilitat demostrada, he vist que el preu del petroli, en dòlars USA per barril brent, s’ha incrementat en un 175% al llarg dels últims 17 mesos: l’11 de gener de 2007 el preu era 51,7$ i abans d’ahir, 27 de juny de 2008, el preu arribava als 142,13$. No cal dubtar de la influència que el joc de la oferta i la demanda té en aquesta perillosa evolució, tal com podeu llegir en altres articles d’aquest mateix bloc, però, Santiago Carcar, redactor del suplement de negocis de “El País” de 29.06.2008, demostra què els inversors especulatius tenen molt a veure en l’actual increment accelerat dels preus del cru.

El comerç global del petroli és cada és cada cop més desregulat, o el que significa el mateix: lliure de controls, fosc i amagat a la vista de la societat. Vint anys enrere un professor d’economia ens explicava com els especuladors compraven el cru d’un petrolier carregat i el mantenien fondejat al Mediterrani a l’espera del moment oportú per vendre el petroli amb enormes beneficis. Avui no cal anar amb tants melindros, ara els especuladors tenen els contractes de futurs, eufemisme per denominar el contracte especulatiu per excel·lència: promeses de compres i vendes sobre un producte que encara no existeix físicament. Aquests especuladors compradors i venedors han passat de tenir, l’any 2005, 1.7 bilions de dòlars d’aquest petroli de paper, a la xifra de 8 bilions el 2007. El petroli és fictici però els guanys són reals. Per tant, la pregunta és: qui paga els immorals beneficis dels especuladors.

divendres, 27 de juny de 2008

Comentari de foto. La festa de l’aigua



Aquesta foto, obtinguda del suplement dominical de El País (15.06.08), mostra un grup de nenes, d’algun indret de l’orient llunyà, duent ofrenes florals amb motiu de la celebració de la festa de l’aigua, una setmana d’activitats i jocs dedicats a commemorar la renovada aportació monsònica de pluges en aquelles terres.

Una de les noies mostra un gerro de metall daurat, base de les característiques construccions florals d’estructura cònica. Davant d’ella una altra nena, el veritable centre d’atenció de tot el conjunt, apareix amb el rostre il·luminat, atent i seriós, amb una llarga cabellera negra (com aquella que fascinava la Mila de Solitud) recollida amb diverses voltes de cordó de perles daurades. Sota un sostre de paraigües multicolors el seus llavis pintats tenen la mateixa forma i disposició que els dels infinits budes d’aquelles contrades.

Sens dubte, el que més atreu de la imatge és l’expressió de la nena, però també la indumentària amb que és mostra, vestida amb molta elegància per l’ampla cinta de teixit verd maragda amb motius geomètrics en jacquard, que li cobreix l’espatlla esquerra i deixa nua la dreta alhora que fa ressaltar, amb extraordinari equilibri de colors i textures, la cadeneta que li penja al coll.

dijous, 19 de juny de 2008

Els beneficis del tabac



Loretta Napoleoni en un article del seu bloc deia, ara fa dos mesos, que la recent crisis financera ha posat de manifest la immillorable solidesa de les empreses tabaqueres. Quan a començament del passat mes d’abril una onada de caigudes dels valors enfonsava totes les empreses que cotitzen en les borses de tot el món, només aquelles van mantenir-se insensibles al temporal econòmic.

El fet s’explica fàcilment, el consum de tabac està garantit perquè la població addicta a la nicotina no deixa, ni deixarà, de comprar tabac al preu que sigui. Tot i què les campanyes antitabac dels països desenvolupats tenen un cert èxit la realitat és que el consum i la producció s’està incrementant notablement a nivell global, sobretot per la incorporació dels països asiàtics, començant per Xina campiona mundial amb la xifra de 500 milions de fumadors.


Per altra banda els sistemes fiscals de molts estats estan fortament finançats per ingressos derivats del tabac. Hi ha qui va comptabilitzar, amb ironia o cinisme, com la part positiva els ingressos fiscals per impostos sobre el tabac més l’estalvi de pensions per mort prematura del fumadors i com la part negativa les despeses sanitàries, més la pèrdua d’hores de treball, d’aquells malalts per conseqüència del tabac, i el resultat encara era positiu per l’hisenda pública.

Finalment Napoleoni explica com les multinacionals tabaqueres han reinvertit els seus guanys diversificant les seves empreses. Ara estan fent-se els amos de les grans indústries de l’alimentació.

dilluns, 9 de juny de 2008

Qui tem el canvi climàtic?


Noves aportacions sobre el zenit de l'era del petroli


El passat 21 d’abril publicava, en aquest blog, un article sobre els efectes del canvi climàtic. Allà concloïa que molt abans del temut canvi climàtic arribarà l’esgotament dels recursos hídrics i energètics, sobretot el petroli barat, què pel que sembla ja s’ha acabat per sempre.

Ahir la TV3, en el seu magnífic programa “30 minuts”, va emetre un aclaridor reportatge sobre el tema de l’esgotament dels pous petrolífers mundials. Malgrat les meravelles de sofisticada enginyeria, que permeten obtenir el petroli del subsòl marí amb broques, que foraden horitzontals a 3000 metres de fondària des d'enormes plataformes flotants, l’obtenció del petroli és cada cop més difícil i més car. L’evidència és que els pous tradicionals s’esgoten i produeixen menys i els nous, que són d’inferior qualitat i producció, no donen a l’abast. En aquesta situació d’escassetat s’afegeix l’augment sense control de la demanda, en part per la incorporació al sistema productiu dels països emergents.

El resultat és el que un expert va dir en el programa de TV3: El petroli s’esgotarà d’aquí a pocs anys (la producció pot haver arribat ja a un volum inferior a la demanda). Però, en el millors dels casos cap responsable social, ni els polítics, ni els directius de les grans corporacions, han previst cap alternativa a la frenada sobtada en el flux de la saba negra vital per l’economia mundial. Sense voler ser catastrofistes els experts avisen: Els polítics que pensaven que la fi de l’era del petroli no la viurien s’han equivocat. Cal pensar i posar en pràctica, urgentment, polítiques econòmiques i energètiques de recanvi. La dependència dels combustibles fòssils és un problema sanitari. El planeta drogaaddicte dels hidrocarburs no té camells perquè els camps de cultiu de la droga s’han esgotat i no hi ha mercaderia per traficar. Caldrà que algú torni a rescriure allò de: La catàstrofe que ens amenaça i com combatre-la.

NOTA: Tant la imatge d'aquest article com altres opinions relacionades amb el tema les trobareu en un reportatge de la UB clicant aquí. Llàstima que sigui una mica antiquat.