dilluns, 21 d’abril de 2008

Consideracions a l’entorn del canvi climàtic



Totes les evidències confirmen el canvi en els paràmetres del clima a escala planetària: les glaceres retrocedeixen, els períodes de sequeres són més llargs i minven les masses de glaç polar. La polèmica està entre els que diuen que la influència humana accelera, o bé n’és la causa, d‘aquest canvi, i els que ho neguen. Malgrat l’oposició dels negacionistes molts governs i organismes internacionals volen adoptar mesures per reduir l’emissió a l’atmosfera de CO2, i d’altres gasos responsables de l’efecte hivernacle, a fi d’evitar els previsibles efectes catastròfics a no gaire llarg termini.

El problema real és el model de creixement adoptat a tot el món; basat, si ho analitzem fins a l’últim extrem, en el consum il·limitat dels recursos energètics i hídrics. L’energia és obtinguda dels combustibles fòssils, què són limitats i cada cop més cars; dels biocombustibles, que són una gran estafa, a més d’inviables, perquè encareixen els aliments i aboquen a la fam milions de pobres del planeta. Per acabar-ho d’adobar, els defensors d’aquesta opció, ens amaguen que cal més energia, en kW, per produir un kg de biocombustible que l'obtinguda cremant-lo dins un motor d’explosió, tot i que aquest sigui dels més eficients. De les perilloses centrals nuclears no cal parlar-ne. Les fonts d’energia neta, o renovables, són insuficients per a mantenir el ritme de creixement actual. És un fet provat que globalment consumim més recursos dels que generem, les estadístiques recents situen la xifra en 1.3, i si tots consumíssim com EE.UU. ens caldrien 7 planetes per mantenir-nos.

Per tant, la resolució del problema del canvi climàtic passa primer per reordenar el creixement i el consum en els països desenvolupats, hi ha qui els qualifica de depredadors. Si ningú hi posa remei, si no guarim a temps la febre del planeta, la malaltia serà irreversible. El panorama és negre per les properes generacions. Tot apunta que molt abans del temut canvi climàtic arribarà l’esgotament dels recursos.

dimarts, 15 d’abril de 2008

Una història de Catalunya



La foto és del Port de Cadaqués amb barques de vela llatina. En la més gran oneja una senyera.





Comentari del llibre de Jesús Mestre i Godes
Breu història de Catalunya
Edicions 62
Colecció: Llibres a l’abast, número 315
Barcelona, 1998


L’autor, nascut a Barcelona el 1925, ha escrit més d’una desena de llibres de temes històrics. Malgrat que és un especialista en els càtars, en aquesta obra desenvolupa al llarg d’onze capítols i un epíleg la història del nostre territori, i la dels seus habitants, des dels primers pobladors fins a la restauració de la Generalitat el 20 de març de 1980. L’objectiu de Jesús Mestre, tal com escriu en la cloenda, és el de “Despertar l’interès cap a un coneixement aprofundit del nostre passat.”

L’obra aconsegueix il·lustrar el lector, amb estil prou planer i narratiu, dels esdeveniments i fets claus de la nostra història, com diu l’autor, “resseguint el gavadal d’informació escrita”. Els autors de referència per a Jesús Mestre són: Josep Ma. Salrach i Josep Termes; sense oblidar Abadal, Santiago Sobrequés, Pierre Vilar, Ferran Soldevila, el gran Josep Fontana, Jordi Nadal i Paul Preston. Aquesta llista d’historiadors permetrà al lector interessat ampliar els coneixements en cada una de les etapes que han marcat la construcció de Catalunya i que han determinat les seves relacions amb altres territoris ibèrics, i també amb la Mediterrània, Europa i Amèrica.

El llibre de Mestre, molt recomanable, és un bon exemple de tractat de divulgació històrica, que ens aporta els fonaments adequats d’informació per entendre el passat, i el present, de Catalunya amb moltes i molt acurades referències bibliogràfiques.

dijous, 10 d’abril de 2008

Un restaurant encisador


El Molí de les Pipes és un restaurant ubicat en un antic molí on encara es conserva el rec que des d’una resclosa canalitza l’aigua de la riera d’Arbúcies per fornir d’energia una centenària indústria de fusteria, ara en desús. En el seu origen havia estat un molí de cereals. El restaurant és a la sortida d’Arbúcies. Per arribar-hi cal sortir del poble per la carretera de Viladrau; a uns dos quilòmetres trobarem, molt ben indicat, un desviament a l’esquerra que ens portarà per un curt camí de terra a l’ampla zona d’aparcament exclusiva del vell molí.

Tenen una bona varietat de plats casolans. Destaquen els preparats a la brasa i els bolets de temporada. Però, el veritable encant del restaurant està en el lloc. Les diverses i no gaire grans dependències de l’antic molí ara són els menjadors d’ambient molt antic i rural. Per apreciar la seva gastronomia, tant hem de baixar per unes estretes escales fins a una sala plena d’estris agrícoles i de fusteria, com podem estar-nos a l’antiga quadra, al costat d’una immensa llar de foc (potser era el lloc del fornal) i vorejats de menjadores, en altres temps plenes d’alfals. Les taules i els bancs per asseure’s són de fusta rústega; una petita incomoditat que oblidarem a les sales que disposen de vista a l’exterior. Allà gaudirem de la frescor d’un bell boscatge, amb la remor de l’aigua de la riera. Fins i tot a l’estiu, l’ambient és fresc i agradable sense necessitat d’aparells d’aire condicionat.

Tot plegat, juntament amb uns preus raonables i l’excel·lent servei, fa que aquest restaurant sigui molt recomanable; com ho demostra el fet de que no hi trobareu lloc, els dies festius, si no l’heu reservat amb antelació.