Recentment he renovat el permís de conduir, situació en el qual tots els conductors hem de passar per una revisió mèdica certificant que gaudim de les facultats físiques i sensorial dins del nivells de seguretat requerits per la dita activitat, segons els criteris de la DGT. Quan el metge va acabar de fer-me totes les proves i es dirigia al seu seient darrere la taula em preguntà: - T`han operat de cataractes? - Vaig dir-li que no, tot i que tinc un petit percentatge d'enterboliment en el cristal·lí dret. Aquesta pèrdua d'agudesa visual sembla ser irrellevant a efectes de conducció dels vehicles compresos en el permís classe B.
Aquesta anècdota ve al cas per una cosina que s'ha fet corregir l'astigmatisme i la presbícia empitjorats per l'edat amb tractament làser de la còrnia. Altres dues dones, amigues del club de lectura, s'han operat de cataractes. Totes tres en les darreres tres setmanes. Tot i les evidents millores després de les intervencions oftàlmiques cap de les tres mostra una plena satisfacció pel resultat final de la decisió d'operar-se. La que veia bé de lluny ara enfoca correctament de prop però de lluny pateix una forta miopia; les altres han hagut de canviar la mida de lletra en el mòbil per tal de poder llegir el WhatsApp.
Efectes semblants d'insatisfacció amb els resultats esdevenen quan canviem de cotxe, de vivenda, de feina... És evident que ho fem per millorar, però l'experiència demostra que no tot son flors i violes. Les noves situacions comporten, sovint, nous inconvenients i problemes dels quals cal ser conscient per no patir frustracions que poden fer penedir-nos de les decisions preses quan ja no hi ha marxa enrere.
En un altre àmbit, més enllà del personal o familiar, tenim també exemples dels aspectes negatius de les millores, que en realitat són inevitables. Va passar amb la revolució industrial, un exemple puntual el tenim amb la implantació dels telers mecànics i l'obsolescència de la filosa. També en l'ordre social, jurídic i institucional; sistemes com la democràcia, amb la participació i voluntat de la majoria de la població (al menys en la teoria) i amb la divisió de poders. Tot i així, les democràcies existents mostren escletxes per on la malevolència, la cobdícia, el fanatisme i l'oportunisme poden infiltrar-se. Un exemple actual el tenim als EEUU amb l'ex-president, i ara presidenciable D. Trump. I no diguem del Javier Milei a l'Argentina.
El que m'ensenya aquesta reflexió és que les millores mai
són definitives. Sempre comporten nous problemes, que obliguen a treballar i
afinar l'enginy per continuar millorant sense que ens aboquem a situacions
fallides. Penso, per exemple, en el canvi climàtic, en la destrucció i
esgotament dels recursos planetaris, les guerres permanents, en els
desequilibris comercials i econòmics... Encarem doncs, malgrat tot, la vida i
el dia a dia amb optimisme i ganes de treballar.
...-
