divendres, 29 de novembre de 2013

Una història familiar


 
Ahir vespre vam gaudir d'una petita joia al Cinema Catalunya. Es tractava del "remake" de la genial pel·lícula "Contes de Tokio", de 1953,  dirigida per Yasujiro Ozu, en aquesta ocasió dirigida pel veterà Yôji Yamada (el qual havia estat assistent de direcció d'Ozu) ara amb el títol en castellà: "Una familia de Tokio".
 
Coneixia l'obra de Yasujiro Ozu des que vaig veure la preciosa i meravellosa pel·lícula que va dirigir al 1950, "Les germanes Munakata" que vaig comentar a bastament en aquest mateix bloc, en el post del 2 de juny de 2010. No he tingut la sort de veure, la que en opinió de tots els crític és la millor obra de Yasujiro Ozu, "Contes de Tokio". Però, la deessa fortuna ha volgut que en un cúmul de casualitats ahir pogués veure l'últim passi als nostres cinemes d'aquest homenatge que Yôji Yamada ha tingut la gràcia de regalar-nos.
 
La història del film "Una familia de Tokio" descriu l'estada a la capital japonesa d'una parella de jubilats que viatgen des de la seva petita illa a Tokio per visitar els seus tres fill que tenen la feina, la seva ocupada vida i el seus vincles a la gran ciutat.
 
Com moltes altres grans obres d'art, el film tracta del temes aparentment simples de la vida quotidiana, teixit amb les grans coses que de vegades no valorem, amb les veritats que no volem acceptar i amb els drames que a tots ens afecten, o afectaran, tard o d'hora.
 
*  *  *  *  *
 
Títol original: Tokyo kazoku (Tokyo Family)
Títol castellà: Una familia de Tokio
Any: 2013
Duració: 146 min.
País: Japó
Director: Yôji Yamada
Guió: Yôji Yamada, Emiko Hiramatsu
Música: Joe Hisaishi
Fotografia: Masashi Chikamori
Premi: Espiga d'Or a la Seminci de Valladolid


...-

dilluns, 25 de novembre de 2013

Rellotges


 
Ahir el suplement dominical del diari "El País" dedicava unes trenta (30) pàgines a publicitat de rellotges de polsera. Són uns estris convertits en objecte decoratiu, tal com les arracades, polseres, anells, agulles, collars i tota mena de penjolls; siguin joies o bijuteria. Antigament i fins les darreries del segle XX els rellotges de polsera, o de butxaca, tenien la funció d'informar de l'hora del dia als seus propietaris que els duien lligats al canell tal com les argolles els esclaus o les manilles els delinqüents. Hi havia qui no se'l treia ni per a dormir..., ni a la dutxa.
 
Ara podem dir que aquest aparells han estat desplaçats i ferits de mort pels mòbils. A l'estat espanyol encara tenim més telèfons mòbils que habitants. Els joves que no tenen rellotge no el necessiten i no se'l compraran mai; fins i tot, en la funció del despertador, que ocupava un lloc preferent a les tauletes de nit en tots els dormitoris, ha estat substituït pels Smartphones.

Són els nous temps que canvien a gran velocitat; arrossegant i destruint tot el que és vell. És la "Dialèctica" hegeliana: Tot el que "és" està condemnat a "no ser". Unes coses perduren tres segles; altres... tres mesos. Per aquesta raó no penso activar amb noves piles de mercuri els meus vells rellotges de polsera.

Dilluns, 25 de novembre de 2013.


 
...-

dimarts, 19 de novembre de 2013

El pessimisme del 98


 
Aquesta tardor m'he regalat un estri per a llegir llibres digitals (e-books); un de senzill, amb pantalla de 7 polzades i carregat amb més de mil llibres de lliure difusió. Un dels primers que he llegit en aquest format és la novel·la de Pio Baroja El mayorazgo de Labraz. Per a ser exacte hauria de dir que l'he rellegit doncs l'edició en paper va ser un dels primers llibres que vaig comprar-me amb la setmanada d'adolescent a la singular llibreria Grau del carrer dels Gabatxons. Aquella era una edició en rústica de la col·lecció Austral d'Espasa-Calpe.
 
"El mayorazgo..." és una de les primeres novel·les de Baroja, escrita l'any 1902, on s'aprecia l'amargor característica de la Generació del 98, barrejada amb el naturalisme descriptiu quasi pictòric del paisatge i del món rural, amb la successió de les estacions de l'any redactats fidelment amb vius colors, sons i, fins i tot, sensacions tèrmiques. La història, trista i cruel, relata els esdeveniments d'una família antigament senyorial que acaba davallant fins un estat d'extrema penúria, en tots els aspectes: física, econòmica i moralment. L'autor mosttra com la font d'aquesta misèria les arrels ancestrals que en el poble de Labraz s'oposen al progrés, en aquest cas: els poders civils i religiosos que aprofiten el primitivisme brutal del poble baix. És digne de citar-se el paràgraf del martiri dels toros. També queda malparat l'estament eclesiàstic descrit com abúlic, golafre i cobdiciós.
 
És una obra molt recomanable per a tothom, de crítica social amb trets romàntics, fàcil de llegir; que reflexa i denuncia una realitat històrica d'un ranci que encara perdura, a poc que ensumeu les notícies, en aquestes terres ibèriques.
 
 
Títol: El mayorazgo de Labraz
Autor: Pio Baroja
Edició digital: University of Toronto - Robarts Library
Edició base original: Rafael Caro Raggio, Madrid, 1919

 
...-

dilluns, 4 de novembre de 2013

El raïm de la ira


 
Fruit dels seus articles de 1936, per encàrrec del "San Francisco News", John Steinbeck va escriure al 1939 l'èpica "El raïm de la ira" (veritable Road Movie, del mateix títol, portada el cel·luloide per John Ford al 1940) on relata de forma sublim la lluita per la subsistència de una família camperola que es veu abocada a l'emigració vers Califòrnia. Seran els anomenats despectivament "okies", talment com a l'acollidora Catalunya deien "xarnegos" als immigrants castellanoparlants en les dècades posteriors al triomf franquista del 1939, ells són els protagonistes d'aquesta novel·la desgarradora, actual, emocionant i reivindicativa; que denuncia la realitat derivada de les crisis econòmiques en aquest món financer, inhumà; que només està regit pel cec benefici i el pur rendiment del capital dels accionistes.
 
A la dècada posterior al "Crak del 29" els camperols i masovers dels estats del Mig Oest, tals com Oklahoma, van ser expulsats de les terres que conreaven al llarg de generacions  i per centenars de milers van dirigir-se a la rica Californa, fertil, plena de fruiters i treball. La crua realitat va demostar que la "Terra promesa" era una fantasia al final de la "Route 66".
 
No revelaré el final de la novel·la, diferent del de la pel·lícula de John Ford protagonitzada magistralment en el paper de Tom Joad per Henry Fonda i per John Carradine en el personatge de l'expredicador Casy. Carradine, Ford i Steinbeck van ser investigats per McCarthy en la tristament cèlebre cacera de bruixes anticomunista dels anys cinquantes del segle passat.
 
El desastre social i econòmic narrat per John Steinbeck va ocórrer després de quatre o cinc anys de sequeres i ventades polsoses que van malmetre les collites de blat de moro i cotó abocant milers d'agricultors a la misèria i forçant-los a emigrar deixant les seves terres i mitjans de vida. Ara i aquí, en el present, una greu sequera financera ofega i empobreix grans capes de població d'arreu el planeta. A l'estat espanyol malgrat les optimistes declaracions dels ministres, fent repicar campanes perquè l'economia ha crescut un trist 0,1% el darrer trimestre (per l'ocupació estacional deguda al turisme) la realitat és que la riquesa disponible per la major part dels ciutadans baixa i baixarà sense aturador. Tot i la brutal reducció de la despesa pública el deute de l'estat ha crescut fins el 100% del PIB, quantitat que molts experts (ATTAC) veuen del tot impossible de retornar. Estem immersos en una autèntica bombolla de deute que sens dubte petarà tard o d'hora amb conseqüències imprevisibles, però segur que seran devastadores.
 
Una excel·lent novel·la de lectura obligatòria, d'alt contingut social. plena de lirisme guanyadora del Premi Pulitzer de 1940. Aquí us deixo un paràgraf del capitol XXV on Steinbeck reflexiona sobre les conseqüències de la caiguda del preus dels aliments per causa de la crisi:
 
Las gentes vienen con redes para pescar en el río y los vigilantes se lo impiden; vienen en coches destartalados para coger las naranjas arrojadas, pero han sido rociadas con queroseno. Y se quedan inmóviles y ven las patatas pasar flotando, escuchan chillar a los cerdos cuando los meten en una zanja y los cubre con cal viva, miran las montañas de naranjas escurrirse hasta rezumar podredumbre; y en los ojos de la gente se refleja el fracaso; y en los ojos de los hambrientos hay una ira creciente. En las almas de las personas las uvas de la ira se están llenando y se vuelven pesadas, cogiendo peso, listas para la vendimia.

Nota: La música emprada per John Ford en la pel·lícula no és altre que l'emotiva "La vall del riu vermell".
 
Títol: Las uvas de la ira, (original: The Grapes of Wrath)
Autor: John Steinbeck
Editat per: El País (Clásicos del siglo XX, nº 26), Madrid, 2002
Traducció: María Coy
Págines: 651

 

 
...-