Som al 2013 i la dependència planetària del petroli
segueix sent un problema vital sense resoldre; fonts
optimistes preveuen que l'explotació dels jaciments convencionals arribarà
enguany al temut "pic del petroli", el nivell on les dificultats
geològiques i els costos fan inviable l'extracció.
Potser per amagar aquesta realitat alarmant ha sorgit una paraula
màgica: el fracking, la fracturació hidràulica de capes geològiques a més de 2000 metres de profunditat. Aquesta polèmica i contestada
tècnica, mostrada al gràfic, se'ns descriu com la solució miraculosa per
obtenir abundant gas i petroli del subsòl a baix cost. Nafeed Mossadeq
director de l'Institute for Policy Research and Development de Brighton (UK)
en un article publicat al diari "LE MONDE Diplomatique", en el número en castellà de
març 2013, titulat "La gran estafa del gas de esquisto" afirma que tenim prou
arguments que fan dubtar d'aquesta sobtada revifada del combustibles fòssils.
Contradient l'Agencia Internacional de l'Energia (AIE) i les falses aparences
de la nova revolució energètica (entorn al fracking s'han creat centenars de
milers de llocs de treball als EUA) l'autor citat demostra que la realitat no
és tan brillant:
1- L'AIE confirma que la producció d'hidrocarburs
convencionals al 2011 va ser de 84 milions de barrils/dia; les previsions per
2035 són de 97 milions de barrils/dia, obtinguts en la major part de fonts no
convencionals (fracking).
2- La pràctica del fracking ha demostrat que els costos i
les dificultats són més grans dels inicialment previstos.
3- La producció i les reserves són més petites del que
s'esperava. Un pou de gas perd ràpidament productivitat, entre un 60% i un 90%
en el primer any. S'ha d'acceptar,
doncs, el rendiment efímer dels pous de gas de pissarres.
Fonts:
-http://aturemfracking.wordpress.com/que-es-el-fracking/
-"LE
MONDE Diplomatique en español", n.º 209 Marzo 2013, pg. 24, ¿Tranformación
energética o eventual episodio financiero? La gran estafa del gas de
esquisto. Por Nafeez Mossadeq Ahmed....-