Per aprofitar l'esplèndid matí d'abril després d'endreçar la cuina, el dormitori i la saleta d'estar vaig arreplegar el mòbil, el portamonedes, la bossa de la compra i la gorra de visera color caqui. Pensava estar-me una estona en el racó enjardinat de la plaça Bartomeu Casaus camí del centre comercial on havia de comprar provisions pel dinar del migdia. Cinc minut després seia al meu banc favorit a tocar de la columna cantonera de la pèrgola on lluïa una extraordinària floració de glicina vessant a sotavent la dolça i lleugera fragància de les enraimades flors de color lila. Entretant va aparèixer el meu veí Plàcid amb la seva cadira de rodes motoritzada que li permetia molta més autonomia i mobilitat de la que el seus més de noranta anys imposaven pel pas del temps.
- Bon dia, veí !
- Bon dia ! Em va respondre alhora que apropava el
vehicle vora el banc de llistons de fusta situat a la meva esquerra. Va
desconnectar l'aparell i lentament va aixecar-se i segué al banc.
- Com va tot? - Digué
mentre s'acomodava el camal del pantaló.
- Vaig fent. - Vaig dir-li - Ahir em va caure un bon tros
de premolar quan menjava les llenties. No sé com va ser. El queixal no estava
pas corcat, ni anteriorment havia sentit cap símptoma de problemes dentals.
Haurà estat la fatiga de materials després de rossegar la rajola de torró
d'Alacant del passat cap d'any.
Aixecant la vista en direcció a Ponent vaig dir
indicant-li amb la mà esquerra.- Saps que allà, sobre el turó on comença el
termini municipal de Viladecavalls, a menys de dos centenars de metres d'aquí
va bombardejar l'aviació italiana al gener de 1938. Potser les tropes
republicanes haurien instal·lat punts de defensa i observació. Investigadors
sobre la Guerra Civil han descobert fotos en arxius italians que ho
certifiquen.
- Sí. - Va contestar-me - El lloc és el punt més alt de la carena que delimita l'antiga parròquia de Santa Maria de
Toudell, d'origen medieval, de la parròquia de Sant Pere. També és
el lloc on van penjar al segle XVI unes dones acusades de bruixeria. Fet que
juntament amb el bombardeig que refereixes demostra la inherent maldat i la
toxicitat del gènere humà. La qual cosa explica que a Europa actualment tinguem
una ferotge campanya bèl·lica activa des de més d'un any a Ucraïna que implica
a Rússia contra el bloc d'occident vinculat a l'OTAN... Bloc del qual som part!
- Això em fa recordar aquells estols de micos que
s'enfronten entre ells per un bocí de fruita- vaig dir.
Però Plàcid no va poder escoltar les darreres
paraules de la meva observació, donat que un adolescent a lloms d'una moto de
trial va empestar l'ambient amb la bafarada d'oli cremat i benzina a mig cremar
generant un infernal seguit d'espetecs que superaven en molt el nivell de
decibels tolerables.
Quan la molesta estridència va minorar vaig seguir dient. - Sí, Plàcid, sí. Les futures generacions tindran
molta feina per arranjar els mals heretats i encarar el veritable progrés.
- També jo ho crec així. - Em contestà. Mentre amb la
barbeta m'indicava el camí por on s'apropava un home no gaire alt, més aviat
grassonet amb gorra i ulleres fosques que acompanyava, o millor dit, era acompanyat d'un
preciós i educat setter irlandès de dos anys.
- Mira - prosseguí dient-me - en Joaquim de La
Cogullada. Des de fa molts anys està ficat i té mà en l'Associació de Veïns. Podem
preguntar-li què es pot fer contra aquesta agressió química-acústica que acabem
de rebre.
- Molt bé ! Disculpeu-me, però, jo tiro via. Em quedaré sense els llonguets
que m'agraden si no m'afanyo al super. Adéu, doncs!- Vaig dir, mentre
m'aixecava i saludava amb un braç el Quim que s'apropava a l'acollidora
ombra de les glicines.
