Bones Festes

 

Una nova imatge per a uns nous temps.

Vistes de tardor

La tardor al Vallès és així. Cels nítids, aire pur, i de tant en tant boirines; però, sense arribar a les boirasses vacarissanes.

Tarda del 26 d'octubre, aniversari A & M

 

Boirina i geranis

 

La bugambilla resisteix, malgrat tot. 

 

Matí de dissabte 

 El parc d'arbres caducifolis

 

 

 Una filera de bancs orientats a llevant

 

 



Matí de diumenge

 

...-

 

 

Cantàbria 2011

Fotos: La primera, un Arc de Sant Martí a Santander; la segona foto són edificis del barri El Sardinero ; i la tercera és una vista del palau de la Magdalena, regal dels ciutadans de Santander al borbò Alfons XIII.

Vistes de Terrassa

Aquest és un article de fotos actuals de vella ciutat d’Ègara (avui Terrassa) amb empremtes modernistes.

Foto 1:
Cantonada del Carrer Prat de la Riba amb l’Avinguda de Jacquard












Foto 2 i 3:
Casa Baumann: un dels edificis modernistes de la ciutat, reconvertit des d’antiga oficina de la fàbrica Ernesto Baumann a seu de serveis municipals.


























Foto 4:
Masia Freixa, actualment també d'ús municipal.












Foto 5:
Edifici, al carrer del Doctor Pearson, de la desapareguda empresa Llenceria Mitjans, avui nau industrial en lloguer. Al fons de la imatge veiem l’edifici, de la també extingida Laniseda, esquarterat des de fa molts anys en naus dedicades a escoles, un restaurant, la seu dels bombers de Terrassa, una mesquita...

Comentari de foto. La festa de l’aigua

Aquesta foto, obtinguda del suplement dominical de El País (15.06.08), mostra un grup de nenes, d’algun indret de l’orient llunyà, duent ofrenes florals amb motiu de la celebració de la festa de l’aigua, una setmana d’activitats i jocs dedicats a commemorar la renovada aportació monsònica de pluges en aquelles terres.

Una de les noies mostra un gerro de metall daurat, base de les característiques construccions florals d’estructura cònica. Davant d’ella una altra nena, el veritable centre d’atenció de tot el conjunt, apareix amb el rostre il·luminat, atent i seriós, amb una llarga cabellera negra (com aquella que fascinava la Mila de Solitud) recollida amb diverses voltes de cordó de perles daurades. Sota un sostre de paraigües multicolors el seus llavis pintats tenen la mateixa forma i disposició que els dels infinits budes d’aquelles contrades.

Sens dubte, el que més atreu de la imatge és l’expressió de la nena, però també la indumentària amb que és mostra, vestida amb molta elegància per l’ampla cinta de teixit verd maragda amb motius geomètrics en jacquard, que li cobreix l’espatlla esquerra i deixa nua la dreta alhora que fa ressaltar, amb extraordinari equilibri de colors i textures, la cadeneta que li penja al coll.