Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entrevistes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de desembre del 2023

Entrevistes de Yolanda R



 Per pura casualitat, poc dies abans del Nadal, vaig topar-me amb uns videopodcasts de Yolanda Ramos produïts per Netflix, són una sèrie d'entrevistes fetes al maig i juny del 2022. Van ser pocs capítols, no més de sis he trobat. L'actriu, humorista i presentadora catalana (nascuda a Cerdanyola del Vallès, 1968) sorprèn en aquestes diàlegs d'uns quaranta minuts de durada plens de reflexions de gran serietat i transcendència, tot sense perdre el sentit de l'humor tan característic de l'actriu; tarannà que no podia ser esquivat provenint de vivers con "La Cubana" i El Terrat. 

Dies abans, després de llegir un comentari sobre l'obra de l'escriptor Pablo d'Ors, sacerdot defensor de l'agermanament entre cristianisme i budisme Zen, vaig voler saber més d'aquest autor i Google em va dirigir a un You-Tube on d'Ors era entrevistat de forma magistral per Yolanda Ramos. Després vaig veure que aquell videopodcast formava part d'una serie de sis tots ells de grandíssim interès, i que per tant recomano. Són agrupats sota un nom de múltiples significats i tant suggeridor com "Domingo de Ramos". 

Els sis entrevistats i els temes tractats són els següents:

1 - Antonio Resines. La mort.

2 . Silvia Congost. Dependència emocional.

3 - Dr. Campillo. Consciència.

4 - Itziar Ituño. Intimitat.

5 - Pablo d'Ors. Silenci.

6 - Rosa Montero. Cordura i normalitat. 

Res més a dir per aquest any. Esperant un molt bon 2024 per a tothom. Un Nou Any que ens dugui molts coneixements que siguin eines per gaudir dels dies que ens resten de la nostra vida; rodejats si pot ser tant física com afectivament de tots els que ens estimem.

 

...- 

dimarts, 8 de març del 2016

El futur i les pensions minvants

Benvolgut lector. Ahir, dilluns 7 de març a 8TV (televisió del grup de La Vanguardia) el periodista Josep Cuní va entrevistar el doctor i catedràtic en Economía Santiago Niño-Becerra. El tema tractat era de gran interès i el podem resumir en la demostració per evidència matemàtica de que el sistema de protecció social actual a l'Estat espanyol és insostenible amb una conseqüència immediata: la impossibilitat de mantenir, en el termini de pocs anys, les pensions de jubilació al nivell previst en la legislació vigent. Abans del 2018 no hi hauran diners per pagar les extres d'estiu i desembre; cosa que no és nova, l'Estat fa anys que no paga les extres als seus funcionaris. Entretant sorgiran veus contra els "privilegiats" que després de molts anys de cotització gaudeixen d'una pensió digna com remarca la periodista Milagros Pérez en un article (1) de diumenge passat.

Fa uns deu anys que els legisladors van decidir crear un "Fondo de Reserva de la Seguridad Social" per quan arribés el temps de les vaques magres. Aquell negre supòsit s'ha fet realitat i any rera any la guardiola del les pensions de la Seguretat Social pateix les grans escurades corresponents als mesos on la paga doble requereix més diners per fer-hi front als compromisos amb els pensionistes.

Aquestes són les dades, aproximades, que vaig captar de la presentació de Niño-Becerra:

a) Cotitzants a la Seguretat Social (febrer 2016): 17,167.000
b) Pensionistes (segons dades aportades per Niño-Becerra): 9,300.000
c) Taxa Cotitzant/Pensionista a l'inici 2016: 1.8
d) Taxa recomanada per evitar desequilibris: 2.5
e) Pensió mitjana estatal: ca. 800 €

Vull també presentar-vos aquest significatiu gràfic (extraccions del fons de reserva des del 2012 fins 2014) que ens mostra com la guardiola de les pensions s'esgotarà d'aquí a dos anys; sobre tot per les pessigades de les extres. Observeu l'impacte de les "extres" al mesos de juliol i desembre. El punt on es va assolir la màxima quantitat de diners disponible en aquest fons va ser l'any 2011, amb 66.800 milions d'euros, dels quals al desembre de 2015 només hi restaven 34.221 milions.

Les pagues extres, sens dubte, seran retingudes, posposades, ajornades, (digueu-lo com vulgueu) a partir de 2018. En general les pensions de jubilació patiran congelació; i, posteriorment hauran de ser reduïdes de un 20% a un 40%, segons els tècnics. L'edat de jubilació serà (és per a molts treballadors) als 67 anys. També les pensions màximes seran escapsades per sota de l'actual topall de 2400€.
I serà així perque les cotitzacions no aporten, ni aportaran, prou diners al sistema de la Seguretat Social degut la les següents condicions:

1- Impossibilitat estructural per crear llocs de treball de qualitat.
2- Manca de cotitzants i reduïda massa salarial dels nous treballadors.
3- Increment del nombre de pensionistes per l'efecte de l'arribada a la jubilació de la generació del baby-boom.
4- L'envelliment demogràfic amb la perillosa piràmide invertida de població.

Consell final: Si teniu possibilitats cultiveu el vostre hortet i crieu les vostres gallines i conills, sigueu autosuficients. L'Estat Social està ferit de mort. Hem accedit als anys de les vaques magres.


***
1) La teoría del privilegio. Milagros Pérez Oliva (El País - Catalunya 6/3/2016, pàg.2)

***

dissabte, 21 de febrer del 2015

La curiositat



El passat 18 de febrer van emetre pel Canal 33 una entrevista a Salvador Pàniker, l'enginyer, filòsof i escriptor nascut a Barcelona l'any 1927. Temps enrere vaig afegir un article (1) en aquest blog on comentava el seu llibre Cuaderno amarillo. És molt agradable escoltar un mestre tan lúcid com Pàniker, carregat d'experiències i coneixements, instruint-nos sobre com encarar la vida; i la mort, que no és sinó l'altre cara inseparable del mateix fet. Dit de forma dialèctica: Tot el que és no serà. Tot el que neix morirà, La mort inevitable és el primer objecte que duem a la motxilla en ser abocats al món. Pàniker ressaltava que a occident dramatitzem excessivament el fet de morir, al contrari de les cultures orientals. Això ho deia un home de tindrà els 88 anys el proper 1 de març; un erudit que preguntat sobre el sentiment de joventut diu que un ès jove mentre tingui curiositat. Per això hi ha qui malgrat tenir pocs anys no podem dir d'ells que tinguin un esperit propi de la joventut, donat que viuen en l'autocomplaença impermeables a qualsevol desig de novetats intelectuals, artístiques, científiques o creatives. L'entrevistat va remarcar que en cada moment de la vida s'ha de fer el que cal, sempre s'ha d'analitzar el nostre estat actual establir un clar ordre de prioritats i acomplir-lo.

També recomanava a tothom d'escriure un dietari, perquè ajuda a mantenir l'hàbit de reflexionar sobre els esdeveniments rellevants del dia. Semblant a aquest exercici hi ha qui propugna caminar sovint sol, sense acompanyants, perquè practicant aquesta activitat amb regularitat a més dels beneficis orgànics també s'estimula l'activitat psíquica; que ens porta a una reflexió interior, un veritable diàleg introspectiu amb un mateix, on els elements rebuts de l'exterior enriqueixen el pensament aportant-nos variats punts de vista i nous coneixements. 

Resumint: Per gaudir de la vida limitada que ens pertoca i per a no envellir de forma indigna abans d'hora cal enriquir-nos constantment ampliant el nostre bagatge de coneixements i els nostres dies d'infatigables tasques d'aprenentatge.

...-
(1) Entrada de 15.09.2008: El pecat i la ignorància

dimecres, 27 de febrer del 2008

Quatre preguntes a un emprenedor


César Gomes da Silva, nascut a Mindelo el 1973 (illa de Sao Vicente, arxipèlag de Cap Verd), gestiona un negoci de decoració a la seva ciutat natal, on va traslladar-se l’any 2005 després de viure molts anys al Principat d’Andorra. En el país dels Pirineus havia adquirit els coneixements per aixecar una petita empresa. Desprès, demostrant que era un bon emprenedor, va atendre la crida dels seus compatriotes per al retorn de la diàspora capverdiana; i allà hi és, amb la seva família catalana.

- Com és que vas decidir marxar des d’Andorra a Cap Verd?
- En els darrers quinze anys, Andorra em va permetre créixer econòmicament. Vaig formar, alhora que la meva família d’arrel catalana, la meva petita empresa de decoració, que em donava feina a mi i a quatre treballadors més. Ens dedicàvem a pintar, posar parquet i a la decoració en general de noves construccions: tant de luxosos xalets de muntanya com d’habitatges plurifamiliars i hotels. Però, des del 2004, es veia venir que el negoci immobiliari acabaria petant. Llavors vaig posar a la venda tot el meus actius andorrans: cotxe, habitatge, negoci... i vaig traslladar-me a Mindelo, amb la meva dona i les meves dues filles, per començar de nou amb una empresa similar a la que havia deixat d’Andorra.

- S’ha adaptat la teva família al nou entorn?
- Al començament va ser difícil. Mentre acabaven el nostre habitatge vam haver de conviure a casa del meu pare amb altres familiars. Tot i això, les meves filles s’han adaptat ràpidament, malgrat la diversitat de llengües quotidianes: l’escola és en portuguès, al carrer es parla crioulo i a casa parlem en català. Un altre problema ha estat la manca dels aliments a què estaven acostumades les nenes. Aquí tota la carn és d’importació, congelada, i les fruites i verdures fresques són prioritàriament per als hotels.

- Has tingut problemes per a la creació de la teva empresa?
- Tot i que gaudia de la recomanació del meu pare ha estat difícil trobar bons clients. Ara, després de dos anys puc dir que l’empresa funciona bé. L'altra dificultat ha estat consolidar la xarxa de proveïdors de materials i productes. Aquesta activitat m’ha fet viatjar molt per Catalunya i per Espanya a la recerca de les millors oportunitats i ofertes.

- Cap Verd, té perspectives de progrés econòmic i social?
- Vull ser optimista. Dintre dels grans canvis en l’economia mundial que es produiran, sens dubte, en els propers anys m’agradaria que Cap Verd formés part del bloc del països emergents. Malgrat la manca de recursos naturals, sobretot d’aigua i d’energia, tenim el més gran potencial econòmic en què confio: la iniciativa dels meus paisans.