divendres, 27 de setembre de 2013

El futur de les pensions públiques



 
Ahir, organitzat pels "Iaioflautes de Terrassa", al Centre Cívic Montserrat Roig va tenir lloc un "meeting", o taula rodona com deien a la convocatòria, sota el suggerent títol: El futur de les pensions. L'acte va començar puntualment, després de la presentació feta pel representant de l'organisme organitzador agraint la presencia del nombrós públic assistent i la participació de les diverses entitats col·laboradores.

El primer orador va ser el conegut expert en qüestions laborals i pensions Plácido Lordán que va explicar-nos els diversos tipus de pensió vigents a Europa i el de "repartiment", que tenim a l'Estat espanyol, i com quedaran malmeses amb la nova llei que serà aprovada sens dubte, i sense discussió amb les parts afectades, avui en el parlament de majoria absoluta del partit de les gavines. Plácido, va dir que la nova legislació incompleix l'article 50 de la Constitució, que la desvinculació de l'IPC afegeix un  factor de incertesa, destinat tot plegat a afavorir els sistemes de pensions privats con desitgen les entitats financeres i les grans asseguradores.

La segona intervenció va ser la del representant del sindicat CCOO, Enrique Rodríguez, que va defensar la no necessitat de canviar el sistema actual sorgit del gran acord social conegut pel nom de "Pacto de Toledo". Va explicar que la reducció de les pensions que pretén el govern de Rajoy és un atac directe al consum i per tant impedirà la creació de llocs de treball. També va demanar la gestió pública de les pensions i que, per exemple, els diners obtinguts de la persecució del frau fiscal es destinin a les pensions.

La tercera intervenció va estar a càrrec del representant del sindicat UGT, Martí Vives. Va dir que el "Pacto de Toledo" garanteix la sostenibilitat de les pensions d'acord amb la Constitució i que la nova llei redactada per un grup d'experts (a sou de la banca i les asseguradores) és un atac al sistema públic de pensions amb dos element destructors: Incertitud, perquè les pensions inicials a partir del 2019 es calcularan amb un desconegut "factor de sostenibilitat"; i arbitrarietat, perquè les revaloritzacions deixaran de estar lligades a l'IPC a partir de l'any 2014.

Finalment, Roc Fuentes, advocat històric del PSUC, ex-conseller municipal, ex-parlamentari i ex-senador va tractar el tema de les polítiques actuals i previsió de futur. Va dir que la nova llei també va contra la Constitució en l'article 41. Va dir que Europa esmerça molt més en pensions que l'Estat espanyol i que en definitiva la nova llei és una més en l'ofensiva contra tot el que ara és públic: sanitat, ensenyament, pensions, comunicacions...

Conclusió, estem en un període d'atac frontal als drets i als bens públics fruits de la lluites socials de desenes d'anys; si no hi oposem resistència arribaran temps de grans dificultats, similars als que tan magistralment va descriure John Steinbeck en "Las uvas de la ira".

 

...-
 


 

dimarts, 17 de setembre de 2013

Què fer amb el nostre temps


 
He llegit alguns comentaris de menyspreu, injustos al meu parer, en una entrada d'un bloc de "yahoo" on s'ofereixen consells dirigits a aquelles persones que es pregunten "Qué hacer cuando estás en el paro". El bloc alerta dels perills de quedar-se tancat a casa més enllà de una poques setmanes d'homenatge i vacances ben merescudes: eviteu, diu, estar tot el dia en pijama i sabatilles, estirats al llit o al sofà davant les pantalles planes. Finalment fa, i explica per què, les set recomanacions següents:
 
1 - Accepta treballs temporals no remunerats. Et faràs conèixer, tindràs formació i ocuparàs el dia fent-te sortir de casa.
2 - Apunta't a classes i cursets.
3 - Ofereix-te com a voluntari.
4 - Munta-t'ho pel teu compte.
5 - Crea un bloc professional.
6 - Fes "networking".
7 - Busca feina. De forma organitzada, fes-te horaris i acompleix diariament el programa d'activitats com si treballessis i els diners de l'atur fossin un sou.

Jo mateix, en el mesos que estava a l'atur, sense que ningú m'ho recomanés vaig obtenir el CAP per la UAB, el Nivell C de català i també vaig col·laborar sense remuneració amb enginyeries i "pymes". El rellevant és tenir activitats que justifiquin la nostra vida, fer alguna cosa constructiva, instructiva, útil... De fet la tasca de cercar treball remunerat ha d'ésser una mínima part de la veritable qüestió realment important: Què volem fer de la nostra vida? Hi ha qui vol vegetar com una atzavara en un talús que als 35 anys floreix i mor; altres, per contra, volen deixar una empremta de solidaritat productiva ni que sigui vetllant pel bé dels seus (com algunes mares coratge que tots coneixem) o conreant la pròpia cultura, llegint, estudiant, aprenent i seguint els consells dels que saben; en resum: fent coses útils.

Creieu-me, el món que ens envolta ens necessita actius i positius.


...-

dimecres, 11 de setembre de 2013

Torre Valentina


 
Avui, Diada de l'11 de setembre de 2013, copio la transcripció del text del quadern de bitàcola (en paper) corresponent a la nostra estada en un meravellós indret de la Costa Brava durant la primera setmana de setembre de 2013.
 
Dimarts 3 de setembre - Dia esplèndid, nítid i de clima molt agradable. Han passat 24 hores des que ens vam instal·lar a l'hotel de Torre Valentina, al Sud de la Badia de Palamós, justament a l'indret on la faixa de sorra, que comença al port de Palamós, acaba al terme de Sant Antoni de Calonge. Malgrat el refredat que em fa mocar sense pausa omplint tovallons de paper per dotzenes, i que no em deixa dormir, hem gaudit de la platja, del tebi sol i de la dolça remor de les onades des de les nou fins les onze; clar que m'he protegit de la radiació solar amb samarreta gorra de visera, crema d'alt grau de protecció i sempre sota el vell parasol. Només hem prés una única remullada en la tranquil·litat sense onades envoltats de peixets que se'ns apropaven tafaners o s'allunyen veloçment porucs en l'aigua diàfana.
 
Dimecres 4 de setembre - El pitjor del refredat ha passat, les traces de febre han marxat també els símptomes que l'acompanyaven ahir: dolors articulars, congestió entre els ulls i nas, cansament exagerat i ganes de no fer res. Hem anat a la platja de 9 a 11:30h, l'aigua cristal·lina era plena de dotzenes de peixets. Com era d'esperar la major part dels banyistes són jubilats, també hi han parelles joves amb fills petits; un grup familiar ahir va instal·lar-se a la nostra dreta, vora les roques, amb un nadó de menys de tres setmanes, avui també han vingut; sorprèn recordar el quant petits i dependents som en néixer. Amb l'ordinador de l'hotel he fet arribar un correo-e a alguns familiars amb un vincle a la web de l'hotel.
 
Dijous 5 de setembre - Avui hem fet l'estada  des de les nou fins tocades les dotze. He fet 30 minuts de caminada amb el pretext de comprar aigua. Per primer cop en molts mesos m'he tornat a submergir en les aigües mediterrànies. La vista del racó de Torre Valentina des de l'aigua és preciosa. Aquesta meravella s'incrementa amb la sensació d'assossec que proporciona l'aigua en calma i el silenci, només trencat per converses llunyanes del banyistes. Ens ha sorprès no trobar ni un venedor ambulant arrossegant les seves mercaderies a l'esquena i oferint-les al banyistes. La mitja hora de caminar cada matí vora del mar era una saludable pràctica de Julia, filla d'August emperador romà i Vipsania, tal com comenta Robert Graves en la popular obra "Jo, Claudi". Poc abans d'anar a dinar hem vist un gran vaixell de càrrega entrant al port de Palamós guiat pel remolcador del pràctic que l'esperava segons les normes vigents. Després, retornant del passeig de la tarda, l'hem vist sortir del port rumb Nord potser es dirigeig als ports de Marsella o Gènova.
 
Divendres 6 de setembre - Passades les deu del matí he caminat la mitja hora de cada dia, de retorn m'he trobar amb força patinadors i ciclistes; el practicants de "footing" són més matiners i els passejants de gossos són més de tardes o vespres. Tots ells aprofiten les llises pistes del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge i el de Torre Valentina separats pel pont sobre la Riera de Calonge. El tram de Torre Valentina té doble carril bici i un altre per caminats separats per una filera de bancs; una ampla faixa de gespa els separa de la sorra; al costat dels carrils bici hi ha un carril lent per als cotxes a tocar de l'única i sempre pulcra vorera del passeig. Demà, dissabte marxem, passant per la Bisbal d'Empordà, aquesta nit serà la darrera que passaren enguany a l'hotel, però sens dubte altres setembres ens tornarem a passejar per aquest lloc tant estimable de la nostra costa catalana.
 
 
 
...-