diumenge, 28 de desembre de 2014

Vides truncades


La tràgica ventada del passat 9 de desembre al Vallès Occidental va malmetre molts arbres del Cementiri de Terrassa; instal·lació funerària inaugurada al 1932 a fi de desmantellar el Cementiri Vell que havia quedat obsolet i absorbit pel creixement del nucli urbà.

Avui, diumenge 28 de desembre, acompanyant els familiars d'un veí de tota la vida, he pogut fer aquestes fotos. Poden fer-se moltes lectures, però la més important és que tot té el seu final; malgrat que el major patiment, d'aquells que han perdut un familiar, un amic, un bon col·lega o un camarada, és quant una vida queda truncada abans del que pertoca.




Aprenem d'aquestes imatges, i encarem els anys que ens resten de vida amb l'entusiasme i generositat del militant obrer, José Martínez, mort atropellat als 23 anys. Si no recordo malament era membre d'una minoritària escissió maoista del PCE, o del PSUC; tot i que la seva característica humana era la lluita desinteressada per l'adveniment de la democràcia i les llibertats en l'Espanya dels primers setantes del segle passat. El seu funeral va ser una demostració de lluita antifranquista, centenars i centenars de treballadors, de tots els partits, sindicats, grups i grupúscles (s'ha de pensar que en aquell any encara restaven en la clandestinitat) van acompanyar caminant el fèretre dut a les espatlles dels seus camarades des del seu domicili, en els pisos alts de la carretera de Rubí, fins el cementiri on va ser directament ficat al nínxol de la foto; potser amb la bandera vermella i l'estrella de cinc punxes, símbols de l'internacionalisme proletari i amb una carta (llegida al públic en l'acte del seu comiat) dirigida a la seva filla de pocs mesos per a que 25 anys després li fou lliurada, amb consells per no afluixar mai en la lluita per la llibertat i el socialisme.


...-

divendres, 19 de desembre de 2014

Llenya


Una estimada, i jove, neboda emigrant en un país centreuropeu a la recerca d'oportunitats per a desenvolupar la seva formació professional en el camp de la sanitat i la geriatria ens ha fet arribar una foto de la llar de foc de la petita borda alpina que s'ha llogat a mitges amb una col·lega.

La foto m'ha activat les sinapsis neuronals de l'emoció i la nostàlgia (si és que existeixen específicament com a tals). El fet és que en veient les flames a la llar de foc m'ha vingut a la memòria els matins d'hivern, quan ajudant a la mare anava a recollir llenya per les vinyes i camps propers a casa. Amb les branquetes petites sobre un paper rebregar (sovint del diari "Siete fechas") engegava el fogonet que de seguida alimentàvem amb troncs més gruixuts; o, com era més habitual amb carbó de llenya. Aquells branquillons eren imprescindibles sobre tot per a encendre el braser; únic mitjà de calefacció en les gèlides matinades dels hiverns dels cinquantes del segle passat.

Vist des d'ara la despesa de temps en la recerca d'energia era enorme. En aquells anys esmerçàvem moltes hores per a la compra d'altres fons d'energia tèrmica; a més de la llenya recollida de franc calia compar: carbó de llenya, carbó de pedra, cock, carbonet, terragada; i, anys més tard, petroli (l'actualment denominat kerosè).


...-

dilluns, 1 de desembre de 2014

Afers dels Rothschild



María Fernández Mellizo-Soto, redactora del suplement econòmic del diari "El País" comentava en un article publicat el passat 30 de novembre que la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado, entitat responsable entre d'altes jocs d'atzar de la popular "Lotería de Navidad" va fer una recaptació a l'any 2013 de més de 8.500 milions d'euros, dels quals un 60% van ser retornats en premis, què, cal recordar, cotitzen el 20% a Hisenda quan el premi supera els 2.500 €. De la quantitat restant, més de 3.300 milions, diu: "... fue a parar al Estado y a gastos de gestión."

Sota aquesta ambigua afirmació, no queda clar quants diners han restat en mans de la Banca Rothschild (1), propietària al menys del 30% del la SEALE des que els governs del PSOE amb la ministra Salgado i del PP amb Montoro van privatitzar part de les rifes públiques per uns 10.000 milions d'euros, a fi de destinar-los, segons deien, a la financiació del dèficit de les autonomies.

Sorprèn que sota l'aclaparador nom de "Sociedad Estatal..." les il·lusions del jugadors, a més de servir per pagar impostos de bona gana (com deia Thomas Jefferson), s'amagui que són també per l'enriquiment d'una família tan poderosa com els Rothschild. L'Estat s'hauria d'avergonyir d'aquesta trampeta, com també de que en els temps de crisi siguin els ciutadans els que organitzin recaptes i campanyes de beneficència per suplir les mancances de l'escanyolit estat social.


...-
(1) Font, setembre 2012: Expansión.com