dimecres, 26 de desembre de 2012

Bones Festes

 
Una nova imatge per a uns nous temps.

diumenge, 9 de desembre de 2012

Històries del palmell de la mà


Coneixía l'elegància literària de Yasunari Kawabata, des del 1968, quan el "Circulo de Lectores" el va editar de seguida que va saber-se que era premiat pel Nobel de Literatura d'aquell any. En aquell moment la novela que va arribar a les meves mans va ser "Una grulla en la taza de té", que actualment estic rellegint i serà puntualment comentada en aquest blog. Ara comentaré el recull de més de setanta contes molt breus, tant curts que hi caben en el palmell de la mà, editat inicialment per "emecé". El primer dels relats és del 1923 (Lugar soleado) i el darrer del 1964 (Nieve).

Els temes de Kawabata ens enfronten a una forma de assolir la vida molt humana, realista i allunyada dels convencionalismes. Llegint-lo tenim la sensació d'estar davant d'un amic que ens relata les seves més pregones vivències i sentiments amb absoluta sinceritat. Amb un estil preciosista, quasi fílmic, amb regust de postal japonesa, envoltat de cireres florits i dels subtils ambients de balnearis termals en mig de la natura. No hi falten els paisatges de neu, les muntanyes, els boscos, i les onades del mar, les relacions familiars, les malalties i la mort.
 
Una lectura, doncs, molt recomanable. Sobre tot si es vol gaudir de la vida des d'un punt de vista diferent, com seria la contemplació d'un ikebana en contrapunt a un centre floral de tipus occidental. 

Títol: Historias de la palma de la mano
Titol original: Tenohira No Shõsetsu
Autor: Yasunari Kawabata
Editorial: emecé, 2005
Reedició: Planeta, 2008, Villatuerta (Navarra)
Traducció del japonès: Amalia Sato
Pàgines: 308

 
...-

dimarts, 4 de desembre de 2012

La bola de neu



Aquest dies tot em fa recordar aquella definició del segle XX magistral, cínica i pessimista reflectida en aquell tango de l'any 1934, "Cambalache", que en una de les estrofes diu:

"Siglo veinte cambalache
problemático y febril
el que no llora no mama
y el que no afana es un gil" 

La realitat econòmica i moral no sembla haver canviat gens després de 75 anys. Ara, en un sistema d'economia planetària on impera la cobdícia i els guanys com a primer objectiu, ens porten sense remei a les trampes i el maquillatge. Ignacio Ramonet en l'article de portada de l'edició espanyola de "Le Monde diplomatique", no. 205 de novembre de 2012, deia: 

"El banco Goldman Sachs en 2001, ayudó a Grecia a maquillar sus cuentas para así ingresar en el euro. Siete años después se descubrió la fullería. Consecuencia, casi un contienete sumido en la crisis de deuda.../... qué pasó con los responsables del fraude inicial, por el que GS cobró 600 millones de euros, pues Mario Draghi (ex-vicepresidente de GS para Europa) fue premiado con la presidencia del Banco Central Europeo (BCE)". 

A l'Estat espanyol tenim nombrosos exemples d'aquesta artesania maquilladora: Bankia, va mentir en els seus comptes, ara s'ha de sanejar l'entitat amb 23.500 milions d'euros públics. Tenim l'escàndol de les participacions preferents que ha llençat per l'aigüera la major part dels estalvis de tota la vida de 700.000 afectats. Els espanyols, i sobretot les seves grans empreses, tenen 170.000 milions d'euros en paradisos fiscals i el 80% d'aquest diners pertany a empreses de l'IBEX.
 
La mentida, o el maquillatge, en els comptes també arriba a l'actuació de l'Estat en quant que gestor de la crisi. Luis Garicano desescrivia en un article publicat en el diari "El País", de data 25.11.2012, com s'ha maquillat la realitat en contra de la lògica econòmica classificant-la així:

1- No s'ha explicat que el rescat del sistema financer espanyol, com són entre altres els més 40.000 milions que arribaran a mitjans desembre, seran a càrrec del contribuent.

2- El dèficit tarifari, que és la diferencia entre el que paguem i el que ens cobren les empreses d'energia elèctrica, cada any creix i va pels 30.000 milions d'euros. Molts dels quals s'han abonat a les elèctriques via deute estatal.

3- El Banc Dolent. La SAREB, Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, que absorbirà els actius depreciats de bancs i caixes està avalat per l'Estat, es a dir: els contribuents.

4- Els comptes de la Seguretat Social. El dèficit és insostenible, en 2012 serà de 10.000 milions d'euros, ja hem arribat al nivell de dos contribuents per un pensionista.

5- El deute de Grècia. Com que l'Estat hel·lè no pot pagar els seus compromisos amb els bancs, la "troika" ha decidit injectar més diners dels socis europeus, que són diners a fons perdut, també aportats per l'Estat espanyol, i que vista la situació Grècia mai podrà retornar.
 
Conclusió: Europa, i Espanya més, estan immerses en una bola de neu que roda acceleradament vers els fons del barranc, sense que ningú amb seny l'aturi.


...-