dilluns, 25 de febrer de 2013

Noranta mil per barba


 
Tinc a la carpeta Pictures del Windows aquesta imatge publicada recentment per la prestigiosa web dedicada a la sublim tasca de lluitar per la justícia econòmica i social, anomenada "ATTAC-España". El gràfic és una representació inqüestionable, i de claredat meridiana, de la situació econòmica del deute en l'àmbit estatal. Són, tot plegat, més de 4,3 bilions d'euros; els quals, malgrat l'estalvi social no paren d'incrementar-se any rera any.

Ja ho veieu, la xifra a finals del 2012 era quatre vegades superior al PIB, dit d'una altra forma: si s'hagués de retornar a escot cada espanyolet (i català) hauria d'afluixar més de 90.000 euros. Però, aquest no és el cas; només s'han d'abonar puntualment els interessos, que calculats a la minsa xifra de l'u per cent són... Tachaaan! 43.000.000.000 euros/any. Sense ànims de cansar-vos he de dir que són uns mil euros per persona a l'any.

Ara podem dormir amb tranquil·litat sabent-hi com tenim el calaix comunitari dels duros... Vull dir: dels euros.

 
...-

dimecres, 13 de febrer de 2013

Legisladors contra electors


Fent zapping, ahir mentre esperava l'hora d'anar a dormir, vaig topar-me amb un vell capítol de la sèrie d'animació Els Simpsons. Era aquell on la professora de Bart, Edna Krabappel, acaba essent acomiadada de l'escola on imparteix classes de primària per culpa de les trapelleries de Bart, i els seus col·legues, que fiquen alcohol en el "termo" de la professora; ella assoleix una conducta impròpia resultat de la ingestió etílica. Conscient de l'imprevist i lamentable resultat de la seva acció Bart visita penedit la professora a casa seva, allà la veu sota els efectes depriments de l'atur: abandonament físic, desordre, brutícia, plats bruts apilats, gots a l'aigüera, burilles; tot el dia, i tots els dies, amb el mateix batí tacat, seguda al sofà fumant cigarretes i veient una sobredosi d'estúpides sèries a la TV... Potser han passat més de quinze anys des de que van dibuixar aquest capítol, però és molt actual.
 
Segur que moltes persones de tot l'Estat comprenen i pateixen la situació viscuda per l'Edna Krabappel; i encara amb més dramatisme si tenim en compte que sovint la pèrdua del lloc de treball condueix a la pèrdua d'ingressos familiars i de retruc a la impossibilitat de pagar les quotes de la hipoteca que carrega la casa on viuen. Ahir el Congrés dels Diputats de Madrid va admetre a tràmit, a contra cor (s'ha de dir) del partit majoritari, la ILP presentada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, recolzada per més de 1,4 milions de signatures on contempla la "dació en pagament" per alleugerar l'angoixa de moltes famílies que en casos extrems ara són induïdes clarament al suïcidi abans de ser desnonats. Vivim temps de canvi, sens dubte.
 
 
 
...-

dissabte, 9 de febrer de 2013

Les forces destructives




La nostra amiga capverdiana Landa va estar entre nosaltres ara fa un parell d'anys, llavors vam acompanyar-la pels indrets més representatius de Terrassa; una tarda va ser el Castell de Vallpradís, i allà va comentar-nos que gran part del patrimoni artístic i arquitectònic històric de l'arxipèlag de Cap Verd va ser destruït per les forces independentistes després d'arribar al poder en el 1975. "Una pena", va dir ella contemplant les obres exposades al castell-cartoixa de Terrassa.
 
En altre context aquesta conducta destructiva també ens l'explicava, al llindar de les llàgrimes, una mestra de primària; un dia quan el nens de tercer van exposar en el pati la seves construccions en paper i cartó, fruit del treball d'una setmana entorn al centre d'interès corresponent, al sortir els nens de cursos superiors en formació del gerres devastadors van trinxar a puntades de peu en deu segons el treball dels esglaiats nens de tercer.
 
El mateix passa avui entre els integristes maliencs de Tombuctú, cremadors de biblioteques mil·lenàries; tal com va succeir entre els afganesos que varen destruir els palau Darul Aman a quinze quilòmetres de Kabul com mostren les fotos que acompanyen aquest post.
 
Aquest impuls destructiu, característic de les hordes incultes, d'on surt? Potser d'un factor primitiu del cervell humà, es a dir d'un impuls prehumà, infantil? Pel que sembla a l'espècie humana encara ens falta molt per arribar a la plena civilització.


...-