divendres, 27 de novembre del 2009

Qüestió d'hortalisses



Primer de tot haig d’explicar la foto: Aquesta darrera setmana de novembre una platja andalusa acull, al menys 10 milions de quilos de cogombres, de la varietat holandesa, els quals han estat abocats pels agricultors productors de la coneguda cucurbitàcia fins ara destinada a l’elaboració d’amanides. Els productors expliquen que han decidit aquesta dràstica mesura de pressió davant la forta caiguda dels preus. Els paguen entre tres i vuit cèntims d’euro el quilo quan a ells els costa produir-lo quaranta cèntims.

Semblant és el problema de les patates, les olives, el raïm; o dels productes originats per la ramaderia. Recordem, també, els recents aldarulls del pagesos a Reus. I és que quan el comerç al detall el controlen unes poques empreses el perill per aquest estratègic sector productiu, abans dèiem primari, és enorme. La pressió sobre el productors pot arribar a escanyar-los de tal manera que els elimini. Ara que la indústria tradicional està desapareixent i el turisme cau només ens falta acabar amb els pagesos i ramaders.

Ja ho veieu, encara que com a consumidors sembli afavorir-nos la competència entre grans detallistes, per abaixar els preus, el procés pot arribar a conseqüències desastroses i irreversibles pel conjunt de l’economia estatal.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Les veus del Pamano a TV3


No soc gens partidari d’enganxar-me a les series de televisió, perquè acabarien creant-me una mena d’addicció d'aquelles que et lliguen, en aquest cas davant la pantalla. Però el que vam veure el passat dilluns i ahir dimarts a la nit, tot i que TV3 el qualifica de mini sèrie, va ser una pel·lícula de quasi tres hores dividida en dues parts: Les veus del Pamano, dirigida per Lluís Maria Güell, anuncien que sortirà aviat a la venda en DVD, seguint el text de l’obra homònima de Jaume Cabré de la qual trobareu un article en aquest blog, publicat el juny passat.

La pel·lícula: EXCEL·LENT, no caldria dir res més. Es clar, que encabir les sis-centes pàgines de filigrana en menys de 180 minuts és un repte que demostra la professionalitat dels adaptadors. De les dues branques de la narració que posseeix la novel·la aquí queda reduïda a la principal que és la de l’Oriol Fontelles. Qui vulgui esbrinar les múltiples vivències de la Tina, la mestra del temps present, haurà de llegir la novel·la.

Ambientació, vestuari, localitzacions, interpretació... tot molt ben aconseguit. Els telespectadors, que érem molts (uns 800.000), van gaudir d’un magnífic treball interpretatiu a càrrec de Roger Coma (Oriol Fontelles), Montse German (Elisenda), Francesc Orella (Targa) i fins a un centenar de participants en una de les millors pel·lícules històriques dels darrers temps.

Foto: Montse German (Elisenda)

A més d’altres temes; com són l’amor, l’honestedat, el vincle amb els fills, l’ambició, les relacions de poder i la revenja; tant la pel·lícula com la novel·la tracten de les arrels dels franquisme i de la pervivència d’aquelles en la Catalunya actual demostrant que no podem oblidar les lliçons de la Història si volem evitar la repetició dels desastres del passat.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Les indústries del futur


Ahir vaig llegir, amb sorpresa, que la coneguda empresa danesa especialista en energia eòlica VESTAS ha sofert un robatori per part del seus directius de la filial espanyola. Exactament el frau reconegut ultrapassa els 12 milions d’euros. Llegir més AQUÍ.

No és gens novetat que els directius locals se n'aprofitin del la llunyania i confiança dels directius de les multinacionals: sigui cobrant comissions als proveïdors, inventant-se subcontractes i infinitat de tripijocs que fan avergonyir les persones decents. Tots els esforços tècnics, humans, econòmics queden tacats per la brutícia d’aquests personatges, que com llagastes fastigoses acaben per matar la gallina dels ous d’or que parasiten. De manera que ningú s’estranyi que marxin amb les seves inversions a altres llocs amb enginyers, comercials i directius més honestos. Qui surt perdent?: Els empleats que resten amb el seus coneixements tècnics a casa per a passejar els nets o a portar les filles i fills a l’institut o a classes de ball.

dimarts, 3 de novembre del 2009

L'envelliment de la població


Un informe de la “Comissió Europea”, datat el passat setembre, aportava una mala notícia per a l’Estat espanyol derivada de l’envelliment de la seva població: en les properes quatre dècades el col·lectiu de persones majors de 65 anys passarà dels 7,5 milions actuals als 17 milions (és la panxa de la piràmide que il·lustra l’article del 31 d’octubre). La població que haurà de suportar el pagament de les seves pensions, en el supòsit més favorable, la població de entre 16 i 64 anys, es reduirà dels 31 milions actuals als 29 milions, o encara seran menys en cas de tirar endavant la proposta de prolongar l’escolarització obligatòria fins els 18 anys.

Un altre problema és el de les pensions contributives, que són les finançades per les cotitzacions de treballadors i empreses. Aquestes entraran en dèficit, segons el Govern, en el 2023; però de mantenir la guardiola actual, que és de 58.000 milions d’euros, aquesta permetria pagar les pensions sis anys més; el calaix es buidaria, doncs, el 2029. Tot això, en el cas de sortir de la crisi de seguida i reduir la taxa d’atur actual que oficialment és del 18%.

A aquestes previsions la realitat aporta negres perspectives:
- L’atur no para de créixer, 98.000 aturats més a l’octubre
- La destrucció de llocs de treball productius al sectors primari i secundari és imparable.
- El revifament de l’economia submergida, on el frau estimat enguany és de 70.000 milions d’euros.

Tots tres problemes incideixen directament sobre la línia de flotació de les fonts de finançament de l’Estat. Un alt càrrec dels inspectors d’Hisenda, deia dies enrera en ser entrevistat en CNN+, que els ingressos per activitats econòmiques (IVA, etc.) s’han reduït dramàticament en el darrer any, un 60%, molt més del que caldria esperar per la xifra d’increment de l’atur i la caiguda del comerç o del turisme.

Conclusió, les xifres són diàfanes, en canvi, les conseqüències previsibles, pinten un futur molt més que negre. Tal és el resultat de deixar la economia en mans ultraliberals i a la recerca del guany ràpid i fàcil. Tan sols resta, agonitzant, una indústria automobilística, subvencionada, que és una despesa més per a les institucions ciutadanes que corren directes a la “suspensió de pagaments”. Tant l’Estat com els municipis i les administracions autonòmiques comencen a ajornar el pagament dels seus proveïdors, ja s’han vist manifestacions de creditors de les entitats municipals; o el que és més dramàtic l’ajornament del pagament de nòmines per part de determinats ajuntaments; així com l’anunci de la tramitació d’Expedients de Regulació d’Ocupació per part d'alguns municipis.