dilluns, 18 d’agost de 2014

Serendípies



Sabeu d'aquelles casualitats, accidents o eventualitats imprevistes que tenen impacte determinat en la nostra vida. L'efecte l'anomenen "serendipitat" i un clar exemple fou la topada amb el continent americà de Cristòfol Colom a finals del segle XV quan mirava d'arribar a l'Àsia Oriental. Tinc un post del 2008 que tracta d'aquest assumpte. Un altre exemple fou aquell malentès entre una bona amiga meva i l'empleat ferroviari responsable de les barreres d'un pas a nivell de RENFE (on la carretera de Castellar sombrejada de vells plàtans creuava la doble via fèrria Barcelona-Saragossa en el seu pas per Terrassa). La noia va esperar que passés un tren direcció Barcelona i com que feia tard per entrar a la fàbrica, ubicada allà mateix, no va atendre les senyals que el guardabarrera mostrava confusament ventant els braços; la noia va creuar les vies just després de passar el darrer vagó, quan va arribar a l'altra barrera un tren que arribava des de Barcelona passava fregant-li l'esquena. Va ser una aproximació a la mort de la noia que per una fracció de segon aquell dia va continuar vivint.

Milan Kundera en un dels seus escrits, potser en "La immortalitat", desenvolupa la tesi de que som vius com a resultat d'una extraordinària sèrie de casualitats, imprevistos i accidents tan aleatoris, dic jo: com la ruta d'una partícula sotmesa al moviment brownià. Pensem, primer en l'extraordinària coincidència en l'espai i en el temps dels nostres progenitors; després, entre altres moltes casualitats cal que arribi a bon fi un dels, com a mínim, vuitanta milions d'espermatozoides paterns; la meitat dels quals són portadors del cromosoma (Y) que farà un nen (XY) i els altres quaranta milions, portadors del cromosoma (X) determinaran que el nadó sigui nena (XX). En altres paraules, és una casualitat molt més improbable que la de que ens toqui la rifa que entre tants milions d'espermatozoides només un ens faci arribar a la vida fertilitzant l'òvul matern. Resultat d'aquest atzar multiplicat per dos és que jo escrigui aquest text i tu, pacient lector, ho estiguis llegint. Si en lloc de l'espermatozoide, per exemple: trenta-tres milions, hagués accedit a l'òvul matern el seu veí més proper (el trenta-tres milions u) hauria nascut un nostre virtual bessó germà, o germana, però no nosaltres.

Després els esdeveniments de cada dia al llarg de diversos anys (estadísticament no més de vuitanta-i-tants) aniran afegint casualitats determinants a les nostres històries vitals. Penseu que una errada d'interpretació dels senyals del guardabarrera a la noia del paraigües va fer que per una fracció de segon la vida de la noia perdurés o acabés brusca i tràgicament per l'acció del tren que no havia vist venir per l'altra via. Ara us proposo l'exercici d'examinar la vostra vida i esbrinar si en alguna ocasió heu estat a punt de morir. Jo sí, un cop a Sant Climent i un altre a Roses ambdues per trets accidentals de fusell CETME, i un parell de vegades dins d'un cotxe; i altres més que ara seria feixuc d'enumerar.

Per tant, la vida pròpia i la consciència de ser vius és una meravella resultant d'una immensa suma de casualitats. Potser aquesta inescrutable constatació fa que en algunes cultures i tradicions, com les derivades del cristianisme, la vida dels individus sigui sobrevalorada, fins el punt grotesc i cruel de fer patir, per imperatiu legal, una llarga agonia als malalts terminals.



...-

dilluns, 4 d’agost de 2014

Swan lake



Una tragèdia romàntica, un conte de fades, així és com defineixen el més popular ballet de tots els temps: "El llac dels cignes". Musicat de Piotr Ilich Txaikovsky fou escrit a petició de l'Òpera de Moscou i estrenat l'any 1877. La trama relata el sacrifici d'Odette i del príncep Sigfrid a fi de trencar l'encanteri que condemna unes noies a tenir aparença de cigne excepte entre la mitjanit i l'alba.

Diumenge 3 d'agost vam gaudir de l'excel·lent versió interpretada pel Ballet de Moscou en una de les actuacions fetes al nostre país amb motiu del seu 25è aniversari. L'auditori del Centre Cultural de la Rambla d'Ègara va omplir-se d'un respectuós públic que premià amb llargs aplaudiments l'art i la bellesa d'uns professionals del ballet del més alt nivell mundial. Els ballarins van saber transmetre, al llarg de quasi dues hores, l'emoció dissenyada pels coreògrafs i la direcció de l'espectacle; un clàssic entre els clàssics.



Foto: Portada del programa per "El llac dels cignes" preparat per a les actuacions del Ballet de Moscou a Tarragona (1 d'agost), Girona (2 d'agost) i Terrassa (3 d'agost)

...-