"Cuando Lot llegó a Soar, el sol ya había salido sobre la tierra. Entonces Yahvé hizo llover sobre Sodoma y Gomorra azufre y fuego. Arrasó aquellas ciudades, todo el valle, a todos los habitantes de las ciudades incluso las plantas que crecían en la tierra."
El libro del Génesis liberado, pàg. 103 - Ed. Blackie Books.
No era el primer cop que el venjatiu Yahvé descarregava la seva ira destructora sobre el conjunt de la població sense distingir entre innocents i suposats culpables. Grans, petits, homes, dones i nens van ser exterminats de les, al menys, cinc ciutats de la vall de la mar Morta. Anteriorment, en època de Noè, tota la humanitat, excepte ell i els seus familiars, més totes les espècies animals, tret de les parelles elegides van morir ofegades víctimes d'un gran diluvi de quaranta dies de durada que cobrí tota la terra d'aigua cent cinquanta dies més. Aquest extermini total va ser per voluntat del Yahvé irritat per la maldat dels humans que ell mateix havia creat. Una mena de "resetejat", un fer "Borrón y cuenta nueva".
Aquestes històries bíbliques em venen a la memòria a ran dels fets derivats del monstruós atac terrorista de Hamàs a Israel del passat 7 d'octubre perpetrat des de la franja de Gaza: 1400 morts israelians i centenars de segrestats. La revenja de les autoritats israelianes amb bombardejos diaris fins ara han arribat a comptabilitzar 15.000 morts palestins.
El màxim responsable de la destrucció de Gaza és sens dubte el cap del govern ampliat "d'emergència" Benjamin Netanyahu el qual ha de respondre davant els ciutadans d'Israel, en estat de shock, desprès de l'imprevist atac simultani en la matinada del 7 d'octubre en més de 15 punts al llarg del 50 km de frontera entre Israel i Gaza, suposadament infranquejable. Molts ciutadans culpen a Netanyahu de relaxació i manca de rigor en l'organització de la seguretat, deficiència que va permetre a Hamàs i els seus grups aliats atacar des de Gaza de forma coordinada i complexa importants enclavaments d'Israel al voltant de la frontera.
Restem a l'espera d'una urgent solució al sagnant conflicte, que potser passa per la creació i reconeixement internacional d'un estat Palestí amb fronteres definides i respectades. Entretant l'opinió pública mundial haurem d'avergonyir-nos d'assistir en silenci al sacrifici d'innocents sota les bombes, la pluja de sofre i foc, de l'enfurismat Netanyahu que per molt justificada que sigui la seva ira no li permet ficar en el mateix sac la població de Gaza i els terroristes de Hamàs. De la mateixa forma que no era el mateix ser basc que etarra.
...-
