dissabte, 29 de març de 2014

Caminant per la ciutat una tarda de primavera



Una de les primeres tardes de primavera el mecànic Gerard amb molta experiència en el muntatge de grues pont i elevadors, actualment a l'atur, caminava pel centre històric de la ciutat; exactament baixava el carrer de la Font Vella a bon pas, sense esforçar-se; de fet avançava la major part dels vianants que com ell anaven carrer avall vers la Plaça Vella. Davant d'ell, caminant quasi al seu ritme un grup de tres nois adolescents, de segon o tercer curs de secundària, empaitaven tres noies que per les motxilles i per la vestimenta era evident havien plegat de l'Institut per aquell dia. Dos dels nois duien semblants dilatacions lobulars d'aquelles que, com diu la Jasmina, quan siguin aquest estiu a la platja el saltaran els dofins per les anelles. Las tres noies no semblaven molestes per la persecució ni per les amenaces expressades en veu alta per un dels nois que deia: "Vamos a robarles lo que llevan el las mochilas".

A pocs metres de la Plaça Vella el sol ponent que feria els ulls va il·luminar sobtadament una cabellera vermellenca, de textura i tonalitat tal com el fil de coure esmaltat de les bobines dels motors elèctrics. La propietària, una noia que pujava Font Vella, duia els cabells abundants i llargs cobrint-li les espatlles. En Gerard va pensar que hauria de ser una nova moda, perquè havia vist uns cabells semblants poc abans quan enfilava el Pont de la Mútua des de l'Avinguda Jacquard. Mentre rumiava aquest fet havia creuat la plaça per la vorera del Grinzing i girava a la dreta prenent el carrer Cremat; a mig carrer va fixar-se en la llibreria anomenada "El cau Ple de lletres", des de fa anys en mans del grup Planeta formant part de la xarxa "La casa del libro". Cap client ocupava la singular botiga de llibres en altres temps sempre plena de lectors i estudiants que feien duradores cues per adquirir, o encarregar, els seus llistats de lectura i manuals de totes les branques de la ciència i de les lletres.

Preocupat per aquesta pèrdua comercial i cultural dels carrers del centre històric Gerard va tombar pel carrer Joan Coromines fent calculades passes sobre la reixa de ferro colat que al llarg de tot el carrer en l'eix central cobria una rasa de dos pams d'amplada feta per recollir i canalitzar aigües pluvials, o de neteja, a cel obert. Així va arribar a la Plaça Salvador Espriu; girà a l'esquerra recorrent el carrer de la Unió sota l'arbrat en aquella tarda plenament farcit de floretes blanques. Arribant al carrer de les Parres novament el van sorprendre dues cabelleres vermelles que esperaven torn per comprar en una nova i moderna botiga de pa i brioixeria de molt èxit. Gerard va arribar al carrer Major on el despentinà un ventot fred i desagradable, va girar a l'esquerra pensant en accelerar el pas i arribar el més aviat possible a Centre Cívic Montserrat Roig on havia de trobar-se amb una amiga jubilada que havia acaronat molts anys els daurats i vermells fils de coure.


Bobines estatòriques de Cu esmaltat


...-

diumenge, 16 de març de 2014

Comprendre els números


El passat 6 de gener els "Reis d'Orient" van passar per casa deixar-nos un bonic regal en forma de llibre; un volum de poc més de dues-centes pàgines editat per Tusquets, en castellà. És el vintè llibre de la col·lecció "Libros para pensar la ciencia", escrit per John Allen Paulos que porta per títol "El hombre anumérico" i per subtítol "El analfabetismo matemático y sus consecuencias" rematat per la cita d'Isaac Asimov següent: "Inteligente análisis de las locuras que engendra la falta de comprensión de la ciencia y de las matemáticas."

El llibre es una demostració de com el desconeixement dels números, del càlcul i de les lleis de la probabilitat augmenta la nostra vulnerabilitat davant tota mena de pseudociències. Escrit amb estil proper a qualsevol lector i cert grau d'ironia i humor. Per exemple, en un capítol demostra com tu, lector, has inspirat, en més del 99% de probabilitat, una molècula de l'aire que va exhalà Juli Cèsar quan, segons el relat de Shakespeare, va dir allò de: També tú, Brutus!

Aprofito els consells i la lectura de l'obra de John Allen Paulos per aplicar-los a una moda que va sorgir anys enrera i que encara és vigent: La recollida de taps de plàstic amb finalitats solidaries. Resulta que el polietilè d'alta densitat (HDPE), utilitzat per fer molt taps d'envasos, és reutilitzable i el paguen a 200€ la tona. Recentment ens han demanat que participem en la recollida d'aquest material amb finalitats solidaries; naturalment els he dit que sí ho faré. Però, he volgut quantificar el valor de la meva aportació.

El procediment ha estat el següent: El preu pagat al centre de recollida havia estat de 300 €/tona; però, com s'ha dit més amunt, ara amb els costos afegits de logística i personal el preu és de 200 €/tona, és a dir 0,2 €/kg; o dit d'altra manera 0,0002 euros per gram. A casa generem 3 taps de 5 grams (garrafes d'aigua) més 3 taps de brik de llet, tot plegat uns 20 g de (HDPE) cada setmana. Suposant, en el millor dels casos, que arrepleguéssim 50 grams/setmana el valor generat a casa meva en forma de taps de polietilè d'alta densitat per a les ONG seria de:

  50g/setmana x 0,0002 €/g = 0,01 €/setmana   . 

En altres paraules, trigarem entre dos i quatre anys en generar 1€ de solidaritat. Sabíeu que ens movem en aquestes xifres?


---


Títol: El hombre anumérico
Autor: John Allen Paulos
Traducció: Josep M. Llosa
Editat per: Tusquets, Barcelona, 1990
Col·lecció: Metatemas, 20 - Dirigida per Jorge Wagensberg
Pàgines: 208




...-