Un film biogràfic

  He descobert, tardanament s'ha de dir, l'actriu californiana Jessica Chastain gràcies a una recent sessió de cinema de la "Sexta". Van passar el film de 2016 El caso Sloane on ella és la protagonista principal. Vaig quedar enganxat pel dinamisme d'aquest film de tema judicial de brillants diàlegs i trama de filigrana. Així que l'endemà vaig mirar a la xarxa altres films de la Jessica i allà, inesperadament, a la pantalla veig el títol Molly's Game de dues hores de durada i vint-i-un minuts.

 Cent quaranta-un minuts d'excel·lent cinema magníficament interpretat, dirigit i guionitzat, va estar nominada a l'Oscar en 2018 pel millor guió adaptat; el qual de forma trepidant relata la vida de Molly Bloom, dona d'intel·ligència singular que d'esportista d'èlit passa a ser una organitzadora de timbes de pòquer on es mouen enormes fortunes amb famosos de diversos àmbits i supermilionaris que no els importa perdre munts de diners a canvi de poder dir que han estat en una taula de pòquer amb tal o qual actor de Hollywood o amb estrelles de la NBA.

 A l'hora de definir el gènere he trobat que els temes tractats en el film són molts amb un tret especial: està basat en fets reals. La pel·lícula deixa al descobert els procediments dels diferents  organismes de l'Estat: tribunals, jutges, forces de seguretat... en confrontació constant contra els poders econòmics que actuen en els límits de la legalitat.

 Un del temes que planteja el film és el de la presència social de les dones. On és important la rellevància del rol triat per elles i les limitacions de gènere en l'assoliment d'objectius ambiciosos. Per descomptat que la filosofia d'aquest primer film dirigit per Aaron Sorkin pugna per la llibertat absoluta de les dones en la realització de les seves vides.

 Finalment s'ha de citar un problema lligat al pòquer, les apostes i els jocs d'atzar en general: la ludopatia. Sens dubte estan prou estudiats i els experts coneixen els mecanismes d'addició que intervenen en el cap del ludòpata. Segurament hi ha una dependència patològica a la dopamina, i altres hormones cerebrals, que indueixen al jugador a romandre, si cal, tres dies seguits apostant sense interrompre la partida.

 

 

Fitxa tècnica:

Títol: Molly's Game

Direcció: Aaron Sorkin

Nacionalitat: EEUU

Guió: Aaron Sorkin a partir de les memòries de Molly Bloom.

Repartiment: Jessica Chastain, Idris Elba, Kevin Costner, Michael Cera...

Fotografia: Charlotte Bruus Christensen

Música: Daniel Pembreton

Gènere: Thriller, tribunals, pòquer, màfia, FBI, fets reals

Durada: 141 min.

Any: 2018

 

 

La foto correspon a un fotograma de Molly's Game

...

Cleveland i Harvey Pekar

La casualitat va fer que arribés a les meves mans "Cleveland" l'obra gràfica pòstuma de Harvey Pekar. Havia anat a la biblioteca de Ca n'Anglada (BD2) per retornar una novel·la de Kawabata, després vaig fer un cop d'ull al sector que tenen dedicat al còmic, manga i novel·la gràfica. Allà, en la prestatgeria de "Còmic americà" vaig trobar el llibre que ens ocupa. El dibuix de Joseph Remnant és fet amb la tècnica de tinta xinesa i plomí com únic instrument de dibuix, aconseguint les textures i els graus de llum amb la major o menor densitat de línies traçades a mà alçada.

L'autor, nascut al 1939, va morir de forma sobtada l'any 2010 abans de veure publicada aquesta darrera obra. S'havia fet conegut per la sèrie còmica (seria millor dir: gràfica) "American Splendor" la qual fins i tot va ser presentada en forma de pel·lícula l'any 2003, dirigida per Robert Pulcini amb altres col·laboradors.

No trobareu ni un mil·ligram de ficció en "Cleveland". És l'autobiografía de Pekar emmarcada en la història de la seva ciutat. Ressalta l'ascens i el declivi vital personal i de la seva ciutat; on són evidents corrents migratories que enriquien i fèien créixer la ciutat esperonada per la indústria. Descriu el posterior detriorament de la ciutat amb la desaparició de gran part de l'activitat productiva amb la consegüent pèrdua de població. L'autor ens descriu la seves passions: els llibres, especialment les llibreries de vell i el jazz, del que va posseir una gran col·lecció de vinils, també li agradaba passejar per parcs i jardins... Entre tant en cada vinyeta veiem els paisatges urbans de Cleveland, els barris ben diferenciats, els llocs emblemàtics; i, com no? també el caràcter de la gent que l'habita. Així se'ns va mostrant la vida de l'autor, des de l'emigració dels seus pares originaris de Polònia fins les darreres pàgines on proclama la desesperança sobre la recuperació econòmica i social de la ciutat. A la pàgina 121 trovareu una vinyeta on Harvey, està en un carrer hivernal, amb gent "sensesostre" caminant per les voreres, on ell diu: "Sí, en Cleveland la gente está decaida y la ciudad se está vaciando. ¿Qué vendrá ahora? ¿Cómo resolverán el problema del paro cuando las empresas no contratan a nadie?". Questions que podem subscriure també per a moltes de les nostres ciutats.

* * * * *

Autor: Harvey Pekar

Títol: Cleveland

Il·lustrador: Joseph Remnant

Introducció: Alan Moore

Nota de comiat: Jimi Izrael

Editat per: Gallo Nero Ediciones

Any: 2013

Versió: Castellà

Pàgines: 128

...-

La curiositat

El passat 18 de febrer van emetre pel Canal 33 una entrevista a Salvador Pàniker, l'enginyer, filòsof i escriptor nascut a Barcelona l'any 1927. Temps enrere vaig afegir un article (1) en aquest blog on comentava el seu llibre Cuaderno amarillo. És molt agradable escoltar un mestre tan lúcid com Pàniker, carregat d'experiències i coneixements, instruint-nos sobre com encarar la vida; i la mort, que no és sinó l'altre cara inseparable del mateix fet. Dit de forma dialèctica: Tot el que és no serà. Tot el que neix morirà, La mort inevitable és el primer objecte que duem a la motxilla en ser abocats al món. Pàniker ressaltava que a occident dramatitzem excessivament el fet de morir, al contrari de les cultures orientals. Això ho deia un home de tindrà els 88 anys el proper 1 de març; un erudit que preguntat sobre el sentiment de joventut diu que un ès jove mentre tingui curiositat. Per això hi ha qui malgrat tenir pocs anys no podem dir d'ells que tinguin un esperit propi de la joventut, donat que viuen en l'autocomplaença impermeables a qualsevol desig de novetats intelectuals, artístiques, científiques o creatives. L'entrevistat va remarcar que en cada moment de la vida s'ha de fer el que cal, sempre s'ha d'analitzar el nostre estat actual establir un clar ordre de prioritats i acomplir-lo.

També recomanava a tothom d'escriure un dietari, perquè ajuda a mantenir l'hàbit de reflexionar sobre els esdeveniments rellevants del dia. Semblant a aquest exercici hi ha qui propugna caminar sovint sol, sense acompanyants, perquè practicant aquesta activitat amb regularitat a més dels beneficis orgànics també s'estimula l'activitat psíquica; que ens porta a una reflexió interior, un veritable diàleg introspectiu amb un mateix, on els elements rebuts de l'exterior enriqueixen el pensament aportant-nos variats punts de vista i nous coneixements. 

Resumint: Per gaudir de la vida limitada que ens pertoca i per a no envellir de forma indigna abans d'hora cal enriquir-nos constantment ampliant el nostre bagatge de coneixements i els nostres dies d'infatigables tasques d'aprenentatge.

...-

(1) Entrada de 15.09.2008: El pecat i la ignorància

Bartolomé de Las Casas

Bartomeu Casaus

Fra Bartolomé de Las Casas va ser un gran defensor dels indis americans. Nascut a Sevilla el 1484, va morir a Madrid l’any 1566. El 1502 va arribar a La Hispaniola (actualment Haití i República Dominicana) encarregant-se d’administrar una “encomienda”. El 1510 s’ordenà sacerdot.

Després de prendre consciència de l’injust sistema d’explotació dels indis, amb l’evidència de la catàstrofe demogràfica que aquell havia produït, va retornar a Castella on el 1516 va ser nomenat “Protector universal dels indis” pel cardenal Cisneros.

El 1520 va tornar a Amèrica per dur a terme el seu model de projecte colonitzador sense l’esclavització dels indis. Va fracassar, sobretot per l’oposició dels “encomenderos” i dels que, des de Castella, defensaven la legitimitat de la conquesta. Contra aquests les tesis antiesclavistes de Las Casas no van prosperar. Malgrat això se’l considera l’Apòstol dels indis.

La seva obra més coneguda és la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, publicada inicialment en el 1542 i dirigida al príncep Felip. El mateix que en l’any 1554, ja com a rei Felip II, manaria recollir i prohibir la circulació de tots els exemplars de la “Brevísima...”

-- detall de la portada de la Brevísima..., editada a Sevilla --